L'Aron ha-Qodeix (en hebreu: ארון הקודש) Arca sagrada és un receptacle ornamental on es desa el llibre de la Torà a l'interior d'una sinagoga. També és conegut com a Arca de la Llei. Sol estar situat en el mur de la sinagoga que és més proper a Jerusalem.
Contingut
1El nom
1.1Aron ha-Qodeix
1.2Hekhal
2Situació i estructura
3Enllaços externs
El nom
Aron ha-Qodeix
Aron ha-Qodeix (de vegades transcrit Aron ha-Kodesh) fa referència a l'Arca de l'Aliança, que es guardava al sancta sanctorum del tabernacle dins el Temple de Jerusalem.
Hekhal
Hekhal (de vegades transcrit hechal, echal o heichal) o Hekhal ha-Qodeix (especialment entre els sefardites balcànics) és un terme usat també en temps del Temple de Jerusalem per referir-se al santuari interior que contenia els objectes més venerats: la menorà, l'altar de l'encens i el Lekhem ha-Panim o pa de la proposició.
Situació i estructura
Armari sagrat de Mòdena (Itàlia), del 1505.
L'Aron ha-Qodeix o Hekhal està situat al mur de la sinagoga encarat a Jerusalem; a la pràctica això vol dir el mur oriental, encara que en molts casos el mur esmentat no es trobi en la direcció de la ciutat santa, i en alguns casos en qualsevol mur, aquell que, al moment de la construcció de la sinagoga, va semblar que arquitectònicament seria el més fàcil de fer-l'hi encabir. Per a aquests casos en què no segueix la direcció de Jerusalem, el judaisme tradicional instrueix el fidel sobre la manera en què s'ha encarar correctament cap a Jerusalem mitjançant pregàries com ara l'Amidà.
En algunes antigues sinagogues –com la de Súsia, del segle V–, el rotlle de la Torà no es trobava dins mateix de la sinagoga sinó en una cambra adjacent, per mostrar que la condició sagrada de la sinagoga no venia de l'arca sinó del fet que era una casa de pregària. Al moment de llegir la Llei, doncs, la Torà es duia dins la sinagoga.
La majoria d'aquests receptacles sagrats tenen una cortina o parokhet. La cortina pot estar situada fora de les portes de l'arca (costum típic dels asquenazites i dels mizrahim) o bé dins les portes, com és costum entre els sefardites d'origen espanyol, portuguès o marroquí.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aron ha-Qodeix
L'Arca de la Llei dins l'Enciclopèdia Jueva (anglès)
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
