Legió II Parthica
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Legió II Parthica fou una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'imperi part. Es tenen notícies de la seva activitat fins a mitjan segle IV. L'emblema de la legió era un centaure i un bou.
La II Parthica formava part de l'exèrcit organitzat per a les campanyes de Septimi Sever a la frontera oriental, juntament amb les I Parthica i III Parthica. Aquesta campanya fou un gran èxit i l'exèrcit fins i tot va capturar la capital Ctesifont. Després de la campanya la legió retornà a Itàlia i fou aquarterada a prop de Roma, a Castra Albana (actual Albano Laziale). Com no es trobava en una província, actuava com a força de reforç allà on se la necessités.
La legió serví a les camapnyes de Britània del 208-211 i després, sota Caracal·la, contra els alamans el 213. El 217 estava a la frontera oriental sota les ordres de Macrí, responsable de l'assassinat de Caracal·la. Tot i així l'any següent, mentre estava aquarterada a Apamea (Síria) decidí donar suport a Heliogàbal i derrotà Macrí a la batalla d'Antioquia. El nou emperador li concedí els cognomina Pia Fidelis Felix Aeterna.
El 231 la legió lluità sota Alexandre Sever contra l'imperi sassànida i després fou destinada a Moguntiacum (actual Magúncia), on fou assassinat Alexandre Sever. En les lluites següents la II Parthica donà suport a Maximí Traci. El senat a Roma, però, proclamà emperador a Gordià III; llavors Maximí es desplaçà cap a Roma amb unes quantes legions (entre elles la II Parthica). En aquest punt, el paper polític de les legions quedà de manifest, ja que la II Parthica, valorant les possibilitats del seu comandament i les alternatives, decidí que donar suport a Maximí no era una bona opció i canvià de bàndol i assassinà Maximí, deixant el terreny net a Gordià III.
A començaments del segle IV la legió es troba a la frontera del Tigris. L'any 360 el rei Shapur II de Pèrsia atacà i conquerí la ciutat romana de Bezabde (actual Cizre, a Turquia), defensada per la II Partica, la II Armeniaca i la II Flavia Virtutis, però no se sap exactament què passà amb les legions derrotades. Segons la Notitia Dignitatum cap a l'any 400 la II Parthica es trobava a Cepha, Turquia, sota el comandament del Dux Mesopotamiae.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legió II Parthica 
|
Legions romanes
|
|---|
Legions republicanes
|
- Legió I Germanica
- Legió II Sabina
- Legió III Cyrenaica
- Legió III Gallica
- Legió IV Macedonica
- Legió IV Scythica
- Legió V Alaudae
- Legió VI Ferrata
- Legió VII Claudia Pia Fidelis
- Legió VIII Augusta
- Legió IX Hispana Triumphalis
- Legió X Equestris
- Legió X Fretensis
- Legió XI
- Legió XII Victrix
- Legió XII Antiqua
- Legió XIII Gemina
|
Legions imperials
|
Legió I Adiutrix
Legió I Germanica
Legió I Italica
Legió I Macriana liberatrix
Legió I Minervia
Legió I Parthica
Legió II Adiutrix
Legió II Augusta
Legió II Italica
Legió II Parthica
Legió II Traiana Fortis
Legió III Augusta
Legió III Cyrenaica
Legió III Gallica
Legió III Italica
Legió III Parthica
Legió IV Flavia Felix
Legió V Macedonica
Legió VI Hispana
Legió VI Victrix
Legió VII Claudia
Legió VII Gemina
Legió VIII Augusta
Legió IX Hispana
Legió X Fretensis
Legió X Gemina
Legió XI Claudia
Legió XII Fulminata
Legió XIII Gemina
Legió XIV Gemina
Legió XV Apollinaris
Legió XV Primigenia
Legió XVI Flavia Firma
Legió XVI Gallica
Legió XVII
Legió XVIII
Legió XIX
Legió XX Valeria Victrix
Legió XXI Rapax
Legió XXII Deiotariana
Legió XXII Primigenia
Legió XXX Ulpia Victrix
|
| Legions imperials tardanes |
Legió I Armeniaca
Legió I Iovia
Legió I Isaura Sagittaria
Legió I Maximiana
Legió II Armeniaca
Legió II Flavia Constantia
Legió II Flavia Virtutis
Legió II Herculia
Legió II Isaura
Legió III Diocletiana
Legió III Isaura
Legió V Iovia
Legió VI Herculia
|
OhZvIgyejma1TvncPXTcO0 lpn9pbIv BaPgfTPTLBodR8RoPIIzP7CKtwdcGkoma6L 1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
