Ngtjyty

Ripablik blong Vanuatu (bi) République du Vanuatu (fr) Republic of Vanuatu (en)
bandera de Vanuatu escut de Vanuatu
Himne	Yumi, Yumi
Lema	«Long God yumi stanap» «In God we stand» «С Бог удържаме»
Localització
16° 38′ 00″ S, 168° 01′ 00″ E / 16.633330555556°S,168.01666944444°E / -16.633330555556; 168.01666944444
Capital	Port Vila
Conté la localitat	Malampa Penama Sanma Província de Shefa Tafea Torba
Població
Total	252.763 (2013)
• Densitat	20,74 hab/km²
Idioma oficial	bislama, francès i anglès
Geografia
Part de	Melanèsia
Superfície	12.190 km²
Punt més alt	Mount Tabwemasana  (1.879 m)
Punt més baix	oceà Pacífic  (0 m)
Història i celebracions
Anterior	New Hebrides
Fundació	1980
Organització política
Òrgan legislatiu	Parliament of Vanuatu
• Lista dels presidents de Vanuatu	Baldwin Lonsdale
• Primièr ministre	Charlot Salwai  (2016)
Membre de	Organització de les Nacions Unides (15 setembre 1981) Commonwealth Organització Mundial del Comerç Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (28 setembre 1981) Associació Internacional de Foment (28 setembre 1981) Corporació Financera Internacional (28 setembre 1981) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (27 juliol 1988) Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Banc Asiàtic de Desenvolupament (1981) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització Hidrogràfica Internacional UNESCO (10 febrer 1994)
Economia
PIB nominal	862.879.789,39016 $ (2017)
PIB per càpita	2.805,31 $ (2015)
Reserves totals	183.998.615 $ (2014)
Índex de Desenvolupament Humà	0,572 (2005)
vatu (VUV)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+11:00
Domini de primer nivell	.vu
Prefix telefònic	+678
Número de telèfon d'emergències	112, 11 i 113
Codi país	VU
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Vanuatu, oficialment la República de Vanuatu (en bislama: Ripablik blong Vanuatu, en francès: République du Vanuatu, en anglès: Republic of Vanuatu), és un estat insular de l'Oceà Pacífic Sud. L'arxipèlag que el constitueix està situat a uns 1.750 km a l'est d'Austràlia, al nord-est de Nova Caledònia, a l'oest de Fiji i al sud de Salomó.

Els primers habitants de Vanuatu van ser melanesians. Els primers europeus que visitaren les illes foren els d'una expedició espanyola liderada pel navegant portuguès Pedro Fernandes de Queirós, qui arribà a l'illa més grossa el 1606. Queirós reclamà l'arxipèlag per a Espanya, com a part de les Índies Orientals. En la dècada de 1880 França i el Regne Unit reclamaren regions de l'arxipèlag, i el 1906 acordaren la creació d'un marc per a gestionar conjuntament el grup d'illes de les Noves Hèbrides mitjançant un condomini anglo-francès. Durant la dècada de 1970 sorgí un moviment independentista, i el 1980 es fundà la República de Vanuatu.

Història

Va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernández de Quirós, que parteix d'El Callao, el 21 de desembre de 1605, amb tres vaixells: San Pedro y San Paulo, San Pedrico i Los Tres Reyes Magos,^[1] que l'anomenà Australia del Espíritu Santo. Des del 1906 fins a la independència el 1980, va ser un condomini francobritànic. Un cop independent, ha patit intents secessionistes com els de Tanna o Vemerana.

Geografia

Mapa de Vanuatu amb la seva capital, Port Vila, situada a la tercera illa més grossa.

Vanuatu és un arxipèlag en forma d'Y format per 82 illes relativament petites, geològicament recents i d'origen volcànic (65 de les quals estan deshabitades). Les illes més meridionals i les més septentrionals estan separades per uns 1.300 quilòmetres. Dues illes, les Matthew i Hunter, deshabitades, són reclamades i controlades per França com a part de Nova Caledònia.

Les 14 illes que tenen més de 100 quilòmetres quadrats de superfície són, de més grossa a més petita: Espíritu Santo, Malakula, Éfaté, Erromango, Ambrym, Tanna, Pentecost, Epi, Ambae, Gaua, Vanua Lava, Maewo, Malo i Anetyum. Les ciutats més grans del país són la capital Port Vila, a Éfaté, i Luganville, a Espíritu Santo.^[2] El punt més alt de Vanuatu és el Mont Tabwemasana, de 1.879 metres, a l'illa d'Espíritu Santo.

L'àrea total de Vanuatu és de 12.274 quilòmetres quadrats, amb uns 4.700 km² de superfície terrestre.^[3] Bona part de les illes són escarpades, amb sòl inestable i molt poca aigua. Una estimació del 2005 calculava que només el 9% de la terra es destina a l'agricultura.^[4] La línia de la costa és majoritàriament rocosa i sense plataforma continental, per la qual cosa s'arriba de seguida a les profunditats de l'oceà.

Política i govern

Parlament de Vanuatu

La República de Vanuatu és una democràcia parlamentària amb una constitució escrita, que estableix que "el cap de la República és el President, qui simbolitza la unitat de la nació". Els poders del president de Vanuatu, elegit per un període de cinc anys per dos terços dels vots d'un consell electoral, són bàsicament cerimonials.^[5] El consell electoral està format per diputats del parlament i els presidents dels consells regionals. El consell pot destituir el president per conducta greu o incapacitat.

El primer ministre, qui és el cap de govern, és elegit per majoria pel parlament. El primer ministre, al seu torn, nomena el consell de ministres, amb un nombre d'integrants que no pot ser superior a la quarta part de diputats del parlament. El primer ministre i el consell de ministres formen el govern executiu.

El Parlament de Vanuatu és monocameral i té 52 membres, elegits per vot popular cada quatre anys.^[6] També existeix el Malvatu Mauri, un consell de caps tribals que aconsella el govern sobre tots els afers que tinguin relació amb la cultura de Vanuatu i la seva llengua. Més enllà de les autoritats nacionals, els caps tribals encara són figures destacades a nivell local. S'ha denunciat que fins i tot els polítics els han d'obeir. Hom es converteix en un cap tribal organitzant una quantitat determinada de banquets luxosos o bé per herència.

El govern i la societat de Vanuatu se sol dividir lingüísticament entre anglès i francès. Formar governs de coalició ha estat complicat en ocasions a causa de diferències entre parlants d'ambdues llengües. Els polítics francòfons, com els de la Unió de Partits Moderats, solen ser conservadors i partidaris de polítiques econòmiques liberals, així com partidaris d'establir relacions properes amb França i Occident. El partit anglòfon Vanua'aku Pati s'identifica com a socialista i anti-colonial.

Pel que fa a la justícia, el Tribunal Suprem està format per un cap i fins a tres jutges més. Dos o més membres d'aquest tribunal poden constituir un Tribunal d'Apel·lació. El sistema legal es basa en el dret anglosaxó i el dret civil francès.

Vanuatu és membre del Banc Asiàtic de Desenvolupament, del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional, de la Francofonia i de la Commonwealth. Té forts lligams econòmics i culturals amb Austràlia, la Unió Europea (especialment França i el Regne Unit) i Nova Zelanda).^[7]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

Vegeu també

• Port Vila


• Cicló tropical Pam