El nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) és el ratpenat més gros d'Europa. També es troba al nord d'Àfrica i a l'Àsia occidental. A Catalunya se n'han documentat des de 2005 a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena.[1]
Contingut
1Descripció
2Hàbitat
3Costums
4Espècies semblants
5Bibliografia
6Referències
7Enllaços externs
Descripció
El seu tret més característic són les orelles: curtes, de forma triangular i amb la punta arrodonida, van proveïdes d'un tragus que s'eixampla per la part superior en forma de bolet.
Les ales són llargues i estretes i presenten pèls a la part inferior.
Com tots els nòctuls, té uns polzes curts i robustos que l'ajuden a desplaçar-se per terra.
Pelatge espès i força llarg. La regió dorsal és de color marró o marró vermellós i el ventre és més clar, de color marró grogós. El musell, les orelles i les membranes alars són de color marró fosc. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (84 - 104 mm), cua (55 - 65 mm), avantbraç (61 - 69 mm) i envergadura alar (410 - 500 mm).
Pes: 41 - 76 g.
Hàbitat
Boscos ben conservats, sobretot caducifolis, però també pinedes i avetoses. Arborícola, generalment cerca refugi als forats dels arbres, però ocasionalment també es pot amagar en esquerdes de les roques i en edificis.
Costums
Surt d'hora del seu refugi, abans de fer-se fosc i roman actiu tota la nit. Vola entre els 15 i els 50 m d'altura o més amunt i tot, amb un vol ràpid i rectilini que incorpora alguns picats per a caçar insectes i ocells petits.
Forma colònies d'unes desenes d'individus, a tot estirar, que sovint comparteixen el refugi amb altres nòctuls i, més rarament, amb altres vespertiliònids.
Es retira a hivernar entre desembre i febrer.
Espècies semblants
La resta de nòctuls són de mida més petita: la longitud de l'avantbraç no arriba als 60 mm.
El tragus en forma de bolet, característic dels nòctuls, fa que sigui impossible de confondre'ls amb altres ratpenats.
Bibliografia
Dondini, G. i Vergari, S.: "Carnivory in the greater noctule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy". Any 2000, Journal of Zoology, núm. 251: p. 233-236.
Ibáñez, C., Juste, J., García-Mudarra, J. L. i Agirre-Mendi, P. T.: "Bat predation on nocturnally migrating birds". Any 2001, PNAS 98:9700-9702. Article sencer. Discussió.
Popa-Lisseanu, A. G., Delgado-Huertas, A., Forero, M. G., Rodriguez, A. i Arlettaz, R. & Ibanez: "Bats' conquest of a formidable foraging niche: the myriads of nocturnally migrating songbirds". PLoS ONE 2(2): e205, any 2007. Article sencer.
Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 80-81.
Referències
↑«El ratpenat més gran d'Europa dorm a la Fageda d'en Jordà i caça a l'Estany de Banyoles». aragirona.cat1, 21-11-2012. [Consulta: 25 novembre 2012].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nòctul gegant
Article sobre la depredació del nòctul gegant sobre poblacions d'ocells. (anglès)
Estudi sobre l'activitat predàtoria d'aquest ratpenat a la península Ibèrica. (anglès)
Article sobre el nòctul gegant. (anglès)
Espècies vivents de vespertiliònids
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria · Ordre: Chiroptera · Superfamília: Vespertilionoidea
Subfamília Antrozoinae
Antrozous
Ratpenat pàl·lid nord-americà (A. pallidus)
Bauerus
Ratpenat pàl·lid de Van Gelder (B. dubiaquercus)
Subfamília Kerivoulinae
Kerivoula
Ratpenat pilós de Tanzània (K. africana)
Ratpenat pilós de Louisiade (K. agnella)
Ratpenat pilós de Damara (K. argentata)
Ratpenat pilós de coure (K. cuprosa)
Ratpenat pilós d'Etiòpia (K. eriophora)
Ratpenat pilós de Flores (K. flora)
K. furva
Ratpenat pilós de Hardwicke (K. hardwickii)
Ratpenat pilós intermedi (K. intermedia)
K. krauensis
K. kachinensis
Ratpenat pilós petit (K. lanosa)
K. lenis
Ratpenat pilós pigmeu (K. minuta)
Ratpenat pilós del riu Fly (K. muscina)
Ratpenat pilós de l'arxipèlag de Bismarck (K. myrella)
Ratpenat pilós de Java (K. papillosa)
Ratpenat pilós d'ales clares (K. pellucida)
Ratpenat pilós de Spurrell (K. phalaena)
Ratpenat pilós pintat (K. picta)
Ratpenat pilós de Smith (K. smithii)
K. titania
Ratpenat pilós de Whitehead (K. whiteheadi)
Phoniscus
Ratpenat pilós incert (P. aerosa)
Ratpenat pilós daurat (P. atrox)
Ratpenat pilós de Jagor (P. jagorii)
Ratpenat pilós papú (P. papuensis)
Subfamília Murininae
Harpiocephalus
Ratpenat nassut vermell (H. harpia)
Harpiola
Ratpenat nassut de Peters (H. grisea)
H. isodon
Murina
Ratpenat nassut de bronze (M. aenea)
Ratpenat nassut daurat (M. aurata)
M. annamitica
M. balaensis
M. beelzebub
M. bicolor
M. cineracea
M. chrysochaetes
Ratpenat nassut taronja (M. cyclotis)
M. eleryi
M. fanjingshanensis
M. fionae
Ratpenat nassut de Flores (M. florium)
Ratpenat nassut siberià (M. fusca)
M. gracilis
M. guilleni
M. harpioloides
M. harrisoni
M. hilgendorfi
M. hkakaboraziensis
Ratpenat nassut de Hutton (M. huttoni)
M. jaintiana
M. kontumensis
M. leucogaster
M. lorelieae
M. peninsularis
M. pluvialis
Ratpenat nassut de Taiwan (M. puta)
M. recondita
Ratpenat nassut llustrós (M. rozendaali)
M. ryukyuana
M. shuipuensis
Ratpenat nassut japonès (M. silvatica)
Ratpenat nassut de Balston (M. suilla)
Ratpenat nassut de l'illa Tsushima (M. tenebrosa)
M. tiensa
Ratpenat nassut vietnamita (M. tubinaris)
Ratpenat nassut de l'Ussuri (M. ussuriensis)
M. walstoni
Subfamília Myotinae
Lasionycteris
L. noctivagans
Myotis
Subgènere Chrysopteron
M. flavus
M. formosus
M. hermani
M. rufopictus
M. welwitschii
Subgènere Isotus
M. bombinus
Ratpenat de doble serrell (M. escalerai)
Ratpenat de Natterer (M. nattereri)
M. schaubi
Subgènere Leuconoe
M. adversus
M. aelleni
M. albescens
M. annamiticus
Ratpenat del sud-est dels Estats Units (M. austroriparius)
S. albigula ·S. albofuscus ·S. hindei ·S. hirundo ·S. pallidus
Scotomanes
Ratpenat arlequí d'Indoxina (S. ornatus)
Scotophilus
S. andrewreborii ·S. borbonicus · Ratpenat groc de Sulawesi (S. celebensis) ·S. collinus · Ratpenat groc de Dingan (S. dinganii) ·S. ejetai ·S. heathi · Ratpenat groc de Kuhl (S. kuhlii) · Ratpenat groc de panxa blanca (S. leucogaster) ·S. livingstonii ·S. marovaza · Ratpenat groc gegant (S. nigrita) · Ratpenat groc de Ghana (S. nucella) · Ratpenat groc de Sierra Leone (S. nux) ·S. tandrefana · Ratpenat groc de Madagascar (S. robustus) ·S. trujilloi ·S. viridis
Scotorepens
S. balstoni ·S. greyii ·S. orion ·S. sanborni
Tribu Nyctophilini
Nyctophilus
Ratpenat orellut de la terra d'Arnhem (N. arnhemensis) · Ratpenat orellut de Queensland (N. bifax) ·N. corbeni ·N. daedalus · Ratpenat orellut de Geoffroy (N. geoffroyi) · Ratpenat orellut de Gould (N. gouldi) ·N. heran ·N. howensis ·N. major · Ratpenat orellut de dents petites (N. microdon) · Ratpenat orellut papú (N. microtis) ·N. nebulosus · Ratpenat orellut de Timor (N. timoriensis) ·N. sherrini ·N. shirleyae · Ratpenat orellut pigmeu (N. walkeri)
Pharotis
P. imogene
Tribu Pipistrellini
Glischropus
G. aquilus ·G. bucephalus · Ratpenat de dit gros de Java (G. javanus) · Ratpenat de dit gros (G. tylopus)
Nyctalus
Nòctul del Japó (N. aviator) · Nòctul de les Açores (N. azoreum) ·N. furvus · Nòctul gegant (N. lasiopterus) · Nòctul petit (N. leisleri) · Nòctul de muntanya (N. montanus) · Nòctul gros (N. noctula) ·N. plancyi
Parastrellus
Ratpenat americà occidental (P. hesperus)
Pipistrellus
Subgènere Perimyotis
Ratpenat americà oriental (P. subflavus)
Subgènere Pipistrellus
Ratpenat de Taiwan (P. abramus) · Ratpenat d'Adams (P. adamsi) · Ratpenat de Kenya (P. aero) · Ratpenat de Nova Guinea (P. angulatus) · Ratpenat de Kelaart (P. ceylonicus) · Ratpenat muntà de Nova Guinea (P. collinus) · Ratpenat de l'Índia (P. coromandra) · Ratpenat desèrtic (P. deserti) · Ratpenat de Honshu (P. endoi) · Ratpenat de Grandidier (P. grandidieri) ·P. hanaki ·P. hesperidus · Ratpenat d'Aellen (P. inexspectatus) · Ratpenat de Java (P. javanicus) · Ratpenat de vores clares (P. kuhlii) · Ratpenat canari (P. maderensis) · Ratpenat de Minahassa (P. minahassae) ·P. murrayi · Ratpenat suau (P. nanulus) · Ratpenat fals (P. nathusii) · Ratpenat papú menor (P. papuanus) · Ratpenat del sud de la Xina (P. paterculus) · Ratpenat de Daar-es-Salaam (P. permixtus) · Pipistrel·la (P. pipistrellus) · Ratpenat soprano (P. pygmaeus) · Ratpenat de Racey (P. raceyi) · Ratpenat de Rüppell (P. rueppellii) · Ratpenat rovellat (P. rusticus) · Ratpenat d'ales estretes (P. stenopterus) · Ratpenat de les illes Bonin (P. sturdeei) · Ratpenat tènue (P. tenuis) · Ratpenat de Watts (P. wattsi) · Ratpenat de l'oest d'Austràlia (P. westralis)
F. affinis ·F. mackenziei ·F. mordax ·F. petersi ·F. tasmaniensis
Glauconycteris
Ratpenat papallona d'Allen (G. alboguttata) · Ratpenat papallona argentat (G. argentata) ·G. atra · Ratpenat papallona de Beatrix (G. beatrix) ·G. curryae · Ratpenat papallona de Bibundi (G. egeria) · Ratpenat papallona de Glen (G. gleni) ·G. humeralis · Ratpenat papallona kenyà (G. kenyacola) · Ratpenat papallona de Machado (G. machadoi) · Ratpenat papallona d'Abo (G. poensis) · Ratpenat papallona variegat (G. variegata)
T. fulvida ·T. malayana · Ratpenat del bambú petit (T. pachypus) · Ratpenat del bambú pigmeu (T. pygmaeus) · Ratpenat del bambú gros (T. robustula) ·T. tonkinensis
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...