El nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) és el ratpenat més gros d'Europa. També es troba al nord d'Àfrica i a l'Àsia occidental. A Catalunya se n'han documentat des de 2005 a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena.[1]
Contingut
1Descripció
2Hàbitat
3Costums
4Espècies semblants
5Bibliografia
6Referències
7Enllaços externs
Descripció
El seu tret més característic són les orelles: curtes, de forma triangular i amb la punta arrodonida, van proveïdes d'un tragus que s'eixampla per la part superior en forma de bolet.
Les ales són llargues i estretes i presenten pèls a la part inferior.
Com tots els nòctuls, té uns polzes curts i robustos que l'ajuden a desplaçar-se per terra.
Pelatge espès i força llarg. La regió dorsal és de color marró o marró vermellós i el ventre és més clar, de color marró grogós. El musell, les orelles i les membranes alars són de color marró fosc. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (84 - 104 mm), cua (55 - 65 mm), avantbraç (61 - 69 mm) i envergadura alar (410 - 500 mm).
Pes: 41 - 76 g.
Hàbitat
Boscos ben conservats, sobretot caducifolis, però també pinedes i avetoses. Arborícola, generalment cerca refugi als forats dels arbres, però ocasionalment també es pot amagar en esquerdes de les roques i en edificis.
Costums
Surt d'hora del seu refugi, abans de fer-se fosc i roman actiu tota la nit. Vola entre els 15 i els 50 m d'altura o més amunt i tot, amb un vol ràpid i rectilini que incorpora alguns picats per a caçar insectes i ocells petits.
Forma colònies d'unes desenes d'individus, a tot estirar, que sovint comparteixen el refugi amb altres nòctuls i, més rarament, amb altres vespertiliònids.
Es retira a hivernar entre desembre i febrer.
Espècies semblants
La resta de nòctuls són de mida més petita: la longitud de l'avantbraç no arriba als 60 mm.
El tragus en forma de bolet, característic dels nòctuls, fa que sigui impossible de confondre'ls amb altres ratpenats.
Bibliografia
Dondini, G. i Vergari, S.: "Carnivory in the greater noctule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy". Any 2000, Journal of Zoology, núm. 251: p. 233-236.
Ibáñez, C., Juste, J., García-Mudarra, J. L. i Agirre-Mendi, P. T.: "Bat predation on nocturnally migrating birds". Any 2001, PNAS 98:9700-9702. Article sencer. Discussió.
Popa-Lisseanu, A. G., Delgado-Huertas, A., Forero, M. G., Rodriguez, A. i Arlettaz, R. & Ibanez: "Bats' conquest of a formidable foraging niche: the myriads of nocturnally migrating songbirds". PLoS ONE 2(2): e205, any 2007. Article sencer.
Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 80-81.
Referències
↑«El ratpenat més gran d'Europa dorm a la Fageda d'en Jordà i caça a l'Estany de Banyoles». aragirona.cat1, 21-11-2012. [Consulta: 25 novembre 2012].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nòctul gegant
Article sobre la depredació del nòctul gegant sobre poblacions d'ocells. (anglès)
Estudi sobre l'activitat predàtoria d'aquest ratpenat a la península Ibèrica. (anglès)
Article sobre el nòctul gegant. (anglès)
Espècies vivents de vespertiliònids
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria · Ordre: Chiroptera · Superfamília: Vespertilionoidea
Subfamília Antrozoinae
Antrozous
Ratpenat pàl·lid nord-americà (A. pallidus)
Bauerus
Ratpenat pàl·lid de Van Gelder (B. dubiaquercus)
Subfamília Kerivoulinae
Kerivoula
Ratpenat pilós de Tanzània (K. africana)
Ratpenat pilós de Louisiade (K. agnella)
Ratpenat pilós de Damara (K. argentata)
Ratpenat pilós de coure (K. cuprosa)
Ratpenat pilós d'Etiòpia (K. eriophora)
Ratpenat pilós de Flores (K. flora)
K. furva
Ratpenat pilós de Hardwicke (K. hardwickii)
Ratpenat pilós intermedi (K. intermedia)
K. krauensis
K. kachinensis
Ratpenat pilós petit (K. lanosa)
K. lenis
Ratpenat pilós pigmeu (K. minuta)
Ratpenat pilós del riu Fly (K. muscina)
Ratpenat pilós de l'arxipèlag de Bismarck (K. myrella)
Ratpenat pilós de Java (K. papillosa)
Ratpenat pilós d'ales clares (K. pellucida)
Ratpenat pilós de Spurrell (K. phalaena)
Ratpenat pilós pintat (K. picta)
Ratpenat pilós de Smith (K. smithii)
K. titania
Ratpenat pilós de Whitehead (K. whiteheadi)
Phoniscus
Ratpenat pilós incert (P. aerosa)
Ratpenat pilós daurat (P. atrox)
Ratpenat pilós de Jagor (P. jagorii)
Ratpenat pilós papú (P. papuensis)
Subfamília Murininae
Harpiocephalus
Ratpenat nassut vermell (H. harpia)
Harpiola
Ratpenat nassut de Peters (H. grisea)
H. isodon
Murina
Ratpenat nassut de bronze (M. aenea)
Ratpenat nassut daurat (M. aurata)
M. annamitica
M. balaensis
M. beelzebub
M. bicolor
M. cineracea
M. chrysochaetes
Ratpenat nassut taronja (M. cyclotis)
M. eleryi
M. fanjingshanensis
M. fionae
Ratpenat nassut de Flores (M. florium)
Ratpenat nassut siberià (M. fusca)
M. gracilis
M. guilleni
M. harpioloides
M. harrisoni
M. hilgendorfi
M. hkakaboraziensis
Ratpenat nassut de Hutton (M. huttoni)
M. jaintiana
M. kontumensis
M. leucogaster
M. lorelieae
M. peninsularis
M. pluvialis
Ratpenat nassut de Taiwan (M. puta)
M. recondita
Ratpenat nassut llustrós (M. rozendaali)
M. ryukyuana
M. shuipuensis
Ratpenat nassut japonès (M. silvatica)
Ratpenat nassut de Balston (M. suilla)
Ratpenat nassut de l'illa Tsushima (M. tenebrosa)
M. tiensa
Ratpenat nassut vietnamita (M. tubinaris)
Ratpenat nassut de l'Ussuri (M. ussuriensis)
M. walstoni
Subfamília Myotinae
Lasionycteris
L. noctivagans
Myotis
Subgènere Chrysopteron
M. flavus
M. formosus
M. hermani
M. rufopictus
M. welwitschii
Subgènere Isotus
M. bombinus
Ratpenat de doble serrell (M. escalerai)
Ratpenat de Natterer (M. nattereri)
M. schaubi
Subgènere Leuconoe
M. adversus
M. aelleni
M. albescens
M. annamiticus
Ratpenat del sud-est dels Estats Units (M. austroriparius)
S. albigula ·S. albofuscus ·S. hindei ·S. hirundo ·S. pallidus
Scotomanes
Ratpenat arlequí d'Indoxina (S. ornatus)
Scotophilus
S. andrewreborii ·S. borbonicus · Ratpenat groc de Sulawesi (S. celebensis) ·S. collinus · Ratpenat groc de Dingan (S. dinganii) ·S. ejetai ·S. heathi · Ratpenat groc de Kuhl (S. kuhlii) · Ratpenat groc de panxa blanca (S. leucogaster) ·S. livingstonii ·S. marovaza · Ratpenat groc gegant (S. nigrita) · Ratpenat groc de Ghana (S. nucella) · Ratpenat groc de Sierra Leone (S. nux) ·S. tandrefana · Ratpenat groc de Madagascar (S. robustus) ·S. trujilloi ·S. viridis
Scotorepens
S. balstoni ·S. greyii ·S. orion ·S. sanborni
Tribu Nyctophilini
Nyctophilus
Ratpenat orellut de la terra d'Arnhem (N. arnhemensis) · Ratpenat orellut de Queensland (N. bifax) ·N. corbeni ·N. daedalus · Ratpenat orellut de Geoffroy (N. geoffroyi) · Ratpenat orellut de Gould (N. gouldi) ·N. heran ·N. howensis ·N. major · Ratpenat orellut de dents petites (N. microdon) · Ratpenat orellut papú (N. microtis) ·N. nebulosus · Ratpenat orellut de Timor (N. timoriensis) ·N. sherrini ·N. shirleyae · Ratpenat orellut pigmeu (N. walkeri)
Pharotis
P. imogene
Tribu Pipistrellini
Glischropus
G. aquilus ·G. bucephalus · Ratpenat de dit gros de Java (G. javanus) · Ratpenat de dit gros (G. tylopus)
Nyctalus
Nòctul del Japó (N. aviator) · Nòctul de les Açores (N. azoreum) ·N. furvus · Nòctul gegant (N. lasiopterus) · Nòctul petit (N. leisleri) · Nòctul de muntanya (N. montanus) · Nòctul gros (N. noctula) ·N. plancyi
Parastrellus
Ratpenat americà occidental (P. hesperus)
Pipistrellus
Subgènere Perimyotis
Ratpenat americà oriental (P. subflavus)
Subgènere Pipistrellus
Ratpenat de Taiwan (P. abramus) · Ratpenat d'Adams (P. adamsi) · Ratpenat de Kenya (P. aero) · Ratpenat de Nova Guinea (P. angulatus) · Ratpenat de Kelaart (P. ceylonicus) · Ratpenat muntà de Nova Guinea (P. collinus) · Ratpenat de l'Índia (P. coromandra) · Ratpenat desèrtic (P. deserti) · Ratpenat de Honshu (P. endoi) · Ratpenat de Grandidier (P. grandidieri) ·P. hanaki ·P. hesperidus · Ratpenat d'Aellen (P. inexspectatus) · Ratpenat de Java (P. javanicus) · Ratpenat de vores clares (P. kuhlii) · Ratpenat canari (P. maderensis) · Ratpenat de Minahassa (P. minahassae) ·P. murrayi · Ratpenat suau (P. nanulus) · Ratpenat fals (P. nathusii) · Ratpenat papú menor (P. papuanus) · Ratpenat del sud de la Xina (P. paterculus) · Ratpenat de Daar-es-Salaam (P. permixtus) · Pipistrel·la (P. pipistrellus) · Ratpenat soprano (P. pygmaeus) · Ratpenat de Racey (P. raceyi) · Ratpenat de Rüppell (P. rueppellii) · Ratpenat rovellat (P. rusticus) · Ratpenat d'ales estretes (P. stenopterus) · Ratpenat de les illes Bonin (P. sturdeei) · Ratpenat tènue (P. tenuis) · Ratpenat de Watts (P. wattsi) · Ratpenat de l'oest d'Austràlia (P. westralis)
F. affinis ·F. mackenziei ·F. mordax ·F. petersi ·F. tasmaniensis
Glauconycteris
Ratpenat papallona d'Allen (G. alboguttata) · Ratpenat papallona argentat (G. argentata) ·G. atra · Ratpenat papallona de Beatrix (G. beatrix) ·G. curryae · Ratpenat papallona de Bibundi (G. egeria) · Ratpenat papallona de Glen (G. gleni) ·G. humeralis · Ratpenat papallona kenyà (G. kenyacola) · Ratpenat papallona de Machado (G. machadoi) · Ratpenat papallona d'Abo (G. poensis) · Ratpenat papallona variegat (G. variegata)
T. fulvida ·T. malayana · Ratpenat del bambú petit (T. pachypus) · Ratpenat del bambú pigmeu (T. pygmaeus) · Ratpenat del bambú gros (T. robustula) ·T. tonkinensis
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...