Ngtjyty

Nòctul gegant

Nyctalus lasiopterus
Estat de conservació
Vulnerable
UICN	14918
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Vespertilionidae
Gènere	Nyctalus
Espècie	Nyctalus lasiopterus (Schreber, 1780)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic	ferrugineus, Brehm, 1827. maxima, Fatio, 1869. sicula, Mina-Palumbo, 1868.
Distribució

El nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) és el ratpenat més gros d'Europa. També es troba al nord d'Àfrica i a l'Àsia occidental. A Catalunya se n'han documentat des de 2005 a la Fageda d'en Jordà, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i no arriben a la quinzena.^[1]

Descripció

El seu tret més característic són les orelles: curtes, de forma triangular i amb la punta arrodonida, van proveïdes d'un tragus que s'eixampla per la part superior en forma de bolet.

Les ales són llargues i estretes i presenten pèls a la part inferior.

Com tots els nòctuls, té uns polzes curts i robustos que l'ajuden a desplaçar-se per terra.

Pelatge espès i força llarg. La regió dorsal és de color marró o marró vermellós i el ventre és més clar, de color marró grogós. El musell, les orelles i les membranes alars són de color marró fosc. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (84 - 104 mm), cua (55 - 65 mm), avantbraç (61 - 69 mm) i envergadura alar (410 - 500 mm).

Pes: 41 - 76 g.

Hàbitat

Boscos ben conservats, sobretot caducifolis, però també pinedes i avetoses. Arborícola, generalment cerca refugi als forats dels arbres, però ocasionalment també es pot amagar en esquerdes de les roques i en edificis.

Costums

Surt d'hora del seu refugi, abans de fer-se fosc i roman actiu tota la nit. Vola entre els 15 i els 50 m d'altura o més amunt i tot, amb un vol ràpid i rectilini que incorpora alguns picats per a caçar insectes i ocells petits.

Forma colònies d'unes desenes d'individus, a tot estirar, que sovint comparteixen el refugi amb altres nòctuls i, més rarament, amb altres vespertiliònids.

Es retira a hivernar entre desembre i febrer.

Espècies semblants

La resta de nòctuls són de mida més petita: la longitud de l'avantbraç no arriba als 60 mm.

El tragus en forma de bolet, característic dels nòctuls, fa que sigui impossible de confondre'ls amb altres ratpenats.

Bibliografia

• Dondini, G. i Vergari, S.: "Carnivory in the greater noctule bat (Nyctalus lasiopterus) in Italy". Any 2000, Journal of Zoology, núm. 251: p. 233-236.

• Ibáñez, C., Juste, J., García-Mudarra, J. L. i Agirre-Mendi, P. T.: "Bat predation on nocturnally migrating birds". Any 2001, PNAS 98:9700-9702. Article sencer. Discussió.
  

• Popa-Lisseanu, A. G., Delgado-Huertas, A., Forero, M. G., Rodriguez, A. i Arlettaz, R. & Ibanez: "Bats' conquest of a formidable foraging niche: the myriads of nocturnally migrating songbirds". PLoS ONE 2(2): e205, any 2007. Article sencer.
  

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 80-81.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nòctul gegant

• 
  Article sobre la depredació del nòctul gegant sobre poblacions d'ocells. (anglès)
  


• 
  Estudi sobre l'activitat predàtoria d'aquest ratpenat a la península Ibèrica. (anglès)
  


• 
  Article sobre el nòctul gegant. (anglès)