Mesopotàmia (província romana)
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Mesopotàmia |
|---|
|
|
| Localització |
|---|
|
37° N, 41° E / 37°N,41°E / 37; 41
|
|
|
 |
La província romana de Mesopotàmia fou la província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir:
La primera província es va formar el 115 quant Trajà va entrar a Singara i Nisibis i va ocupar Mesopotània fins al golf Pèrsic, així com Armènia i Assíria. Aquesta província abraçava tota la terra entre els dos rius, incloent Mesopotàmia occidental (Osroene) i va ser efimera perquè Adrià la va evacuar el 117 o 118 al començament del seu govern.
El 166, en temps de Marc Aureli, Mesopotàmia fou reconquerida. L. Verus va arribar fins a les muralles de Mèdia en una campanya victoriosa; la seva possessió es va assegurar per la fundació de les colònies de Carrhae (al riu Chaboras) i Singara, a les que Septimi Sever va afegir Nisibis i Rhesaena.
Fou una constant font de conflictes amb Pèrsia i finalment Jovià la va renunciar el 363. La capital en aquest temps era Amida i s'estenia al sud fins a Dara, estant governada per un praeses. La part occidental era l'Osroene amb capital a Edessa
Les principals ciutats de la província foren Batnes (Batnae o Bathnae), Carres (Carrhae), Circesium, Nisibis o Antioquia Migdonies (Antioquia Mygdoniae), Naarda, i Singara (moderna Sinjar o Sindjar).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesopotàmia
|
10W5gE84PcXGW4Am1EM6iWCUr6Nld9DYBl,h48zLH6Y75CJkwxt YZPhVzs,3IQkGe
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Mesopotàmia
