Doctor honoris causa






Cerimònia de conferiment del títol de doctor honoris causa a Rafael Correa, president d'Equador, per la Universitat de Barcelona


Doctor honoris causa és una locució llatina que significa doctor per la causa de l'honor. És un títol honorífic concedit per universitats i centres d'estudis superiors a personatges que s'han destacat en certs àmbits professionals, polítics, científics o artístics però que no són doctors per la Universitat que els concedeix el títol. La persona que rep el títol pot ser ja doctor per una altra universitat (per exemple, Joan Veny és doctor per la Universitat de Barcelona i doctor honoris causa per la de València i la de les Illes Balears) o no ser-ho amb anterioritat (per exemple, Victòria dels Àngels fou doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona o Jaume Aragall ho és per la de Girona).[1]


El primer doctorat honoris causa del qual es té notícia fou el concedit a Lionel Woodville, en la dècada de 1470, per la Universitat d'Oxford.[2] Es diu que Theodore Hesburgh ha estat la persona que més n'ha rebut (150). El primer doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona fou concedit simultàniament, el 19 de març del 1931, als metges francesos Emmanuel Hédon i Émile Forgue. La primera dona doctora honoris causa per aquesta universitat fou Victòria dels Àngels el 1987. Ja el 1900 Marie von Ebner-Eschenbach va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Viena. Mildred K. Pope fou la primera dona en rebre un doctorat honoris causa per una universitat francesa, la de Bordeus, el 1939


La cerimònia de conferiment del títol varia segons les diferents tradicions universitàries; es pot fer en una cerimònia separada o en el decurs d'una cerimònia de graduació d'estudiants o d'inauguració de curs. En la nostra tradició, la cerimònia es fa solemnement, habitualment en el paranimf de la universitat, i en el decurs de la cerimònia es llegeix l'acta de nomenament, el padrí del doctorand en fa una "laudatio", se li imposen els símbols del doctorat (segons les universitats, medalla o anell, birret, i/o guants) i se li lliura el diploma. El nou doctor honoris causa llegeix el discurs d'investidura. El protocol se sol cloure amb l'himne de la universitat, el Gaudeamus igitur.


Algunes universitats dels Estats Units (com el MIT, Cornell o Stanford) no confereixen aquest tipus de títols, ja que així ho estableix la seva política acadèmica.





Andreu Mas-Colell rep el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Chicago


Exemples:



  • Llista de doctors honoris causa per la UIB

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat d'Alacant

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat de Lleida

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat de València

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat de Vic

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Jaume I

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat de Girona

  • Llista de doctors honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya



Referències





  1. ↑ «honoris causa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.


  2. ↑ Buxton, L. H. Dudley / Gibson, Strickland, Oxford University Ceremonies, Oxford University Press, 1935




Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more