Estel de Barnard
 | |
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Altres | BD 04°3561a; HIP 87937 |
| Epònim | Edward Barnard |
| Dades d'observació | |
| Constel·lació | Ophiuchus |
Ascensió recta (α) | 17h 57m 48,5s |
Declinació (δ) | +04° 41' 36" |
Magnitud aparent (V) | 9,57m |
| Variabilitat | possible |
| Característiques astromètriques | |
| Distància a la Terra | 5,96 a.ll. 1,83 pc |
| Magnitud absoluta | 13,26m |
| Paral·laxi | 0,5469" ± 0,0010" |
| Planetes | estel de Barnard b |
| Característiques físiques | |
| Tipus espectral | M4 V |
| Lluminositat | 0,0004 LS |
| Radi | 0,15 RS |
| Massa | 0,17 MS |
Temperatura superficial | 3.000 K |
| Edat | ~1010 anys |
| Període de rotació | 130,4 dies |
| Més informació | |
| id. SIMBAD | NAME Barnard's star |
| Codi de catàleg | 2MASS J17574849+0441405 (2MASS) GSC 00425-00184 (GSC) GSC 00425-02502 (GSC) HIP 87937 (Catàleg Hipparcos) IRAS 17553+0438 (IRAS) GJ 699 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) |
 | |
L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació d'Ophiuchus que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equival a 140 km/s). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrònom Edward Barnard el 1916.
Està situat a una distància de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel més proper al Sol, només per darrere de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard és una nan vermell bastant vell (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, és massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent és de 9,57). El seu veí més proper és Ross 154, a 5,41 anys llum.
Durant la dècada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presència de planetes, però aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.
El novembre de 2018 es va publicar que s'havia trobat un planeta orbitant aquesta estrella, anomenat Estrella de Barnard b, número de catàleg GJ 699 b. El grup descobridor estava liderat per Ignasi Ribas, investigador del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del l’Institut de Ciències Espacials.[1]
Referències
↑ «El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït – Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra | IEEC» (en ca). [Consulta: 14 novembre 2018].
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel de Barnard |
- E. E. Barnard, "A small star with large proper motion", Astronomical Journal 29 (1916) 181–183. L'article original de Barnard amb el descobriment del moviment propi de l'estrella que ara duu el seu nom (en anglès).
El moviment de l'estel de Barnard en una animació amb imatges entre 1985 i 2000 (en anglès).
