Ruta del Modernisme






Senyalització de la Ruta del Modernisme a Barcelona


La Ruta del Modernisme a la capital catalana de Barcelona és obra de l'Ajuntament de Barcelona, en concret de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPU), i consisteix en un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, entre d'altres. Ofereix una secció transversal a través de l'obra d'aquests arquitectes, però omet diversos edificis d'aquesta època, ja que no es tracta d'una visita exhaustiva per totes les seves obres, sinó d'una selecció.[1]


A la seu de l'IMPU (av. Drassanes, 6, planta 21, de 9 a 14h de dill a div no festius), o als Pavellons Güell (av. Pedralbes, 7, de 10 a 16h) ofereixen una guia en diversos idiomes (Espanyol, Català, Anglès i Francès -en aquest idioma exhaurida-),[2] combinat amb un llibre de cupons de descompte per a l'entrada d'alguns edificis, vàlid per un any. A més a més, la ruta està senyalitzada als carrers de la ciutat amb la rajola vermella i rodona de la fotografia.


L'any 2013, la Ruta del Modernisme va impulsar, juntament amb la Universitat de Barcelona, el I Congrés Internacional sobre Art Nouveau i Modernisme que es va celebrar a la ciutat de Barcelona.[3]



Obres de la Ruta


Tot i que en un inici la ruta estava formada per 115 obres modernistes de la ciutat de Barcelona, actualment en són 120.[4] Algunes d'elles són:









  • Casa Calvet

  • Casa Golferichs

  • Fàbrica Casaramona

  • Temple Expiatori de la Sagrada Família

  • Park Güell

  • Casa Vicens

  • Casa Muley-Afid

  • Convent de Valldonzella

  • Gran Teatre del Liceu

  • Palau Güell

  • Mercat de la Boqueria

  • Catalana de Gas

  • Palau de la Música Catalana

  • Casa de la Lactància

  • Museu Nacional d'Art de Catalunya

  • Casa Amatller

  • Torre Bellesguard

  • CosmoCaixa Barcelona

  • Museu del Modernisme Català

  • Gaudí Experiència


Referències





  1. ↑ «Barcelona ofrece una nueva Ruta del Modernismo». La Vanguardia, 01-07-2005 [Consulta: 28 abril 2014].


  2. ↑ Huertas, Josep M. Ruta del Modernisme de Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà, 2005. 


  3. ↑ «Barcelona acoge el I Congreso Internacional sobre Art Nouveau y Modernismo». La Vanguardia, 23-06-2013 [Consulta: 28 abril 2014].


  4. ↑ «Les 116 obres de la Ruta». Ruta del Modernisme. [Consulta: 28 abril 2014].









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more