Domènec Sanllehy i Alrich



























Infotaula de personaDomènec Sanllehy i Alrich

Domènec Sanllehy i Alrich (1908).jpg
Caricatura de Domènec Sanllehy i Alrich, després del vot de censura del 1908

Biografia
Naixement
1847
Barcelona
Mort
9 gener 1911 (63/64 anys)
Barcelona


  Regidor 



  Alcalde 



Activitat
Ocupació
Jurista, advocat i polític
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona, 1847 — 9 de gener de 1911[1]) fou un polític català, fill del metge homeòpata Joan Sanllehy i Metges i gendre del banquer Manuel Girona i Agrafel, puix que es casà amb la seva filla Anna Girona i Vidal.[2]


Estudià dret i milità en el Partit Liberal Conservador, partit amb què fou escollit membre de la Diputació de Barcelona el 1901 i alcalde de Barcelona el setembre de 1906. També va invertir en ferrocarrils i fou membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions de Barcelona.


Durant el seu mandat s'inicià la reforma interior de Barcelona. Va dimitir el maig de 1908 després d'un vot de censura de l'oposició, en suspendre l'aprovació de la base del pressupost de Cultura de 1908 que feia referència a l'ensenyament neutre. Tot i això, la dimissió no li fou acceptada fins a l'any següent.[3] Entre altres càrrecs també va ser president de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona, creada per ell el 1908, i president del Cercle del Liceu el 1900-1903, el 1905-1906 i el 1909-1910. La plaça de Sanllehy[4] de Barcelona fou anomenada en honor seu.


Com a Alcalde de Barcelona, va donar l'obra Desconsol al Museu Nacional d'Art de Catalunya.



Referències





  1. ↑ «Don Domingo Juan Sanllehy». La Vanguardia, 10-01-1911, pàg. 2.


  2. ↑ «Domènec Joan Sanllehy i Alrich». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. ↑ Plaça de Sanllehy a la Graciapèdia.


  4. ↑ plaça de Sanllehy




Enllaços externs



  • Visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1906 (vídeo de youtube)










Càrrecs públics
Precedit per:
Salvador de Samà i Torrents
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona
1906-1908
 Succeït per:
Albert Bastardas i Sampere









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more