La Colònia Güell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | centre històric i entitat singular de població | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Altitud | 21 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Municipi | Santa Coloma de Cervelló | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 novembre 1991 | |||
| Identificador | RI-53-0000402 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Identificador | 1876-CH-EN | |||
| IPAC | 2895 | |||
 | ||||
La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica. En la seva construcció hi van intervenir el mestre d'obres Francesc Berenguer i Mestres i l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l'església, en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta. Té 775 habitants (2005). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric.[1][2]el 1991. L'església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005.
Contingut
1 Història
2 Galeria d'imatges
3 Vegeu també
4 Referències
5 Enllaços externs
Història
La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona). La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.[3]
Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX. Aquest capítol, en plena revolució industrial , va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l’encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l’Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l’anarquisme, que defensaven l’ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana.[4]
Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudís'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.
La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).
Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.
Galeria d'imatges
Ca l'Espinal, de Joan Rubió (1900).
Ca l'Ordal, de Joan Rubió (1894).
Centre Cultural Sant Lluís, de Francesc Berenguer i Bellvehí (1915-1917).
Cooperativa, de Joan Rubió i Francesc Berenguer i Mestres (1900).
Casa del mestre, de Francesc Berenguer i Mestres i Francesc Berenguer i Bellvehí (1916).
Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi.
Vegeu també
- Cripta de la Colònia Güell
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Colònia Güell |
↑ Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, La Colònia Güell
↑ «la Colònia Güell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Farràs, Andreu. Els Güell (en català). 1a. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3.
↑ Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església (en català). 8a. Edicions Claret, 8/6/2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1.
Enllaços externs
Web de la Colònia Güell.
Visita virtual de la cripta de la Colònia Güell.
Colònies tèxtils de Catalunya | |
|---|---|
| Llobregat | Colònia Carme · Colònia Rosal · La Plana · L'Ametlla de Casserres · Cal Metre · Cal Bassacs · Viladomiu Vell · Viladomiu Nou · El Guixaró · Cal Prat · Cal Casas · Cal Pons · Cal Marçal · Cal Vidal · Cal Riera · L'Ametlla de Merola · Colònia Soldevila · La Rabeia · El Molí · Vilafruns · Cal Berenguer de Cabrianes · La fàbrica del Pont de Cabrianes · La Fàbrica del Pont Vell · La fàbrica de Sant Benet · Colònia Galobard · Colònia can Serra · El Burés · El Borràs · La Bauma · Colònia Gomis · Colònia Sedó · Can Bros · Colònia Güell · Colònia Rosés |
| Cardener | Colònia Palà de Torroella (o Palà Vell) · Colònia Valls (o Palà Nou) · El Fusteret · Colònia Antius · El Cortès · Els Comdals · Cal Carné |
| Anoia | Ca la Fou (o Colònia Marçal) |
| Calders | El Clarassó · Colònia Jorba |
| Freser | Colònia Recolons · Colònia Fàbregues · L'Herand · Colònia Pernau · Colònia Molinou · Colònia Noguera · Colònia Sorribes (o can Jordana) |
| Ter | Colònia Estabanell · Colònia Llaudet · Colònia Espona · Colònia Jordana · Colònia Estamariu (Colònia Badia, Ballvé o el Pla d'Estamariu) · Colònia Agafallops (o Can Botey) · Colònia Santa Maria (o el Roig) · La Farga de Bebié · La Mambla · Borgonyà · Colònia Vila-seca · Colònia Imbern (o el Pelut) · La Coromina · Ca l'Escolà (o Colònia Casacuberta) · Colònia Rusiñol (o Colònia Remisa) · El Dolcet · Colònia Malars · Colònia Salou (o Baurier) · Còdol Dret · Colònia Bonmatí |
| Brugent | Colònia Dussol · Colònia Majem |
| Segre | Colònia la Fàbrica |
| Canal de Pinyana | Colònia Alcanís |
