La Colònia Güell






































































Infotaula d'edifici
La Colònia Güell

091 Xemeneia de la fàbrica, Colònia Güell.jpg
Dades
Tipus
centre històric i entitat singular de població
Característiques
Estil arquitectònic
modernisme
Altitud
21 m
Ubicació geogràfica


Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Municipi Santa Coloma de Cervelló







41° 21′ 42″ N, 2° 01′ 47″ E / 41.36166°N,2.0296°E / 41.36166; 2.0296Coord.: 41° 21′ 42″ N, 2° 01′ 47″ E / 41.36166°N,2.0296°E / 41.36166; 2.0296



Bé d'interès cultural
Data
25 novembre 1991
Identificador
RI-53-0000402
Bé cultural d'interès nacional
Identificador
1876-CH-EN
IPAC
2895



Modifica les dades a Wikidata

La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica. En la seva construcció hi van intervenir el mestre d'obres Francesc Berenguer i Mestres i l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l'església, en la que també hi van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta. Té 775 habitants (2005). Ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric.[1][2]el 1991. L'església, altrament anomenada cripta de Gaudí, ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Galeria d'imatges


  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Començà a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare Joan Güell anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell traslladà aquí totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona). La causa d’aquest trasllat va ser provocada a causa de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva.[3]


Una altra finalitat que Eusebi Güell perseguia era la de posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX. Aquest capítol, en plena revolució industrial , va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l’encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l’Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l’anarquisme, que defensaven l’ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana.[4]


Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudís'encarregà de la planimetria del conjunt, per a la qual cosa comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.


La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí, 1911-1916); Joan Rubió construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).


Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.



Galeria d'imatges




Vegeu també


  • Cripta de la Colònia Güell


Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Colònia Güell Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, La Colònia Güell


  2. «la Colònia Güell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. Farràs, Andreu. Els Güell (en català). 1a. Edicions 62, Maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3. 


  4. Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església (en català). 8a. Edicions Claret, 8/6/2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1. 




Enllaços externs




  • Web de la Colònia Güell.


  • Visita virtual de la cripta de la Colònia Güell.












Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita