Portada




.mw-parser-output .caixa-flex{display:flex;flex-wrap:wrap;flex-direction:row;min-width:100%}.mw-parser-output .reqport{box-shadow:0 0 0.3rem #999;padding:10px;margin-bottom:10px;flex:1 1 0}.mw-parser-output .portada-imatge-flex{position:relative;overflow:hidden;width:100%;height:100%}.mw-parser-output .portada-imatge-flex img{position:absolute;display:block;width:100%;min-width:auto;height:auto;min-height:100%;object-fit:cover;margin:0}.mw-parser-output .mf-mobile-only{display:none}.mw-parser-output *{margin:0}.mw-parser-output .portada-slider{overflow:hidden;width:100%;max-width:1024px;height:100%;min-height:30vh;min-width:350px}.mw-parser-output .portada-slider ul{width:100%;margin:0;padding:0;display:table;table-layout:fixed;height:100%}.mw-parser-output .portada-slider ul li{display:table-cell;vertical-align:top;position:relative;width:33.33333%;height:100%;transition:all 1000ms ease}.mw-parser-output .portada-slider-div-contingut{overflow:hidden;width:100%;height:100%;position:absolute;top:0}.mw-parser-output .portada-slider-contingut{display:block;height:100%;width:100%;position:relative;z-index:3;padding:15px 20px;box-sizing:border-box;color:#fff}.mw-parser-output .portada-slider-contingut *{opacity:0;margin:0;width:100%;position:relative}.mw-parser-output .portada-slider-titol{font-size:150%;font-weight:bold;margin-bottom:2px;top:2px}.mw-parser-output .portada-slider-descripcio{top:2px;font-size:13.5px}.mw-parser-output .portada-imatge{}.mw-parser-output .portada-imatge img{position:absolute;display:block;width:100%;min-width:auto;height:auto;min-height:100%;object-fit:cover;margin:0}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li{width:10%}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover{width:60%}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingut{background:rgba(0,0,0,0.7)}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingut *{opacity:1}.mw-parser-output .portada-slider-contingutimatge{display:block;height:100%;width:100%;position:relative;z-index:3;padding:0;box-sizing:border-box;color:#fff}.mw-parser-output .portada-slider-contingutimatge *{opacity:0;margin:0;width:100%;position:relative}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingutimatge{background:rgba(0,0,0,0)}.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingutimatge *{opacity:1}.mw-parser-output .portada-slider-titol a{color:white;font-weight:bold}.mw-parser-output .portada-slider-descripcio a{color:white;font-weight:bold}.mw-parser-output .portada-cronologia-item{border-left:2px solid rgba(40,133,111,255);border-right:0}.mw-parser-output .portada-cronologia-item:last-child{border-width:0 0 0 2px;border-image:linear-gradient(to bottom,rgba(40,132,109,1)60%,rgba(40,132,109,0))1 100%}.mw-parser-output .portada-cronologia-avuifa{display:inline-block;position:relative;padding:5px 10px 5px 10px;border-top-right-radius:5px;border-bottom-right-radius:5px;background:rgba(40,133,111,255);color:white;font-weight:bold}.mw-parser-output .portada-cronologia-avuifa:after{position:absolute;left:-8px;top:10px;height:10px;width:10px;border-radius:10px;border:2px solid rgba(40,133,111,255);background:white;content:" "}.mw-parser-output .portada-cronologia-efemeride{padding:10px 0px 10px 10px}

Viquipèdia

L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
602.448 articles

1.534 participants actius


Col·labora-hi









Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar
















  • 4168 - Milano - Antiquarium - Replica elmo gladiatore - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-July-2007 - 1.jpg

    Article del dia



    Tercera Guerra Servil

    La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.






    Contingut






    • 1 Tercera Guerra Servil


    • 2 Imatge del dia


    • 3 Projecte destacat: #1lib1ref


    • 4 Tercera Guerra Servil


    • 5 Imatge del dia


    • 6 Projecte destacat: #1lib1ref




    Tercera Guerra Servil



    4168 - Milano - Antiquarium - Replica elmo gladiatore - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-July-2007 - 1.jpg


    La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.








  • Heron tricol 01.JPG

    Imatge del dia





    Un martinet tricolor pescant a Florida - Vegeu informació sobre la imatge





    Imatge del dia



    Heron tricol 01.JPG


    Un martinet tricolor pescant a Florida





  • Timeless 1Lib1Ref.jpg

    Projecte destacat



    #1lib1ref

    Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!





    Projecte destacat: #1lib1ref



    Timeless 1Lib1Ref.jpg


    Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!









4168 - Milano - Antiquarium - Replica elmo gladiatore - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-July-2007 - 1.jpg

Article del dia



Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.




Tercera Guerra Servil



4168 - Milano - Antiquarium - Replica elmo gladiatore - Foto Giovanni Dall'Orto - 14-July-2007 - 1.jpg


La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat que els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.







Heron tricol 01.JPG

Imatge del dia





Un martinet tricolor pescant a Florida - Vegeu informació sobre la imatge





Imatge del dia



Heron tricol 01.JPG


Un martinet tricolor pescant a Florida



Timeless 1Lib1Ref.jpg

Projecte destacat



#1lib1ref

Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!





Projecte destacat: #1lib1ref



Timeless 1Lib1Ref.jpg


Campanya internacional de la Fundació Wikimedia i l'associació Amical Wikimedia que té com a objectiu que cada bibliotecari, arxiver o documentalista del món afegeixi una ([1]) referència bibliogràfica en qualsevol article de la Viquipèdia. Participa!












26 de gener



Rescatat el cos sense vida del menor que havia caigut al pou de Totalán, a Andalusia.




25 de gener



El Parlament de Grècia ratifica el nom de «Macedònia del Nord» per a la república exiugoslava, acordat en el Tractat de Prespa, del 17 de juny de 2018, i posa fi a una llarga disputa.




24 de gener



Uber i Cabify amenacen de marxar després de l'acord dels taxistes i el Govern.




22 de gener



Angela Merkel i Emmanuel Macron, signen un «nou Tractat de l'Elisi» amb motiu del seu 55è aniversari, l'anomenat Tractat d'Aquisgrà.





Totalán 6.jpg



Municipi de Totalán, a Andalusia.








Defuncions recents: Narcís Bonet · Manuel Veiga · Artur Rojas de la Cámara













  • Retrat oficial del President Carles Puigdemont cropped.jpg



    Carles Puigdemont i Casamajó


    1.694 visites
    Carles Puigdemont i Casamajó (29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.





  • President Companys.jpg



    Lluís Companys i Jover


    1.539 visites
    Lluís Companys i Jover (21 de juny de 1882 - 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.





  • Macia 2a tongada scans 003 editora 8 44 1.jpg



    Francesc Macià i Llussà


    1.480 visites
    Francesc Macià i Llussà (21 de setembre de 1859 – 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.





Els més llegits









Avui fa 25 anys


Péter Lékó es converteix en el gran mestre més jove del món dels escacs.



Avui fa 40 anys

Neix Carlos Latre, actor còmic i de doblatge valencià.





Avui fa 50 anys


The Beatles fan el seu darrer concert al terrat de l'edifici d'Apple Studios, al número 3 de Saville Row a Londres.



Avui fa 90 anys

Neix Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país





The Beatles in America.JPG



The Beatles als Estats Units






« 29 de gener · 30 de gener · 31 de gener »


















Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita