Eliel Saarinen





















































Infotaula de personaEliel Saarinen

Eliel Saarinen.jpg
Biografia
Naixement
20 agost 1873
Rantasalmi Tradueix
Mort
1r juliol 1950 (76 anys)
Bloomfield Hills Tradueix
Religió
Luteranisme
Educació
Universitat Tècnica de Helsinki
Activitat
Ocupació
Arquitecte i urbanista
Ocupador
Universitat de Michigan
Moviment
Modernisme, art déco i Estil Internacional
Obra
Obres destacables
Helsinki Central Railway Station Tradueix
Família
Fills
Eero Saarinen
Premis


Modifica les dades a Wikidata




Hvitträsk a Kirkkonummi, Finlàndia (1903)


Gottlieb Eliel Saarinen (20 d'agost de 1873 a Rantasalmi, Finlàndia - 1 de juliol de 1950, a Michigan, Estats Units)[1] fou un arquitecte finlandès que esdevingué famós gràcies a les seves construccions en l'estil de l'art nouveau a principis del segle XX.[2]




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obra


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Biografia


Saarinen fou educat a Hèlsinki. El seu primer gran treball fou el Pavelló Finlandès de l'Exposició Universal del 1900, exhibia una extraordiàaria convergència d'influències d'estil: arquitectura finlandesa de fusta, neogòtic britànic i el jugendstil. Saarinen també dissenyà els bitllets del marc finlandès introduïts el 1922.[3]


Eliel Saarinen es traslladà als Estats Units després de presentar una proposta pel disseny de la Tribune Tower a Chicago. Malgrat que el disseny de Saarinen quedà en segon lloc al concurs, el seu disseny fou realitzat el 1929 amb la construcció del Gulf Building a Houston. Saarinen continuà el seu treball acadèmic i professional a Michigan.


El 1925 George Gough Booth li demanà que dissenyés el campus de la Cranbrook Educational Community, planejat com un equivalent estatunidenc de l'Escola de la Bauhaus. Saarinen ensenyà en aquesta escola i fou director de la Cranbrook Academy of Art el 1932. Entre els seus estudiants-col·laboradors hi havia Ray Eames i Charles Eames; Saarinen influí en llurs treballs de disseny de mobles.


El seu fill Eero (1910-1961), es convertí en un dels arquitectes estatunidencs més importants de mitjans del segle XX, com un dels líders de l'estil internacional.




Estació de Tren a Hèlsinki



Obra



  • Pavelló Finlandès, a l'Exposició Universal del 1900, París

  • Finca Hvitträsk, llar de Saarinen a Kirkkonummi (1903)

  • Estació de Tren a Hèlsinki (1911)


  • Museu Nacional de Finlàndia, a Hèlsinki (1911)

  • Ajuntament de Lahti, a Lahti (1911)

  • Estació de Tren a Vyborg (1913)

  • Església de Sant Pau, a Tartu, Estònia (1917)

  • Primera Església Cristiana a Columbus, Indiana (1942)



Referències





  1. ↑ «Eliel Saarinen | Finnish architect» (en en). [Consulta: 15 desembre 2018].


  2. ↑ «Spotlight: Eliel Saarinen» (en en-us), 20-08-2017. [Consulta: 15 desembre 2018].


  3. ↑ «Gottlieb Eliel Saarinen, icono del estilo Art Nouveau» (en es-es), 22-09-2013. [Consulta: 15 desembre 2018].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eliel Saarinen Modifica l'enllaç a Wikidata



  • (castellà) Eliel Saarinen a Biografías y vidas


  • (castellà) Obras d'Eliel Saarinen a Urbipedia









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more