Pere Milà i Camps










































Infotaula de personaPere Milà i Camps

PereMilaCamps.jpg
Pere Milà cap al 1906

Biografia
Naixement
1874
Barcelona
Mort
22 de febrer de 1940(1940-02-22) (als 66 anys)
Barcelona


Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats

30 d'abril de 1907 – 16 de març de 1916

← Josep Agelet i Garrell

Daniel Riu i Periquet →

Circumscripció
Solsona[1]
Activitat
Ocupació
Empresari
Partit polític
Lliga Regionalista/Solidaritat Catalana
Família
Parents
Josep Maria Milà i Camps (cosí germà)
Josep Milà i Pi (oncle patern)
Modifica les dades a Wikidata

Pere Milà i Camps (Barcelona, 25 de juny de 1873 [2]- 22 de febrer de 1940)[3] fou un advocat, industrial i polític català, fill de Pere Milà i Pi i cosí de Josep Maria Milà i Camps.



Biografia


Era empresari de la plaça de braus La Monumental de Barcelona i organitzà la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells (que era vídua de Josep Guardiola i Grau[4]) van encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la Casa Milà (La Pedrera). Fou elegit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monàrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.


Pere Milà, va evolucionar de la Lliga als partits tradicionals fins a donar suport al dictador, Miguel Primo de Rivera, va publicar el 1931, sense signar, anònimament, el llibre Perogrullo, diputado constituyente on, al llarg de setanta-set planes, exposava les seves teories polítiques: supressió del sufragi universal, animadversió a l'Estatut d'Autonomia, elogi de la dictadura, crítiques a Francesc Cambó...[3]


Durant la guerra civil la plaça de toros havia acollit, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit.
Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental havia esdevingut un garatge i magatzem de ferralla, i se n'havien tret part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles. A més els Milà varen haver de fugir i el seu pis de la Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat de Catalunya.[3]



Referències




  1. ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 


  2. ↑ «Naixements 1873 registres.llibre 2 (núms.1601 al 3200) Núm. 3107». Arxiu Municipal de Barcelona, 1873.


  3. ↑ 3,03,13,2 Huertas Claveria, Josep Maria, Article "L'herència de l'indià", a "La Pedrera Educació".


  4. ↑ «Guardiola, la Pedrera i la llengua universal». [Consulta: 17 setembre 2014].



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Milà i Camps Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more