Ngtjyty

Annaba عنابة (ar) Localització 36° 54′ 00″ N, 7° 46′ 00″ E  /  36.9°N , 7.7666666666667°E  / 36.9; 7.7666666666667 País Algèria Província Província d'Annaba District of Algeria Annaba District Capital de Bône Department Població Total 257359 hab. • Densitat 5.252,22 hab/km² Geografia Superfície 49 km² Banyat per Mar Mediterrània Altitud 3 m Identificador descriptiu Codi postal 23000 Zona horària UTC+01:00 Altres Agermanament amb Bizerta Saint-Étienne communautat urbana de Dunquèrca Lloc web Lloc web oficial Annaba (en àrab: ولاية عنابة ) és una ciutat i la seva província, a la part nord-oriental d'Algèria. Annaba, abans coneguda com a Bône en francès o Bona en català antic, és la capital de la província del mateix nom, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia. La ciutat té una universitat que, e...

Aquest article tracta sobre el dialecte del neerlandès. Si cerqueu els habitants dels Països Baixos, vegeu «neerlandesos». Primer mapa: Les llengües del Benelux. Segon mapa: Els dialectes (l'holandès en groc). Tercer mapa: Els subdialectes (l'holandès propi en groc clar). L' holandès (neerlandès: Hollands ˈɦɔ.lɑnts ) és, juntament amb el brabançó, el dialecte més utilitzat de la llengua neerlandesa. Altres varietats lingüístiques derivades del baix fràncic que es parlen a la mateixa zona són el zelandès, el flamenc oriental, el flamenc occidental i el limburguès. Tanmateix en català, per extensió, se sol anomenar també holandès el conjunt del neerlandès. L'holandès presenta una sèrie de subdialectes: entre ells, l'amsterdamès, el bildts, el midslandès, el frisó urbà, l'amelandès, el kennemerlandès, l'holandès meridional, l'utrechts-alblasserwardès, el westhoeks, el westlandès, el frisó occidental, el waterlandès, el volendamès, el zaan...

Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla (ca. 1771), Luis Eugenio Meléndez, MNAC Pieter Claesz Natura morta , 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó ), és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc. Amb orígens a l'antiguitat i molt popular a l'art occidental des del segle XVII, la natura morta dóna a l'artista més llibertat compositiva que d'altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes, particularment abans de 1700, sovint tenien un simbolisme religiós i al·legòric en relació amb els objectes que representaven. A grans trets, a l'Europa meridional es va preferir el naturalisme de Caravaggio i es va posar menys èmfasi en el minuciós detallisme propi del nord d'Europa. [1] Molts pintors de natures mortes de tot E...