Riu de Sant Nicolau
 | ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Inici | ||||
| Cota inicial | 1.999[1] | |||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Alt Pirineu i Aran | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Municipi | la Vall de Boí | |||
| Localització | desaigüe de l'Estany Llong | |||
| Final | ||||
| Cota final | 1.289[2] | |||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Alt Pirineu i Aran | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Localització | la Noguera de Tor | |||
| Desguassos | Noguera de Tor | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | |||
| Característiques | ||||
| Dimensions | 11,5[3] m (  ) | |||
| Creua | La Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
 | ||||
Planell d'Aigüestortes.
Cascada de Sant Esperit.
El Riu de Sant Nicolau[4] és un riu, afluent de la Noguera de Tor, que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i pràcticament tot dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o de la seva zona perifèrica.
Situat dins la Vall de Sant Nicolau, constitueix el tàlveg de la vall. Neix pròpiament dit en el desguàs de l'Estany Llong. El curs inicial davalla cap a ponent per, metres després, girar cap al sud-oest. En aquest tram travessa diverses planes, en les que forma meandres, com a: els Prats d'Aiguadassi, el Planell Gran, el Planell de la Molina o el conegudíssim Planell d'Aigüestortes. Aigües avall del conegut planell, en la petita Presa de Sant Esperit, una galeria a pressió desvia part del cabal del riu cap a la central elèctrica de Caldes. Per sota de la presa, on conflueix la Ribera de Llacs, el riu torna a agafar direcció ponent, travessa el Planell de Sant Esperit, i salta per la Cascada de Sant Esperit per trobar l'Estany de Llebreta. Per sota de l'estany, que es troba en procés de rebliment, a mig camí de la sortida de la vall, s'acaba la zona protegida i comença la zona perifèrica de protecció del parc. A la sortida de la vall, ja fora de la zona perifèrica del parc, s'uneix al col·lector i recupera novament el cabal del qual s'havia desprès a la sortida de la presa. Desaigua a la Noguera de Tor, en el punt on s'aixeca la Central hidroelèctrica de Caldes de Boí.
En tot el seu recorregut, el riu rep les aportacions de les nombroses valls, comes i barrancs que flanquegen ambdues ribes.
Contingut
1 Afluents
2 Referències
3 Bibliografia
4 Enllaços externs
Afluents
Barranc d'Aigüissi[5]
- Estany del Bergús
- Estany de Llebreta
- Estany Llong
Estany Redó[6]
Referències
↑ 1,01,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Llong (desguàs). [Consulta: 27/10/2013]
↑ 2,02,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Riu de Sant Nicolau (desembocadura). [Consulta: 27/10/2013]
↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 21/05/2011]
↑ «riu de Sant Nicolau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «barranc d'Aigüissi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «estany Redó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Enllaços externs
ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Riu de Sant Nicolau. [Consulta: 27/10/2013]
