Kasimiyya
Multi tool use
Kasimiyya fou una família i facció dels mamelucs egipcis en temps dels otomans, derivada de Kasim Bey Defterdar que hauria viscut poc després del 1600.
La família va agafar poder polític a la meitat del segle per la seva aliança amb la facció indígena dels Haram i per l'acumulació de riquesa. Els seus adversaris els Dhu l-Fakariyya es van aliar a la facció dels Sad. Els dos grups van rivalitzar des de 1647 quan el virrei otomà va intentar, aliat als dos caps kasimiyya Kansawh Bey i Mamay Bey, enderrocar al amir al-hadj Ridwan Bey al-Fakari. Els Dhu l-Fakariyya van organitzar un contraatac que va reeixir i els kasimiyya foren posats fora de la llei i Kansawh Bey i Mamay Bey executats.
Mort Ridwan el 1656 els kasimiyya van refer la fortuna sota Ahmad Bey el bosnià i durant una revolta dels Dhu l-Fakariya va donar suport al virrei otomà Gurdji Mustafa Pasha i va fer executar tres beys que tenien salva conducte; el nou virrei el va fer assassinar el 1662.
Va haver-hi uns anys de poc enfrontament però el 1711 es van enfrontar dos grups de la guàrdia del Caire, els geníssers i els azabs (azeban) i els kasimiyya van donar suport a aquestos, i al triomfar van retrobar la seva influència i el seu cap Ismail Bey ibn Iwaz va ser nomenar al riasa (comandant) i comandant del Caire (amir Misr) equivalent a Shaykh al-Balad. Fou assassinat el 1724 en un conflicte entre els seus partidaris els Iwaziyya i una altra facció kasimiyya, els Shanabiyya, el que va permetre el 1730 als Dhu l-Fakariyya de recuperar el poder i aniquilar als kasimiyya. Els que restaven es van posar al servei dels xeic Humam dels huwwara que dominava l'alt Egipte.
El darrer kasimiyya Salih Bey fou assassinat per orde d'Ali Bey el 1768.
Bibliografia
- H. Holt, Studies in th history of the Near East, Londres 1973
- Holt, P.M.. " Ḳāsimiyya." Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012. Referència. 8 d'abril de 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/kasimiyya-SIM_3990>
cJXsaiCcYkRToccxhPn cE1MYL6Neuu,EAv8WT4T
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
