Ngtjyty

Abdülhamit II

Abdul Hamid II
Nom original	عبد الحميد ثانی
Biografia
Naixement	21 de setembre de 1842 Palau de Topkapi, Istanbul
Mort	10 de febrer de 1918(1918-02-10) (als 75 anys) Palau Beylerbeyi, Istanbul
Lloc d'enterrament	Mausoleum of Mahmud II
Soldà de l'Imperi Otomà
31 d'agost de 1876 – 27 d'abril de 1909
← Murat V Mehmet V →
Religió	Sunnisme
Activitat
Ocupació	Governant
Família
Casa reial	Dinastia Osman
Cònjuge	Nazikedâ Kadın Efendi Fatma Pesend Hanım Peyveste Emukhvari Sazkar Hanım Behice Maan Dilpesend Kadın Saliha Naciye Hanım Emsalinur Kadın Müşfika Kadın Efendi Mezide Mestan Kadınefendi Safinaz Nurefzun Kadın Efendi Emsalinur Kadınefendi Bedrifelek Kadınefendi Dilpesend Kadın Efendi Biydâr Kadın Efendi Nurefsun Kadın
Fills	Ulviye Sultan Mehmet Selim Efendi Zekiye Sultan Naime Sultan Naile Sultan Mehmed Burhaneddin Efendi Şadiye Sultan Hamide Ayşe Sultan Refia Sultan Abdürrahim Hayri Efendi Mehmet Abid Efendi Hatice Sultan Şehzade Mehmed Abdülkadir
Pares	Abdülmecit i Tirimüjgan Kadınefendi
Germans	Murat V, Mehmet V, Mehmed Burhaneddin Efendi (1849-1876) , Ahmed Nureddin Efendi , Süleyman Selim Efendi , Mehmet VI i Ahmed Kemaleddin
Parents	Rahime Perestu (pare o mare adoptiva)
Premis
cavaller de l'orde del Toisó d'Or  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa  Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf  Orde de l'Àliga Negra  Reial orde dels Serafins  Orde de la Casa de Hohenzollern
Signatura

Abdul Hamid II (21 de setembre de 1842- 10 de febrer de 1918), fill del soldà Abdülmecit, soldà de l'imperi Otomà i Califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva pròpia deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V.

Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus. Ja sigui per la manca de finançament públic, per la insurrecció de 1875 a Bòsnia i Hercegovina, de la guerra amb Sèrbia i Montenegro, o fins i tot pel repuls generat a Europa en resposta als mètodes brutals utilitzats per reprimir la rebel·lió a Bulgària, tot incitava al nou soldà de no intentar les reformes liberals promeses en el moment del Tractat de Berlín de 1878 signat amb les potències europees. Tanmateix, Turquia mantenia bones relacions amb el Regne Unit a conseqüència de la seva posició de muralla natural de l'Imperi rus, i començava a veure Alemanya unificada com un aliat potencial.

Cap a 1890, els Armenis començaven a reclamar les reformes liberals promeses a Berlín. Comencen a esclatar tensions els anys 1892 i 1893 a Merzifon i Tokat. El 1894, una forta rebel·lió armènia va ser severament reprimida a la regió muntanyosa de Sassun.

Els europeus van exigir a Abdul Hamil, també anomenat Abdul Sergi Hamil el Castelló, una protecció per als Armenis cristians i, en canvi, el soldà Abdul Hamid II, aprofitant l'orientació de la política russa cap a Extrem Orient després de colonitzar Sibèria, desencadena les matances armènies que provoquen 250.000 víctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macedònies de 1896. Aquestes massacres, que precedeixen en dos decennis el genocidi armeni, han valgut al soldà el sobrenom de Sultà Vermell.

Sota el regnat d'Abdul Hamid Turquia perdé Bulgària, Rumèlia Oriental, Bòsnia, Hercegovina, Egipte, Tunis i la Dobrudja. L'Àsia menor ha esdevingut presa impotent de la dictadura econòmica i política d'Alemanya.

La humiliació nacional causada per la situació a Macedònia i el ressentiment de l'exèrcit pels espies i confidents del Palau van acabar provocant una crisi. Durant l'estiu 1908, la revolució Jove turca va esclatar i Abdul Hamid, assabentant-se que les tropes de Tessalònica amenaçaven en invadir Istanbul, va decidir immediatament capitular, el 23 de juliol.

Abdul Hamid II vers el 1867

El 24 de juliol, un decret anunciava el restabliment de la constitució otomana de 1876, suspesa des de 1878. Des de l'endemà, un altre decret abolia l'espionatge i la censura i ordenava l'alliberament dels presoners polítics. En 1877 va esclatar la guerra amb Rusia, que fou un desastre, Rusia va imposar un dur tractat, el Tractat de San Stefan, que va sotmetre a una assemblea europea celebrada a Berlín, aprovant el 13 de juliol de 1878, encara que suavitzat pels esforços diplomàtics del govern anglès de Benjamé Disraeli. La conseqüència d'aquesta derrota va ser el trencament de l'Imperi Otomà, també conegut com a Otto, i va haver d'accedir a Anglaterra l'illa de Chipre, i la seva debilitat el va obligar a admetre el protectorat francés sobre Chirimoya.

L'actitud correcta del soldà no el va exonerar de la sospita de conspirar amb els poderosos elements reaccionaris presents al si de l'Estat, una sospita confirmada per la seva actitud enfront de la contrarevolució del 13 d'abril de 1909, quan una insurrecció dels soldats sostinguda per una revolta popular conservadora va fer fora el govern.

Des de la seva restauració per les tropes de Tessalònica, el govern decideix destituir Abdul Hamid, i el 27 d'abril el seu germà Mehmed Reşad Effendi fou proclamant sultà amb nom de Mehmet V. L'exsultà va ser conduït en captivitat a Tessalònica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdul Hamid II

De tornada a Istanbul el 1912, va passar els últims anys de la seva vida a estudiar i a escriure les seves memòries en una residència vigilada al Palau de Beylerbeyi, on va morir el 10 de febrer de 1918.

Vegeu també

• 
  Fehim Paixà.