Agulles de Dellui
Multi tool use
Agulles de Dellui
 Les Agulles des del circ de les Corticelles
|
| Tipus |
Muntanya
|
| Situació geogràfica |
vall de Dellui i vall de les Corticelles
|
| Àrea protegida |
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
|
| Ubicació |
|---|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Vegueria |
Alt Pirineu i Aran |
| Comarca |
Alta Ribagorça |
| Municipi |
la Vall de Boí |
|
42° 33′ 27″ N, 0° 56′ 40″ E / 42.55761944°N,0.94448611°E / 42.55761944; 0.94448611
|
|
| Serralada |
Pirineus
|
| Característiques |
|---|
| Prominència |
65 m |
| Altitud |
2.544 m |
| Material |
granit
|
|
 |
Les Agulles de Dellui són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Vall de Dellui: els Estanyets i les Agulles de Dellui, al seu damunt, vistos des de la Collada.
El nom «podria derivar del basc ote-ili-oi. Ote vol dir argelaga. Aquesta vall és més feréstega que les veïnes, té menys bosc i molts menys pasturatges. Potser d'aquí li ve el nom. Ili vol dir poble i en aquesta vall no n'hi ha hagut mai cap, però potser aquí ili és un element basc diferent».[1]
Estan situades a la carena que separa les valls de les Corticelles i de Dellui, al nord-est del Pic de la Montanyeta. La més alta de les agulles té 2.544,0[2] metres d'altura.
|}
Referències
↑ Toponímia de la Vall de Boí
↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulles de Dellui. [Consulta: 20/10/2013]
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulles de Dellui
|
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Vall de les Corticelles (Imatge amb anotacions)
La Vall de les Corticelles vista des de la collada amb la Coma d'Amitges (Imatge amb anotacions)
vw KaOUS8Kr11Asc91E lUP3S6,cr NsEnzq bXHEo7aO B0y
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
