Bony Negre

Multi tool use
Bony Negre
 Bonys Negre i Blanc
|
Tipus |
Muntanya
|
Situació geogràfica |
montanyó de Llacs i cometes de Casesnoves
|
Àrea protegida |
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
|
Ubicació |
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Catalunya |
Vegueria |
Alt Pirineu i Aran |
Comarca |
Alta Ribagorça |
Municipi |
la Vall de Boí |
|
42° 31′ 43″ N, 0° 53′ 53″ E / 42.52858333°N,0.89813056°E / 42.52858333; 0.89813056
|
|
Serralada |
Pirineus
|
Característiques |
Prominència |
98 m |
Altitud |
2.724 m |
Creua |
Espanya i Andorra
|
Material |
pòrfir, cornubianita i marbre
|
Esports |
Ruta normal |
Des de la Collada del Bony Blanc o per la Collada Barrada
|
|
 |
El Bony Negre és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Bony Blanc, Collada del Bony Blanc i Bony Negre, vistos des del Tuc de la Comamarja
El pic, de 2.724,1[1] metres, s'alça en la carena que delimita Montanyó de Llacs (E) i Cometes de Casesnoves (O). Té la Collada Barrada al sud-sud-oest i la Collada del Bony Blanc al nord-nord-oest.
Rutes[2]
Dues són les rutes més habituals:
- Des de la Collada del Bony Blanc
- Per la Collada Barrada
Referències
↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Bony Negre. [Consulta: 10/11/2013]
↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bony Negre 
|
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Montanyó de Llacs vista des del Pic de les Costes (Imatge amb anotacions)
2PuB7nxJ4 TWeb88JPXLj1uiuVO415VCrbPHKMi,rRTep,YFuaaTls2Ad 53eTHAg1 D2L1QYdV,Bj2DX03kmy sD
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...