Guerra d'Ifni

Multi tool use
Conflictes hispano-marroquins
|
Setge de Larraix (1689) · Setge de Melilla (1774) · Guerra d'Àfrica (1859-60) · Guerra de Margallo (1893-94) · Campanya de 1909 (1909-10) · Guerra del Rif (1911-27) · Guerra d'Ifni (1957-58) · Marxa Verda (1975) · Crisi de l'illa Perejil (2002) · Incident del Peñón de Vélez de la Gomera (2012)
|
Campanyes de l'imperi colonial espanyol
|
Guinea (1478) · Marroc (1497) · Algèria (1516) · Algèria (1517· 1518) · Mèxic (1519· 1933) · Mèxic (1519· 1521) · Chiapas (1523· 1695) · Guatemala (1524· 1697) · Petén (1618· 1697) · Yucatán (1527· 1697) · Algèria (1529) · Perú (1531· 1572) · Tunísia (1534) · Tunísia (1535) · Xile (1536· 1810) · Algèria (1541) · Tunísia (1550) · Líbia (1551) · Algèria (1555) · Algèria (1556) · Algèria (1558) · Tunísia (1560) · Algèria (1563) · Filipines (1565· 1900) · Filipines (1567· 1872) · Tunísia (1574) · Puerto Rico (1595) · Cuba (1596) · Puerto Rico (1598) · Marroc (1614) · Formosa (1626) · Saint Christopher (1629) · Filipines (1646) · L'Hispaniola (1655) · Jamaica (1655) · Illes Canàries (1657) · Jamaica (1657) · Jamaica (1658) · Amèrica del Nord (1702· 1713) · Chiloé (1712) · Bahames (1720) · Banda Oriental (1735· 1737) · Amèrica del Nord (1739· 1748) · Sacramento (1762· 1763) · Cuba (1762) · Nicaragua (1762) · Filipines (1762) · Amèrica del Nord (1779· 1783) · Amèriques (1796· 1808) · Riu de la Plata (1806· 1807) · Equador (1809) · Perú (1811· 1824) · Bolívia (1809· 1825) · Florida (1810) · Paraguai (1810· 1811) · Argentina (1810· 1818) · Mèxic (1810· 1821) · Xile (1810· 1826) · El Salvador (1811) · Uruguai (1811) · Veneçuela (1811· 1823) · Colòmbia (1815· 1816) · Colòmbia (1819· 1820) · Equador (1820· 1822) · Mèxic (1821· 1829) · Cotxinxina (1858· 1862) · Marroc (1859· 1860) · República Dominicana (1863· 1865) · Xile / Perú (1864· 1866) · Cuba (1868· 1878) · Cuba (1879· 1880) · Cuba (1895· 1898) · Filipines (1896· 1898) · Puerto Rico (1898) · Guam (1898) · Marroc (1920· 1926) · Marroc (1957· 1958)
|
La Guerra d'Ifni fou una guerra colonial silenciada que enfrontà Marroc de Muhàmmad V i Hassan II i l'Espanya franquista. Ifni era un territori a la costa oest d'Àfrica, situat més o menys en el paral·lel de les Illes Canàries, territori que Espanya havia ocupat el 1934 reivindicant un tractat amb el sultà del Marroc del segle xix. Com que era una colònia on hi imperava un règim militar s'hi va crear una guarnició típicament colonial dotada d'efectius indígenes i, als anys 50, també d'europeus, principalment personal de quintes, el Regiment de Tiradors d'Ifni. En l'època de la guerra Ifni era una província més que depenia de la Dirección General de Plazas y Província Españolas i després de la Dirección General de Marruecos y Colónias del Ministeri d'Interior (liderat per l'almirall Carrero Blanco). De fet, però, era un protectorat com el Sàhara Occidental o la Guinea Equatorial,el qual es pretengué explotar com a colonia en el moment en què l'Àfrica s'estava descolonitzant.
[1]
El Marroc, sens prèvia declaració de guerra, el novembre del 1957 va patrocinar una invasió a Ifni i el Sàhara de bandes armades que van tractar de reduir la guarnició espanyola, però que no ho van aconseguir. La campanya, incloent dos llançaments de paracaigudistes,[2] durà oficialment fins al juliol del 1958, però continuà de manera encoberta i en estat d’emergència fins al 1969, moment en què el Govern espanyol cedí el territori al Marroc.
Segons Gabriel Cardona el tràgic balanç de la campanya fou d'unes cinc-centes baixes al bàndol espanyol dels quals poc més de dos-cents morts, i unes cinc-centes baixes del bàndol marroquí.[1] L'avituallament i l'armament utilitzat per les tropes espanyoles eren clarament obsolets, alguns fusells de la guerra civil espanyola, metralladores que s'espatllaven el primer dia; i el règim franquista no volgué destinar despeses suficients com per establir una guerra moderna.
Actualment l'Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni està fent gestions perquè el govern espanyol reconegui el sacrifici dels homes que van estar en peu de guerra.[3]
Referències
↑ 1,01,1 314 - La guerra d'Ifni, En guàrdia, Catalunya Ràdio amb l'historiador militar Gabriel Cardona (emès el 16/05/2010).
↑ «Escuadrón de Zapadores Paracaidistas (EZAPAC)» (en castellà). Ejército del aire. [Consulta: 1r abril 2012].
↑ Martínez Delgado, Pablo. «Veteranos Catalanes de Sidi Ifni» (en castellà). ASASVE, 04-07-2010. [Consulta: 31 març 2012].
Bibliografia
- Lluís Noguer Pastor (2008) "50 anys de la Guerra d'Ifni", a revista Foradot, núm. 47, març-abril de 2008, pàgina 40.
Ramiro Santamaría Quesada. Ifni-Sahara, la guerra ignorada (en castellà). Madrid: Ediciones Dyrsa, 1984. ISBN 84-86169-08-9.
Rafael Casas de la Vega. La última guerra de África (Campaña de Ifni-Sáhara) (en castellà). Madrid. Ejército de Tierra. Servicio de Publicaciones del Estado Mayor, 1985. ISBN 84-505-2267-6.
José Ramón Diego Aguirre. La última guerra colonial de España. Ifni-Sahara (1957-1958) (en castellà). Málaga: Editorial Algazara, S.L., 1994 (África propia). ISBN 84-87999-17-4.
Gastón Segura Valero. Ifni. La guerra que silenció Franco (en castellà). Madrid: Ediciones Martínez Roca, S.A., 2006. ISBN 84-270-3242-0.
Enllaços externs
- José Manuel Azcona, Agustín Rodríguez y Gonzalo Azaola La Guerra de Sidi Ifni-Sahara, Estudios de Ciencias Sociales, VII, 1994. (castellà)
- Ifni, la guerra secreta
La guerra olvidada de Franco (castellà)
1956 - 1976 Spanish Sahara (en anglès)
1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos (castellà)
- «La última guerra de España. Ifni-Sahara 1957-1958». . Documentos RNE (RNE), Min:56:10"'", 14-04-2008. « »
Conflictes colonials francesos
|
Segles XVII-XVIII |
- Brasil (1557–60)
- Florida (1562–65)
- Brazil (1612–15)
- Marroc (1629)
- Guerres dels Castors (1641–1701)
- Colonització francesa de Texas (1685–89)
- Siam (1688)
- Guerra del rei Guillem (1689–97)
|
Segle XVIII |
- Guerra de la Reina Anna (1702–13)
- Guerres Chickasaw (1721–52)
- Dummer's War (1721–25)
- Relacions entre Birmània i França (1729–56)
- Guerra del rei Jordi (1744–48)
- Primera Guerra Carnàtica (1746–48)
- Segona Guerra Carnàtica (1749–54)
- Nova Escòcia (1749–55)
- Guerra Franco-Índia (1754–60)
- Índies Orientals (1757–63)
- Expedició de Larraix 1765
- Vietnam (1777–1820)
- Estats Units (1778–83)
- Carib i Índies Orientals (1778–83)
- Revolució haitiana (1791–1804)
- Setge de Pondicherry (1793)
- Adquisició francesa de Santo Domingo (1795–1809)
- Egipte i Síria (1798–1801)
|
Segle XIX |
- Índies Occidentals (1804–10)
- Oceà Índic (1809–11)
- Java (1811)
- Algèria (1830–47)
- Algèria (1835–1903)
- Río de la Plata (1838–40)
- Mèxic (1838–39)
- Argentina–Uruguai (1845–50)
- Marroc (1844)
- Filipines (1844–45)
- Bombardeig de Tourane (1847)
- Guerra francotahitiana (1844–47)
- Senegal (1854)
- Cotxinxina (1858–62)
- Segona Guerra de l'Opi (1860)
- Mèxic (1861–67)
- Japó (1863–64)
- Corea (1866)
- Vietnam del Nord (1873–74)
- Tunísia (1881)
- Madagascar (1883)
- Costa d'Ivori (1883–98)
- Tonquín (1883–86)
- Guerra francoxinesa (1884–85)
- Vietnam del Nord (1886–96)
- Illes de Sotavent (1888–97)
- Primera Guerra francodahomey (1890)
- Segona Guerra francodahomey (1892–94)
- Guerra francosiamesa (1893)
- Madagascar (1895)
- Missió Voulet–Chanoine (1898)
|
Segle XX |
- Rebel·lió dels bòxers (1901)
- Revolta de l'Home Sagrat (1901-36)
- Guerra Ouadai (1909–11)
- Marroc (1911)
- Guerra dels Zaian (1914-1921)
- Guerra de Volta-Bani (1915-1916)
- Revolta de Kaocen (1916-1917)
- Síria (1919–21)
- Cilícia (1920–21)
- Guerra del Rif (1920–26)
- Revolta de Kongo-Wara (1928–31)
- Guerra francotailandesa (1940–41)
- Indoxina (1945)
- Algèria (1945)
- Vietnam del Sud (1945–46)
- Guerra d'Indoxina (1946–54)
- Aixecament Malagasy (1947–48)
- Independència de Tunísia (1952–56)
- Guerra d'Algèria (1954–62)
- Crisi de Suez (1956)
- Guerra d'Ifni (1957–58)
- Guerra d'Independència del Camerun (1955-1960)
- Conflicte de Bizerta (1961)
- Ouvéa (1988)
|
kgSfFJATe6cH5oXsG x mFUn
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...