Ngtjyty

Guerra d'Ifni

Descolonització d'Àfrica
Mapa d'Ifni en 1957 i després del conflicte, en 1958.
Tipus	guerra
Data	23 d'octubre de 1957 - 30 de juny de 1958
Lloc	Sàhara Espanyol, Sàhara Espanyol, Ifni, Marroc
Resultat	Tractat franco-espanyol. El Marroc reconeix els drets espanyols sobre l'Ifni i el Cap Juby
Bàndols
Espanya França Marroc
Comandants en cap
José María López Valencia Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce José Héctor Vázquez Gabriel Bourgund Ben Hammu
Comandants
Ignacio Crespo del Castillo Mohamed Oufkir
Forces
10.000 30.000
Baixes
300 morts 500 ferits 80 desapareguts 7 civils morts 8.000 morts

La Guerra d'Ifni fou una guerra colonial silenciada que enfrontà Marroc de Muhàmmad V i Hassan II i l'Espanya franquista. Ifni era un territori a la costa oest d'Àfrica, situat més o menys en el paral·lel de les Illes Canàries, territori que Espanya havia ocupat el 1934 reivindicant un tractat amb el sultà del Marroc del segle xix. Com que era una colònia on hi imperava un règim militar s'hi va crear una guarnició típicament colonial dotada d'efectius indígenes i, als anys 50, també d'europeus, principalment personal de quintes, el Regiment de Tiradors d'Ifni. En l'època de la guerra Ifni era una província més que depenia de la Dirección General de Plazas y Província Españolas i després de la Dirección General de Marruecos y Colónias del Ministeri d'Interior (liderat per l'almirall Carrero Blanco). De fet, però, era un protectorat com el Sàhara Occidental o la Guinea Equatorial,el qual es pretengué explotar com a colonia en el moment en què l'Àfrica s'estava descolonitzant.
^[1]

El Marroc, sens prèvia declaració de guerra, el novembre del 1957 va patrocinar una invasió a Ifni i el Sàhara de bandes armades que van tractar de reduir la guarnició espanyola, però que no ho van aconseguir. La campanya, incloent dos llançaments de paracaigudistes,^[2] durà oficialment fins al juliol del 1958, però continuà de manera encoberta i en estat d’emergència fins al 1969, moment en què el Govern espanyol cedí el territori al Marroc.

Segons Gabriel Cardona el tràgic balanç de la campanya fou d'unes cinc-centes baixes al bàndol espanyol dels quals poc més de dos-cents morts, i unes cinc-centes baixes del bàndol marroquí.^[1] L'avituallament i l'armament utilitzat per les tropes espanyoles eren clarament obsolets, alguns fusells de la guerra civil espanyola, metralladores que s'espatllaven el primer dia; i el règim franquista no volgué destinar despeses suficients com per establir una guerra moderna.

Actualment l'Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni està fent gestions perquè el govern espanyol reconegui el sacrifici dels homes que van estar en peu de guerra.^[3]

Referències

Bibliografia

• Lluís Noguer Pastor (2008) "50 anys de la Guerra d'Ifni", a revista Foradot, núm. 47, març-abril de 2008, pàgina 40.


• 
  Ramiro Santamaría Quesada. Ifni-Sahara, la guerra ignorada (en castellà). Madrid: Ediciones Dyrsa, 1984. ISBN 84-86169-08-9. 
  


• 
  Rafael Casas de la Vega. La última guerra de África (Campaña de Ifni-Sáhara) (en castellà). Madrid. Ejército de Tierra. Servicio de Publicaciones del Estado Mayor, 1985. ISBN 84-505-2267-6. 
  


• 
  José Ramón Diego Aguirre. La última guerra colonial de España. Ifni-Sahara (1957-1958) (en castellà). Málaga: Editorial Algazara, S.L., 1994 (África propia). ISBN 84-87999-17-4. 
  


• 
  Gastón Segura Valero. Ifni. La guerra que silenció Franco (en castellà). Madrid: Ediciones Martínez Roca, S.A., 2006. ISBN 84-270-3242-0. 
  

Enllaços externs

• José Manuel Azcona, Agustín Rodríguez y Gonzalo Azaola La Guerra de Sidi Ifni-Sahara, Estudios de Ciencias Sociales, VII, 1994. (castellà)
  


• Ifni, la guerra secreta


• 
  La guerra olvidada de Franco (castellà)
  


• 
  1956 - 1976 Spanish Sahara (en anglès)


• 
  1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos (castellà)
  


• «La última guerra de España. Ifni-Sahara 1957-1958». . Documentos RNE (RNE), Min:56:10"'", 14-04-2008. « »