Dhu l-Fakariyya
Dhu l-Fakariyya (també Zulfakariyya) fou una casa mameluca i una facció política egípcia als segles XVII i XVII.
El seu origen fou el mameluc Dhu l-Fakar Bey que vivia al primer terç del segle XVII (no apareix a les cròniques del seu temps). El fakariyya van començar a tenir paper a la política sota l'amir al-Hadjdj (encarregat de la peregrinació) Ridwan Bey, un mameluc de Dhu l-Fakar que va exercir el càrrec vers 1635 a 1656 (va morir el 1656); els principals membres de la seva casa van dominar la política egípcia fins a l'octubre de 1660 quan la facció rival dels kasimiyya, aliada al virrei otomà, els va expulsar; els seus caps van haver de fugir i les seves tropes dispersades; els beys fakariyya capturats foren executats a al-Tarrana pel cap kasimiyya Ahmad Bey el Bosnià.
Durant més de quaranta anys van estar apartats del poder i amb poca influència. Després es van començar a recuperar. El 1711/1712 els fakariyya i els kasimiyya es van aliar respectivament a les faccions antigues dels Sad i els Haram (que reagrupaven als artesans i nòmades egipcis); en el curs d'un conflicte que va dividir als geníssers i als azab aquell mateix anys, els fakariyya van donar suport als primers i els kasimiyya als segons. Els kasimiyya i azab van sortir triomfants, però el seu principal cap, Iwaz Bey (o Iwad Bey) va morir a la lluita, el que va iniciar una sèrie de venjances entre les dues faccions que va durar vint anys fins que finalment els fakariyya van aconseguir expulsar al poder dels seus rivals (1729/1730). A la vespra de la victòria el cap dels fakariyya, Dhu l-Fakar Bey, va morir assassinat. No pertanyia pas a la casa mameluca de Ridwan Bey sinó a la que havia fundat un oficial d'Anatòlia de nom Hasan Balfiyya, agha dels Gonüllü; una altra branca d'aquesta casa descendia de Mustafà al-Kazdughli, també d'Anatòlia, que estava al servei de Hasan Balfiyya Agha.
El predomini dels fakariyya fou de fet el dels kazdughliyya. El fakariyya Uthman Bey fou deposat el 1743/1744 per Ibrahim Kayha dels kazdughliyya, aliat a Ridwan Khaya al-Djulfi. Ibrahim va nomenar diversos membres dels kazdughliyya com a beys tant abans com després de la mort del mateix Ibrahim el novembre o desembre del 1754; entre aquestos hi va haver Bulut Kapan, conegut generalment com a Ali Bey el Gran. Els kazdughiyya van mantenir la supremacia fins a l'expedició francesa el 1798.
Bibliografia
- P. M. Holt, The exalted lineage of Ridwan Bey; some observations on a seventeenth century Mamluk genealogy, 1959
- "D̲h̲u ’l-Faḳāriyya." Encyclopaedia of Islam, segona edició., 2012. Referència. 30 de març del 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/dhu-l-fakariyya-COM_0163>
