Barranc de Morrano
Multi tool use
El Barranc de Morrano és un barranc que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
«Possiblement el nom és l'equivalent ibero-aquità del romànic morro».[4]
És afluent per l'esquerra del Riu de Sant Nicolau. Té el naixement a uns 2.710[1] metres, en les pales que lliscan cap al nord des de la carena que uneix el Pic i la Collada de Morrano. El barranc segueix l'eix, que direcció nord-oest vertebra la banda esquerra, la més baixa, de la vall. A menys d'un kilòmetre del seu naixement, el barranc travessa l'allargat Estany de la Ribera (de Morrano), continua després travessant Aigüestortes de Morrano, per a desaiguar finalment al Riu de Sant Nicolau, a través de la Baürta d'Aigüestortes.
Enllaços externs
ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barranc de Morrano. [Consulta: 31/10/2013]
Referències
↑ 1,01,11,2 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barranc de Morrano (naixement). [Consulta: 31/10/2013]
↑ 2,02,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Baürta d'Aigüestortes. [Consulta: 31/10/2013]
↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 21/04/2011]
↑ Toponímia de la Vall de Boí
Bibliografia
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Vall de Morrano vista des de la Collada de Morrano (Imatge amb anotacions)
m4 B5jZlmx,FciM8dSy0BRlSL0Xk37,8RaxeAy8L2IRvv2l9dQ,6kh3HrkGyo6 P,Z n3Brn2ZAT,YIar7Ub2w,oHHHraP QlguHCFA v
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) 
