1682






















Any 1682

Anys:
1679 1680 1681 - 1682 - 1683 1684 1685

Dècades:
1650 1660 1670 - 1680 - 1690 1700 1710

Segles:
segle xvi - segle xvii - segle xviii

Calendari d'esdeveniments





Contingut






  • 1 Esdeveniments


  • 2 Naixements


  • 3 Necrològiques


  • 4 Referències





Esdeveniments





Pere I de Rússia




  • 29 de juny: després de morir sense descendència el tsar Teodor III, el Boiar (consell de nobles russos) va designar el seu germà Pere, amb només 10 anys, amb la regència de la seva mare. Però una de les germanastres de Pere, Sofia, va dirigir una revolta en què van morir molts familiars i amics de Pere, i que va acabar quan Sofia va aconseguir que Ivan, germà de Pere i a qui li tocava ser tsar per ser el germà gran, compartís el tron. Més tard, Pere va quedar com a únic monarca, i durant el seu regnat Rússia es va modernitzar, l'exèrcit va ser reorganitzat i es va fundar la ciutat de Sant Petersburg.[1]


  • 6 de maig: La cort francesa s'instal·la al Palau de Versalles.[2]

  • Nova aparició del Cometa Halley.

  • Es crea el primer establiment educatiu de La Salle.



Naixements



  • Rio de Janeiro: Maria Ursula d'Abreu e Lencastro, militar portuguesa destacada per ser una de les poques dones portugueses conegudes per haver servit en les forces armades del país durant l'època colonial.


Necrològiques




  • 19 de febrer, Barcelona: Lluís Vicenç Gargallo, músic i compositor de l'època barroca (n. ca. 1636).


  • 15 de juliol, Quwo, Shaanxi (Xina): Gu Yanwu, filòsof i historiador xinès (n. 1613).


  • 24 de juliol, Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è President dels Estats Units d'Amèrica. (n. 1782).


  • Barcelona: Alfonso de Sotomayor, 108è President de la Generalitat de Catalunya.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1682 Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Soler, Jordi; Toni Strubell «Efemèrides». El Punt Avui, 09-06-2029 [Consulta: 18 novembre 2011].


  2. ↑ Buckley, Veronica. Madame De Maintenon: The Secret Wife of Louis XIV. Bloomsbury Publishing, 2009, p.228. ISBN 0747596549. 









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more