Club de Futbol Gavà






























































Infotaula club esportiuCF Gavà

CF Gavà.png
Nom complet
Club de Futbol Gavà
Fundació
1922
Colors
          blau, grana
País
Espanya
Àrea social
Estadi
La Bòbila,
Gavà, Catalunya
(1.700 espectadors)
Localització
Gavà
Presidència
Espanya Iván Carrillo Marcos
Junta tècnica
Esport/disciplina
futbol
Entrenador
CatalunyaJaume Bonet Serrano
Lliga
Primera Catalana
(3a Divisió, 9è la temporada 2018-19)
Equipament



















Primer













Segon



Web
[ - Lloc web oficial]


Modifica les dades a Wikidata

El Club de Futbol Gavà és el club de futbol més representatiu de la ciutat de Gavà. Va ser fundat l'any 1922 i actualment juga al Grup 2 de la Primera Catalana




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Estadi


  • 3 Cos tècnic


  • 4 Palmarès


  • 5 Evolució de l'uniforme[3]


  • 6 Temporades


  • 7 Referències


  • 8 Enllaços externs





Història


El 26 de maig de 1921 es funda l'Atlètic Gavà CF, que duia samarreta i pantalons blaus i amb arrels el 1916. Ingressa a la Federació Catalana el 1922. Començà jugant a La Rambla i el 1924 al Camp de la Roca. El 1926 desaparegué. El novembre de 1928 neix el FC Gavà i es federa l'any següent. El club vesteix camisa blanca amb coll i pantaló blaus i juga al Camp de Les Colomeres. L'any 1941 les autoritats franquistes obligaren a canviar el nom a CF Gavà. El 1948 adopta l'uniforme blau-grana amb pantaló blau.[1][2]



Estadi


L'Estadi Municipal La Bòbila és l'estadi del Club de Futbol Gavà. L'adreça de l'estadi és: Passatge Elisenda de Montcada, 4 Codi Postal 08850 Gavà, i les oficines del club es troben al mateix estadi.



Cos tècnic


L'entrenador és José Manuel Serrano Castro, ajudat per José Limones i Cobos.



Palmarès



  • Campió de 3a Divisió (2000-01)

  • Subcampió de 3a Divisió (2001-02)

  • Subcampió de la Copa Catalunya (2002-03)

  • Subcampió de la Copa Federació (2002)



Evolució de l'uniforme[3]























1941













1951













1966













1987













1996













2010


Temporades


Fins a l'any 2018-19 el club ha militat 9 vegades a Segona Divisió B i 33 vegades a Tercera Divisió.














  • 1956-57: 3a Divisió 19è

  • 1958-59: 3a Divisió 10è

  • 1959-60: 3a Divisió 4t

  • 1960-61: 3a Divisió 12è

  • 1961-62: 3a Divisió 16è

  • 1965-66: 3a Divisió 19è

  • 1967-68: 3a Divisió 13è

  • 1968-69: 3a Divisió 12è

  • 1969-70: 3a Divisió 13è

  • 1977-78: 3a Divisió 8è

  • 1978-79: 3a Divisió 10è

  • 1979-80: 3a Divisió 15è


  • 1980-81: 3a Divisió 15è

  • 1981-82: 3a Divisió 20è

  • 1983-84: 3a Divisió 16è

  • 1984-85: 3a Divisió 15è

  • 1985-86: 3a Divisió 20è

  • 1987-88: 3a Divisió 19è


  • 1993-94: 1a Div. Catalana 1r

  • 1994-95: 3a Divisió 6è

  • 1995-96: 2a Divisió B 7è

  • 1996-97: 2a Divisió B 12è

  • 1997-98: 2a Divisió B 6è

  • 1998-99: 2a Divisió B 20è


  • 1999-00: 3a Divisió 10è

  • 2000-01: 3a Divisió 1r

  • 2001-02: 3a Divisió 2n

  • 2002-03: 2a Divisió B 17è

  • 2003-04: 3a Divisió 6è

  • 2004-05: 3a Divisió 9è

  • 2005-06: 3a Divisió 3r

  • 2006-07: 3a Divisió 4t

  • 2007-08: 2a Divisió B 3r

  • 2008-09: 2a Divisió B 10è

  • 2009-10: 2a Divisió B 19è


  • 2010-11: 3a Divisió 10è


  • 2011-12: 3a Divisió 9è



Referències





  1. ↑ «Presentación del libro "Història del FC Gavà" (2)». CF Gavà, 16-03-2009. [Consulta: 20 octubre 2012].


  2. ↑ «Orígenes y antecedentes / La historia del club». lafutbolteca.com. [Consulta: 20 octubre 2012].


  3. ↑ «Uniformes». lafutbolteca.com. [Consulta: 20 octubre 2012].




Enllaços externs


  • Bloc oficial



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more