Cavitat abdominal






cavitats del cos humà




Abdomen que mostra les marques del duodè, pàncrees i ronyons


La cavitat abdominal,en llatí: cavitas abdominis, és la cavitat més gran del cos humà,[1] i en molts animals, i sosté la major part de les vísceres. Es troba a continuació per sota de la cavitat toràcica, i per sobre de la cavitat pelviana. El seu sostre en forma de volta és el diafragma toràcic (un full prim de múscul sota dels pulmons), i el seu sòl obliqu és l'entrada pelviana (l'obertura superior de la pelvis). Forma part de la cavitat abdominopelviana.[2] Està molt ben comunicada amb la cavitat pleural (toràcica).




Contingut






  • 1 Estructura


    • 1.1 Òrgans


    • 1.2 Peritoneu




  • 2 Significació clínica


    • 2.1 Ascites


    • 2.2 Inflamació




  • 3 Vegeu també


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Estructura



Òrgans


Els òrgans de la cavitat abdominal inclouen l'estòmac, fetge, vesícula biliar, melsa, pàncrees, intestí prim, ronyons, intestí gros, i glàndula suprarenal.[1]



Peritoneu


La cavitat abdominal està folrada amb una membrana protectora que s'anomena peritoneu. La paret interior està coberta pel peritoneu parietal. Els ronyons es troben a la cavitat abdominal darrere del peritoneu, al retroperitoneu. Les vísceres també estan cobertes per peritoneu visceral.



Significació clínica



Ascites


Quan el fluid s'acumula a la cavitat abdominal es diu ascites. Això en general no es nota fins que s'ha recollit suficient fluid per a distendre l'abdomen. L'acumulació de líquid farà pressió sobre les vísceres, les venes i la cavitat toràcica. El tractament està dirigit a la causa de l'acumulació de líquid.[1]



Inflamació


La peritonitis és un altre trastorn que normalment acompanya els processos inflamatoris. Pot ser causat per dany en un òrgan.



Vegeu també


  • Celoma


Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 «Abdominal cavity». A: Encyclopedia Britannica. I: A-Ak – Bayes. 15a ed.. Chicago, IL: Encyclopedia Britannica, Inc., 2010, p. 19–20. ISBN 978-1-59339-837-8. 


  2. ↑ Wingerd, Bruce. The Human Body: Concepts of Anatomy and Physiology. Fort Worth: Saunders College Publishing, 1994, p. 11–12. ISBN 0-03-055507-8. 




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavitat abdominal

Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more