Estany de la Coma d'Amitges

Multi tool use
L'Estany de la Coma d'Amitges és un llac que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Estany de la Coma d'Amitges.
El llac, d'origen glacial, està situat a 2.269[1] metres d'altitud, a la part baixa de la Coma d'Amitges. Recull les aportacions del Barranc de Cometes (S) i de l'Estany Perdut (ESE), i drena pel seu extrem nord-oriental cap al Barranc de la Coma d'Amitges, que agafant direcció nord desaigua al Barranc de Peixerani.
Rutes[2]
Es pot arribar re-seguint el Barranc de la Coma d'Amitges, que puja des de la zona de l'Estany Llong, o seguint el Barranc de Peixerani fins als encontorns de l'Estany Nere i girant cap al sud-oest després.
Referències
↑ Altituds, mides i càlcul de superfícies basats en dades del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany de la Coma d'Amitges 
|
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Coma d'Amitges (Imatge amb anotacions)
Estanys del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
|
Estanys de la vall d'Espot |
- Els Barbs
- La Cabana
- Gran d'Amitges
- La Munyidera
- Ratera
- Sant Maurici
|
|
Estanys de la Capçalera de Caldes
|
Blau de Colieto (Gelat de Colieto)
- Clot
- Cloto
- Colieto
- Colietos
- Gelat de Comaloforno
- Malavesina
- Mangades
- Monges
- Estany Negre
- L'Obaga
- Port de Caldes
- Roca
- Tort de Colieto
- Travessani
- Tumeneia
|
Estanys de la Coma del Pessó
|
- Pessó d'Amont
- Pessó d'Avall
- Pessons
|
Estanys de la Ribera de Caldes |
- Comalesbienes
- Comaloforno
- Gelat de Comalesbienes
- Gelats de Gémena
- Gémena de Baix
- Gémena de Dalt
- La Llosa
- Roi de Dalt
- Basses de Roi
- Roi
|
Estanys de la vall de Sant Nicolau
|
- Aigüissi
- La Coma d'Amitges
- Bergús
- Els Cacos
- La Collada
- Contraix
- Gelats de Contraix
- Les Corticelles
- Dellui
- Delluis
- Els Gavatxos
- Gelats de Bergús
- Les Granotes
- Llebreta
- Llong de Boí
- Major de Morrano
- Cap de les Mussoles
- Les Mussoles
- Nere
- La Passada
- Perdut
- Redó de Colomers
- La Ribera
- Sarradé d'Amunt
- Sarradet
- Sarradé
- Xic de Morrano
|
Altres estanys |
|
M3is2qt7RsONBGl6QMYLYAhTFrzD,1Sx,neId0LPkNL4C,WMpZltJChHF0HIRR18d,V nQ0MqI 2iPuj9
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...