Vila Real

Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb Vila Real de Santo António ni amb Vila-real.
|
 |
|
|
 Picota a Vila Real
|
|
Localització |
 |
|
41° 18′ 01″ N, 7° 44′ 23″ O / 41.30021°N,7.73985°O / 41.30021; -7.73985
|
|
|
|
Estat |
Portugal |
Districte |
districte de Vila Real |
Capital de |
districte de Vila Real Subregió del Douro
|
|
Freguesia |
17 |
Conté la localitat |
Torgueda  Andrães  Mondrões  Campeã  Folhadela  Abaças  Vila Real  Parada de Cunhos  Guiães  Vila Marim  Adoufe e Vilarinho de Samardã  Borbela e Lamas de Olo  Constantim e Vale de Nogueiras  Mouçós e Lamares  Nogueira e Ermida  Pena, Quintã e Vila Cova  São Tomé do Castelo e Justes  Mateus Lordelo  Arroios
|
Població |
Total |
51.850 (2011) |
• Densitat |
137,53 hab/km² |
Geografia |
Superfície |
377 km² |
Altitud |
420 m |
Història i celebracions |
Festa major |
13 de juny
|
Patró |
Sant Antoni de Lisboa
|
Identificador descriptiu |
Codi postal |
5000 |
Fus horari |
Western European Time
|
Prefix telefònic |
259 |
Altres |
Agermanament amb |
Mende Osnabrück Ourense Grassa Oeiras Portimão
|
|
Lloc web |
Lloc web oficial
|
 |
Vila Real és un municipi portuguès, situat al districte de Vila Real, a la regió del Nord i a la Subregió del Douro. L'any 2001 tenia 49.957 habitants. Limita al nord amb Ribeira de Pena i Vila Pouca de Aguiar, a l'est amb Sabrosa, a sud amb Peso da Régua, al sud-oest amb Santa Marta de Penaguião, a l'oest amb Amarante i al nord-oest amb Mondim de Basto.
Demografia
Població del concelho de Vila Real (1801 – 2006)
|
1801
|
1849
|
1900
|
1930
|
1960
|
1981
|
1991
|
2001
|
2004
|
2006
|
37 041
|
25 329
|
35 976
|
37 951
|
47 773
|
47 020
|
46 300
|
49 957
|
50 049
|
50 423
|
Nota: la seva àrea geogràfica ha patit alteracions al llarg del segle XIX.
|
Freguesies
- Abaças
- Adoufe
- Andrães
Arroios (periurbana)
Borbela (periurbana)
- Campeã
Constantim (periurbana)
- Ermida
Folhadela (periurbana)
- Guiães
|
- Justes
- Lamares
- Lamas de Olo
Lordelo (periurbana)
Mateus (periurbana)
- Mondrões
- Mouçós
- Nogueira
Nossa Senhora da Conceição (urbana)
Parada de Cunhos (periurbana)
|
- Pena
- Quintã
São Dinis (urbana)
São Pedro (urbana)
- São Tomé do Castelo
- Torgueda
- Vale de Nogueiras
- Vila Cova
- Vila Marim
- Vilarinho de Samardã
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila Real 
|
Municipis dels Douro
|

|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Alijó |
Armamar |
Carrazeda de Ansiães |
Freixo de Espada à Cinta |
Lamego |
Mesão Frio |
Moimenta da Beira |
Penedono |
Peso da Régua |
Sabrosa
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |

|
Santa Marta de Penaguião |
São João da Pesqueira |
Sernancelhe |
Tabuaço |
Tarouca |
Torre de Moncorvo |
Vila Flor |
Vila Nova de Foz Côa |
Vila Real
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4685444-7
LCCN: n86037793
VIAF: 123236207
|
Bases d'informació |
|
ksBZeHiV
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...