Ngtjyty

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  Barcelona: la companyia La Catalana inaugura la primera línia d'autobusos urbans d'Espanya. ^{[cal citació]}
  


• Fundació de la Solidaritat Catalana.
  


• Fundació del Liceu Escolar de Lleida.
  


• 
  21 de setembre: Constitució de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. ^{[cal citació]}
  


• 
  13-18 d'octubre, Barcelona: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
  


• 
  21 d'octubre, Santiago de Xile: Es va fundar el Centre Català de Santiago de Xile.
  


• Construcció de Cal més Xic
  


• 
  Miquel Costa i Llobera publica Horacianes, el seu principal llibre de poemes.

Resta del món

• 
  18 d'abril, San Francisco, Estats Units d'Amèrica: El Terratrèmol de San Francisco de 1906 arrasa la ciutat.


• 
  9 de juny: s'inicia la guerra entre Guatemala i El Salvador.


• 26 i 27 de juny, afores de la ciutat de Le Mans, França: Es disputa el Gran Premi de França de 1906 en un circuit tancat de carreteres públiques.


• 
  20 de juliol: Guatemala, Hondures i El Salvador signen el Tractat de Pau, Amistat i Comerç a bord del creuer Marblehead.


• 
  12 de novembre: Santos Dumont realitza el primer vol públic d'un aeroplà a París, França.


• 
  6 de desembre: Creació del districte de Chimbote. ^{[cal citació]}
  


• 
  Estats Units d'Amèrica: primera emissió radiofònica. ^{[cal citació]}
  


• Fundació de l'empresa Estrella de Galicia. ^{[cal citació]}
  


• Fundació del Real Club Deportivo de La Coruña.

• 
  Picasso pinta Les senyoretes del carrer d'Avinyó.

Premis Nobel

• 
  Física: Joseph John Thomson
  


• 
  Química: Henri Moissan
  


• 
  Medicina: Camillo Golgi i Santiago Ramón y Cajal
  


• 
  Literatura: Giosuè Carducci
  


• 
  Pau: Theodore Roosevelt
  

Naixements

Països Catalans

• 
  10 de març, Torregrossa, Pla d'Urgell: Miquel Badia i Capell, polític català


• 
  14 de novembre, Palamós: Carles Nyssen i Vicente, fotògraf català


• 
  Mataró: Enric Fité i Sala, cineasta amateur


• 
  Aielo de Malferit, València: Maria Àngels Belda Soler, cronista oficial d'Aielo de Malferit i una de les primeres dones a accedir a estudis universitaris a la ciutat de València.

Resta del món

• 
  15 de gener, Esmirna, Imperi Otomà: Aristotelis Onassis, armador grec.


• 
  2 de febrer: Pu Yi, últim emperador de la dinastia xinesa-manxú dels Qing.


• 
  4 de febrer: Breslau, Silèsia, Alemanya; avui Wrocław, Polònia: Dietrich Bonhoeffer, pastor i teòleg luterà.


• 
  9 de març, Decatur (Indiana), Estats Units, David Smith, escultor estatunidenc.


• 
  16 de març, Granada: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol


• 
  31 de març, Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 1965
  


• 
  4 d'abril, Tòquio: Yasuo Haruyama, futbolista.


• 
  13 d'abril: Samuel Beckett, escriptor irlandès, Premi Nobel de Literatura en 1969


• 
  18 d'abril: Brno, Moràvia: Kurt Gödel, matemàtic austríac (nacionalitzat estatunidenc el 1948).


• 
  2 de maig: Philippe Halsman, fotògraf letó-estatunidenc


• 
  8 de maig: Roberto Rossellini, cineasta italià.


• 
  28 d'abril, Brno, Imperi Austrohongarès: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà
  


• 
  3 de juny, Saint Louis (Missouri): Joséphine Baker, actriu franco-estatunidenca.


• 
  22 de juny: Billy Wilder, director de cinema estatunidenc.


• 
  24 de juny, París, França: Pierre Fournier, violoncel·lista francès


• 
  2 de juliol: Estrasburg, França: Hans Bethe, físic alemany, nacionalitzat nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1967 (m. 2005)


• 
  23 de juliol, Imperi austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
  


• 
  5 d'agost:
  
  
  
  • 
    Sant Petersburg, Imperi Rus: Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973
    
  
  
  • 
    Nevada (Missouri): John Huston, director de cinema estatunidenc.
  
  
  
  


• 
  1 de setembre, Baviera, Imperi Alemany: Franz Biebl, compositor alemany.


• 
  4 de setembre:
  
  
  
  • 
    Stettin, Pomerània, Imperi Alemany, avui dia Szczecin, Polònia: Dita Parlo, actriu cinematogràfica.
  
  
  • 
    Berlín: Max Delbrück, biòleg estatunidenc d'origen alemany, premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1969 juntament amb Alfred Hershey i Salvador Luria.
  
  
  
  


• 
  6 de setembre: Luis Federico Leloir, Premi Nobel de Química el 1970.


• 
  25 de setembre, Sant Petersburg: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus.


• 
  14 d'octubre, Hannover, Imperi Alemany: Hannah Arendt, politòloga alemanya d'origen jueu
  


• 
  28 d'octubre: Ramón Rubial Cavia, polític espanyol, dirigent del PSOE.


• 
  2 de novembre, Milà: Luchino Visconti, director de cinema italià.


• 
  18 de novembre, Nova York, EUA: George Wald, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967
  


• 
  5 de desembre, Viena: Otto Preminger, director de cinema austríac-estatunidenc.


• 
  9 de desembre, Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica


• 
  19 de desembre, Dniprodzerjinsk: Leonid Bréjnev, polític soviètic.


• 
  25 de desembre, Heidelberg, Alemanya: Ernst Ruska, físic i enginyer alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1986
  


• 
  Berlín, Imperi Alemany: Ernst Boris Chain, bioquímic britànic.


• 
  Quito, Equador: Jorge Icaza Coronel, novel·lista equatorià.


• 
  María del Pilar Fernández Vega, conservadora de museus espanyola.^[1]
  


• 
  Savenay: André Bizette-Lindet, escriptor i medallista

Necrològiques

Països Catalans

• 
  8 de gener, Girona: Tomàs Sivilla i Gener, bisbe i jurista català.


• 
  19 de gener: Bartolomé Mitre, militar argentí, president entre 1862 i 1868.


• 2 de juny - Torrejón de Ardoz, Comunitat de Madrid: Mateu Morral Roca, anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia (n. 1880).


• 
  Blas Causera Carrión, llatinista i teòleg valencià.

Resta del món

• 
  23 de febrer, Màlaga, Andalusia, Espanya: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (n. 1830).


• 
  1 de març: José María de Pereda, novel·lista espanyol.


• 
  19 d'abril: Pierre Curie, químic francès.


• 
  23 de maig, Oslo: Henrik Ibsen, dramaturg noruec (n. 1828).


• 
  5 de juny, Eduard von Hartmann, filòsof alemany.


• 
  17 de juliol, Carlos Pellegrini, advocat i polític argentí, president entre 1890 i 1892.


• 
  19 de juliol: Walter Buller, naturalista i ornitòleg neozelandès.^[2]
  


• 
  5 de setembre, Duino, prop de Trieste (llavors part de l'Imperi Austrohongarès, avui Friül-Venècia Júlia, Itàlia): Ludwig Boltzmann, físic austríac, fundador de la mecànica estadística.


• 
  8 de setembre, Godella, Horta Nord: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte valencià.


• 
  22 d'octubre: Ais de Provença (Occitània): Paul Cézanne, pintor francès (n. 1839).


• 
  7 de desembre: Élie Ducommun, escriptor i editor suís, premi Nobel de la Pau el 1902.

• 
  Michael Anagnos, pedagog i educador d'invidents grec

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1906

Referències