Rui Manuel César Costa
Multi tool use
 |
No s'ha de confondre amb Rui Alberto Faria da Costa.
|
Rui Costa
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
Rui Manuel César Costa
29 març 1972 (46 anys)
Amadora
|
| Alçària |
180 centimetres (1,8 m) |
| Pes |
74 kg |
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Futbolista
|
| Esport |
futbol
|
| Posició a l'equip |
Centrecampista
|
| Clubs juvenils |
|---|
| Anys |
Equip
|
|
|
| 1977–1990 |
Benfica
|
| Clubs professionals |
|---|
| Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
| 1990–1994 |
Benfica
|
78 |
(13) |
| 1990–1991 |
→ Fafe (cedit) |
38 |
(6) |
| 1994–2001 |
Fiorentina
|
215 |
(38) |
| 2001–2006 |
Milan
|
124 |
(4) |
| 2006–2008 |
Benfica
|
43 |
(5) |
| Selecció nacional |
|---|
| Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
| 1990 |
Portugal U18 |
4 |
(1) |
| 1991 |
Portugal U20 |
11 |
(1) |
| 1992–1994 |
Portugal U21 |
19 |
(7) |
| 1993–2004 |
 Portugal
|
94 |
(26) |
|
|
| Participà en |
|---|
|
| 2004 |
Eurocopa 2004 |
| 2002 |
Mundial de Futbol 2002 |
| 2000 |
Eurocopa 2000 |
| 1996 |
Eurocopa 1996 |
 |
Rui Manuel César Costa (Lisboa, 29 de març de 1972) més conegut com a Rui Costa, és un exfutbolista portuguès. Actualment és director esportiu de l'SL Benfica.
Trajectòria esportiva
Format a les categories inferiors del SL Benfica, va debutar en el AD Fafe el 1989 abans de tornar al Benfica, on va guanyar la Copa de Portugal el 1993 i la Superliga el 1994. També va fixar pel AC Fiorentina d'Itàlia, on va guanyar la Copa d'Itàlia i la Supercopa italiana, el 1996.
El 2001 va fitxar per l'AC Milan, on va guanyar la Lliga de Campions, la Copa d'Itàlia (2003) i un Scudetto, en 2004.
El 2006 va tornar al club del seu cor, el Benfica, signant un contracte en blanc i demostrant així el seu amor pel club que va apostar per ell i on es va formar. Ja un episodi d'aquest gènere s'havia manifestat abans quan en un amistós en el qual Rui Costa jugava amb la Fiorentina contra el Benfica a Lisboa, va marcar-li un gol a l'equip local i en comptes de celebrar-lo va fer tot el contrari, es va posar a plorar i a demanar disculpes per marcar-li un gol al Benfica a Lisboa.
Amb la Selecció va guanyar el Mundial Sub-20 de (1989) i el Mundial Sub-20 (1991). A més va jugar el Mundial de 2002 i les Eurocopes del 2000 i 2004, en aquesta última anunciant que es retirava de la selecció.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rui Manuel César Costa
|
Estadístiques i perfil del jugador - footballdatabase.com (anglès)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX4915997
LCCN: n99034559
VIAF: 120453862
ISNI: 0000 0001 1701 188X
BIBSYS: 10016249
|
Rui Costa - Plantilles de navegació |
|---|
Selecció de futbol de Portugal – Eurocopa 2000
|
|---|
1 Vítor Baía •
2 Jorge Costa •
3 Rui Jorge •
4 Vidigal •
5 F. Couto •
6 P. Sousa •
7 Figo •
8 João Pinto •
9 Sá Pinto •
10 Rui Costa •
11 S. Conceição •
12 Espinha •
13 Dimas •
14 Abel Xavier •
15 Costinha •
16 Beto •
17 Paulo Bento •
18 Pauleta •
19 Capucho •
20 Secretário •
21 Nuno Gomes •
22 Quim •
Entrenador: Coelho
|
Selecció de futbol de Portugal – Copa del Món de futbol 2002
|
|---|
1 Vítor Baía •
2 Jorge Costa •
3 Abel Xavier •
4 Caneira •
5 F. Couto •
6 P. Sousa •
7 Figo •
8 João Pinto •
9 Pauleta •
10 Rui Costa •
11 S. Conceição •
12 Hugo Viana •
13 Andrade •
14 Barbosa •
15 Nélson •
16 Ricardo •
17 Paulo Bento •
18 Frechaut •
19 Capucho •
20 Petit •
21 Nuno Gomes •
22 Beto •
23 Rui Jorge •
Entrenador: Oliveira
|
Selecció de futbol de Portugal – Eurocopa 2004
|
|---|
1 Ricardo •
2 P. Ferreira •
3 Rui Jorge •
4 Andrade •
5 Couto •
6 Costinha •
7 Figo •
8 Petit •
9 Pauleta •
10 Rui Costa •
11 Simão •
12 Quim •
13 Miguel •
14 Nuno Valente •
15 Beto •
16 R. Carvalho •
17 Cristiano Ronaldo •
18 Maniche •
19 Tiago •
20 Deco •
21 Nuno Gomes •
22 Moreira •
23 H. Postiga •
Entrenador: Scolari
|
|
ewyY,a sv2O4 Q0,MR
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Portugal
