Ngtjyty

Nadia Comăneci

Comaneci l'any 1977
Biografia
Naixement	12 de novembre de 1961 (1961-11-12) (57 anys) Oneştu
Nacionalitat	Romania
Alçària	162 centimetres (1,62 m)
Pes	45 kg
Activitat
Ocupació	Gimnasta
Esport	gimnàstica artística
Participà en
1980	Jocs Olímpics d'estiu de 1980
1980	Gymnastics at the 1980 Summer Olympics – Women's artistic individual all-around  (medalla d'argent olímpica)
1980	Gymnastics at the 1980 Summer Olympics – Women's balance beam  (medalla d'or olímpica)
1980	Gymnastics at the 1980 Summer Olympics – Women's floor  (medalla d'or olímpica)
1976	Gymnastics at the 1976 Summer Olympics – Women's floor  (medalla de bronze olímpica)
1976	Gymnastics at the 1976 Summer Olympics – Women's balance beam  (medalla d'or olímpica)
1976	Jocs Olímpics d'estiu de 1976
1976	Gymnastics at the 1976 Summer Olympics – Women's artistic individual all-around  (medalla d'or olímpica)
1976	Gymnastics at the 1976 Summer Olympics – Women's uneven bars  (medalla d'or olímpica)
Família
Cònjuge	Bart Conner (1996–)
Premis
(2017)  100 Women (1976)  BBC Overseas Sports Personality of the Year  Orde Olímpic
Lloc web	Lloc web oficial

Nadia Elena Comăneci (pronúncia en romanès: [ˈnadi.a koməˈnet͡ʃʲ] ( escolteu-ho)) és una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Fou la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.perty

Biografia

Va néixer a Oneşti (llavors anomenada Gheorghe Gheorghiu-Dej) a Romania, el 12 de novembre de 1961). Filla de Georghe i Stefania-Alexandrina, el seu nom, Nadia, s'inspira en Nadežda (Esperança), heroïna d'una pel·lícula russa.

Va començar a competir a nivell nacional el 1970 com a membre de l'equip de la seva ciutat natal. Ràpidament va ser reclutada pel reconegut entrenador Bela Karolyi i la seva esposa Marta — entrenadors de l'equip nacional de Romania — que més tard van fugir als Estats Units, on van ser entrenadors de grans gimnastes nord-americans. Als 13 anys Nadia Comăneci va tenir el seu primer èxit important; va guanyar tres medalles d'or i una de plata al Campionat Europeu de Gimnàstica a Skien, Noruega. Un any després, el 1975, la gimnasta va superar amb quatre victòries individuals a la russa Liudmila Turíxtxeva, pentacampiona d'Europa, i es va alçar amb la primera posició a la classificació general individual de les competicions preolímpiques de Mont-real. Aquest mateix any, Associated Press la va escollir Atleta de l'Any.

L'any 1976 va triomfar a Nova York, on, a més d'aconseguir la victòria a la Copa Amèrica, es va convertir en la primera dona que realitzava el dificilíssim doble mortal d'esquena en la sortida del seu exercici d'asimètriques. Als catorze anys va ser l'estrella dels Jocs Olímpics de Mont-real. La romanesa va ser la primera gimnasta que va assolir arrencar als jutges la puntuació màxima en uns Jocs Olímpics; abans de Mont-real ja l'havia rebut 19 vegades, i a més la repetiria sis vegades més. A Mont-real, Comăneci va guanyar tres medalles d'or: general individual, barra d'equilibri i paral·leles asimètriques; una de plata: general per equips i una de bronze en terra.

Com a dada curiosa, quan la qualificació es va anunciar al tauler electrònic, va aparèixer un 1.0, ja que el sistema comptava només amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal. De tornada a casa els seus compatriotes la van rebre en llaor de multituds i els seus èxits la van fer creditora del reconeixement d'Heroi Socialista del Treball, sent la persona més jove que mai hagi rebut aquest guardó.

A l'any següent va defensar amb encert el títol individual europeu, però l'equip romanès, en una controvertida decisió, va abandonar la competició durant les finals en protesta per les puntuacions.

El 1978, lluny dels seus èxits anteriors, arribava al Campionat del Món de Gimnàstica amb un pes excessiu i fora de forma. Una caiguda en les barres asimètriques la va relegar a la quarta posició de la classificació final, però encara va tenir forces per a guanyar a la barra d'equilibri.

De nou en forma i amb un pes adequat, l'atleta romanesa es convertia el 1979 en la primera gimnasta de tots els temps que conquistava tres títols europeus consecutius. Però durant el campionat del món, al desembre, quan Comăneci dominava les classificacions després del programa obligatori de la competició, va haver de ser hospitalitzada abans de començar el programa lliure, per una infecció a la sang provocat per un tall que es va fer al canell amb una civella metàl·lica. Contradient les instruccions dels metges, va abandonar l'hospital i va competir en la barra d'equilibri arribant a la puntuació de 9,95. Gràcies a aquesta actuació, l'equip romanès va aconseguir la seva primera medalla d'or per equips.

Va participar de nou als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i es va classificar en el segon lloc de la general individual després de la russa Yelena Davidova. Va aconseguir conservar no obstant el títol olímpic de barra d'equilibri i va empatar en terra per a la medalla d'or. L'equip de Romania va acabar la competició en segon lloc.

Després d'aquesta edició dels Jocs Olímpics, Nadia es va retirar de l'alta competició. La seva última aparició en un gran torneig va ser al Campionat Mundial Universitari que es va celebrar a Bucarest el 1981. Va guanyar cinc medalles d'or, però va haver-hi acusacions de parcialitat contra els jutges, atès que la meitat eren romanesos.

Entre 1984 i 1989 la gimnasta va ser membre de la Federació Romanesa de Gimnàstica i va entrenar als joves gimnastes del seu país. Al novembre de 1989 va fugir als Estats Units. Allà, es va dedicar a realitzar viatges promocionals d'equipació gimnàstica, roba interior i llenceria de la firma Jockey, equipament d'aeròbic i vestits de núvia. El 1994 es va comprometre amb el gimnasta nord-americà Bart Conner i va retornar a Romania per primera vegada després de la seva fugida. Nadia i Bart es van casar a Romania a l'abril de 1996. Tres anys després, el 1999, Nadia es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitació per a parlar davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va donar el tret de sortida l'any 2000, anunciant-lo com l'Any Internacional del Voluntariat.

El 1998 fou guardonada amb el premi Marca Leyenda.^[1] Al desembre de 2003 va publicar el seu primer llibre, Cartes a una gimnasta jove.

Actualment continua vinculada amb el món de la gimnàstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat arreu del món. Ella i el seu espòs són propietaris de l'Acadèmia Conner de Gimnàstica, la Companyia per a Produir el 10 Perfecte i d'algunes botigues de material esportiu. Ambdós publiquen la Revista Internacional de Gimnàstica (International Gymnast Magazine).

Nadia Comăneci és avui vicepresidenta del Consell de Direcció d'Olimpíades Especials, Presidenta d'Honor de la Federació Romanesa de Gimnàstica, Presidenta Honorífica del Comitè Olímpic Romanès, Ambaixadora d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcció de l'Associació per la Distrofia Muscular i membre de la Fundació de la Federació Internacional de Gimnàstica. Ha rebut dues vegades la condecoració de l'Ordre Olímpica de mans del Comitè Olímpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clínica per a ajudar als nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic).

Notes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nadia Comăneci

• 
  Portal personal (anglès)
  


• 
  Fundació Nadia Comăneci(anglès)
  


• 
  www.olympic.org - Nadia Comăneci (anglès)
  


• 
  www.sports-reference.com - Nadia Comăneci (anglès)