Serra de Sant Gervàs
Multi tool use
La Serra de Sant Gervàs,[1] o de Sant Girvàs, és la gran serra de l'Alta Ribagorça que fa de termenal entre els termes municipals del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça i de Tremp, municipi del Pallars Jussà. Aquest darrer terme municipal absorbí el 1970 l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra. Fent excepció de l'enclavament d'Enrens i Trepadús, que queda més al nord, la Serra de Sant Gervàs[2] és el límit nord del gran terme actual de Tremp. L'extrem de ponent de la serra entra també en el terme municipal de Sopeira, pertanyent a l'Alta Ribagorça occidental, d'administració aragonesa.
És una serra extensa i important, ja que domina el paisatge de tota la part ribagorçana del terme municipal de Tremp. El seu començament pel costat de ponent és a la zona de Casterner de les Olles i Sopeira, a la serreta coneguda com la Muntanyeta de Llastarri. Allí es troba la Roca de Migdia, de 1.662,4 metres d'altitud. La serra continua cap a llevant, decantant-se lleument cap al sud, passa per l'espectacular Cingle del Sanat, on hi ha la Cova del Sanat, s'adreça a la Pala del Teller, de 1.889,3 m. alt., va cap a la Roca de Sant Gervàs (vers els 1.800), Castellveire (1.727,8), el Faro d'Avall (1.829,3) i l'Avedoga d'Adons, de 1.839,4, per esmentar els cims més destacats.
El conjunt de la serra és dins de l'espai natural de Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs.
Referències
↑ «serra de Sant Gervàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Mir, Jordi. Tremp i el Conca: 50 anys de fets i records (en català). Tremp: Garsineu, 2018, p. 113-120. ISBN 9788494789946.
Enllaços externs
- Institut Cartogràfic de Catalunya
3b8Vu4SQ142iREvrYC,hDI4zA,HxtwcpNo wrd,GV,o36AufM qvzwWX6 c 2f0HbB fU,xXOhhUTeug57uvHrkyengehCfytnp,gfkI
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) 
