Ngtjyty

Aquest article tracta sobre la invasió soviètica de 1979. Si cerqueu invasió americana de 2001, vegeu «Guerra de l'Afganistan (2001)».

Guerra afganosoviètica

Guerra Freda
Soldat soviètic a l'Afganistan
Tipus	guerra
Data	27 de desembre de 1979 – 15 de febrer de 1989 (9 anys i 50 dies)
Escenari	Afganistan
Lloc	República Democràtica de l'Afganistan
Resultat	La situació militar quedà en un punt mort. Victòria tàctica soviètica Retirada soviètica Dissolució de la República Democràtica de l'Afganistan La Guerra civil afganesa continuà.[1]
Bàndols
Unió Soviètica República Democràtica de l'Afganistan Mujahidins: Jamiat-e-Islami Hezb-e-Islami Gulbuddin Harakat-i Islami Hezb-e Islami Khalis recolzats per: Pakistan Estats Units Aràbia Saudita Iran Xina
Comandants
Leonid Bréjnev Iuri Andrópov Konstantín Txernenko Mikhaïl Gorbatxov Dmitri Ustinov Sergei Sokolov Valentin Varennikov Igor Rodionov Boris Gromov Babrak Karmal Muhammad Najibullah Abdul Rashid Dostum Shahnawaz Tanai Mohammed Rafie Ahmad Shah Massud Abdul Haq Ismail Khan Gulbuddin Hekmatyar Jalaluddin Haqqani Abdullah Azzam
Forces
Unió Soviètica: 115.000[2] Govern afganès: 40.000 mujahidins: 120.000 – 270.000 combatents a temps complet 150.000 combatents a temps parcial
Baixes
soldats soviètics: 14.453 morts[3] 9.511 al combat[3] 2.386 per ferides[3] 2.556 per malaltia i accidents[3] 53.753 ferits[3] 311 desapareguts soldats del govern afganès: 18.000 morts combatents mujahidins: baixes: 150.000–180.000 morts: 75.000–90.000 civils afganesos: prop de 1.000.000[4]civils soviètics: 100
Cronologia
Civil war in Afghanistan (1989–92) →

La guerra afganosoviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Antecedents

Des del segle VII l'Afganistan és un país islàmic. Durant el regnat del rei Zahir (1933 a 1973) es va anar desenvolupant el "Partit Demòcrata del Poble Afganès", comunista. L'abril de 1978, amb un cop d'estat, el secretari general del PDPA es proclama president del país i hi instaura un règim comunista que contrasta molt profundament amb els costums de la majoria de la població i per tant es produeixen revoltes. El mateix any se signa amb la Unió Soviètica un pacte bilateral de col·laboració militar i econòmica.

Desenvolupament del conflicte

El 24 de desembre de 1979, 50.000 soldats soviètics amb 2.000 carros de combat i 200 avions envaeixen el país, el 1984 ja eren 250.000 soldats. La guerra no es podia desenvolupar d'una manera convencional, ja que l'armament de l'URSS no servia en el territori muntanyenc i contra les tàctiques guerrilleres dels opositors, els rebels o mujahidins afganesos.

Mapa de la invasió soviètica del 1981

Com era habitual en els conflictes de la Guerra freda, a cadascun dels bàndols s'hi alineaven les grans potències: al costat afganès s'hi sumaven els Estats Units i també com a aliats el Pakistan i l'Aràbia Saudita. Els soviètics controlaven la capital, Kabul però no el 80% del territori.

A l'Afganistan hi havia una multitud de grups de mujahidins afganesos. Els principals eren dotze, alguns dels quals eren adversaris entre si i de diferents tendències polítiques, un esquema molt genèric seria el següent:

• Els xiïtes: El Harak-i-Islami era l'únic partit xiïta important, però els seus integrants provenien de les ciutats i eren hostils a l'Iran. El proiranià era el Sazman-i-Nasar (Organització per la Victòria).

• Els tradicionalistes sunnites eren partidaris del retorn de la monarquia i d'un sistema polític com l'existent abans del 1973. Encara que amb idees a vegades oposades entre si, tots eren nacionalistes afganesos. La gran majoria d'aquests grups eren pashtuns. L'integraven partits com el Front d'Alliberament Nacional de Mujaddidi, el Moviment revolucionari islàmic i, sobretot, el monàrquic Front Nacional Islàmic, disposat fins i tot al compromís amb l'URSS.

• Els fonamentalistes sunnites: militaven per la instauració d'un Estat islàmic. Entre ells hi havia pastuns i tadjikes, normalment enfrontats entre si. El més dur era el Hezb-i-Islami de Hekmatyar Gulbuddin, pastun. El Ittihad, per la seva banda, estava recolzat per l'Aràbia Saudita. Un dels més populars, tant pel seu èxit a integrar minories ètniques diverses, com pels èxits militars de la seva facció va ser el Jamiat-i-Islami (Societat Islàmica) de Burhanuddin Rabbani, majoritàriament tadjika i uzbeka.

• A més, existien rareses com el Flama Eterna, tadjik i proxinès, i fins i tot el maoista Sete-i-Meli (Contra l'opressió nacional), també tadjik.

Un resum dels grups ètnics i religiosos afganesos, d'una població total de 15 milions, era: paixtuns, prop de sis milions i l'ètnia dominant; tadjiks, prop de tres milions; Uzbeks, la principal minoria; sunnites: 80% de la població; i shiïtes: 20% de la població.

La guerra afganosoviètica veuria ús intensiu d'helicòpters com a part de les brigades i regiments d'assalt aeri.^[5]

El maig de 1985 les set guerrilles rebels principals formaren una aliança i a partir de 1986 reberen dels Estats Units míssils "Stinger" antiaeris que van trencar l'equilibri de la guerra a favor seu. El 1988 els països contendents van signar els acords de Ginebra preludi d'una retirada total soviètica decretada pel president Mikhaïl Gorbatxov el 15 de febrer de 1989.

Blindats soviètics destruïts a l'Afganistan.

Conclusions

Van morir prop d'un milió d'afganesos i 15.000 soldats de l'URSS. Va ser una guerra molt impopular a la Unió Soviètica, comparable amb la de Vietnam i va contribuir al desprestigi i la desaparició del règim comunista. Després de la retirada soviètica va continuar una guerra civil a l'Afganistan. Els rebels afganesos eren fonamentalistes islàmics i el suport rebut pels Estats Units va resultar a curt termini contraproduent pels interessos nord-americans.

Vegeu també

• Ahmad Shah Massud


• Talibans

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra afganosoviètica