L'Om (Monistrol de Calders)

Multi tool use
L'Om |
 El paller de l'Om i, al davant, la tina, únics elements que es conserven
|
Dades |
Tipus |
Masia |
Característiques |
Estat d'ús |
En ruïnes |
Altitud |
516 msnm
|
|
Ubicació geogràfica |
|
Moianès |
Monistrol de Calders |
|
41° 44′ 24″ N, 2° 01′ 15″ E / 41.73988611°N,2.02081389°E / 41.73988611; 2.02081389Coord.: 41° 44′ 24″ N, 2° 01′ 15″ E / 41.73988611°N,2.02081389°E / 41.73988611; 2.02081389
|
|
|
|
 |
L'Om fou una masia, actualment quasi del tot desapareguda, del sud del terme municipal de Monistrol de Calders, al Moianès, a prop del límit amb Granera.
En subsisteix una tina, única resta de la masia, i un paller sense teulada, però ben conservat pel que fa a les parets mestres. És, tanmateix, un paller ja del segle XX. Prop de la masia, sota seu i al costat de llevant, queda un pou medieval. Sembla que estigué habitada fins als anys quaranta o cinquanta del segle XX, tot i que apareix documentada ja en temps medievals.
El mas de l'Om dóna nom al torrent -o riera- de l'Om, nom que rep dins del terme monistrolenc el torrent de la Roca, que neix en terme de Granera. D'aquesta masia procedeix el llinatge Om, sovint escrit Hom, encara present entre els habitants de Monistrol de Calders.
Bibliografia
- ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
- PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. Sense ISBN.
Enllaços externs
- Institut Cartogràfic de Catalunya
Masies de Monistrol de Calders
|
Conservades |
El Bosc · La Coma · Mas Guardiola · Mussarra · La Païssa · El Rossinyol · Rubió · Saladic · El Solà
|
|
En ruïnes |
La Casanova · Casalot de la Llegenda · L'Om · L'Otzetó · Mas Pla · Pumanyà ·
|
Perdudes |
Alzina Martina · La Fàbrega · Mas Llandric · Mas Pujol · Puigllobató
|
j T,xgeagm rz,B dCywyM37RPHuVZE8iq,xoEQDYkAv 1
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...