Ngtjyty

Sir Sidney Poitier

Poitier (esquerra) amb Harry Belafonte (centre) i Charlton Heston (dreta) el 1963
Nom original	(en) Sidney Poitier
Biografia
Naixement	Sidney L. Poitier 20 de febrer de 1927 (1927-02-20) (92 anys) Miami, Florida (EUA)
Ambaixador
Nacionalitat	Estats Units Bahames
Grup ètnic	Afroamericà
Religió	Catolicisme
Educació	Actors Studio
Activitat
Ocupació	Actor de cinema, director de cinema, diplomàtic, autobiògraf, productor de cinema, escriptor, autor, actor de televisió i actor de teatre
Període d'activitat	1943 –
Productora / Companyia	Organització de les Nacions Unides
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Juanita Hardy (1950-1965) Joanna Shimkus (1976-)
Fills	Sydney Tamiia Poitier
Premis
Premis Oscar
Millor actor 1964 - Els lliris dels prats Oscar honorífic 2002 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor actor - Drama 1964 - Els lliris dels prats Premi Cecil B. DeMille 1982 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Grammy
Best Spoken Word Album 2001 - The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography
Premis BAFTA
BAFTA al millor actor 1959 - Fugitius Britannia Award 2006 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Millor actor 1958 - Fugitius 1963 - Els lliris dels prats

Sir Sidney Poitier KBE (Miami, 20 de febrer de 1927) és un actor, autor, director de cinema i diplomàtic de Bahames i Estats Units, guanyador de l'Oscar. Va aparèixer com a estrella en pel·lícules americanes i obres que, desafiant conscientment l'estereotíp racial, donava una nova credibilitat dramàtica als actors negres.^[1]

El 1963, Poitier va ser el primer negre que va guanyar l'Oscar al millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats. La importància d'aquesta fita es va reforçar el 1967 quan va fer de protagonista en tres pel·lícules d'èxit: Rebel·lió a les aules, En la calor de la nit i Endevina qui ve a sopar, aconseguint el rècord de taquilla d'aquell any.^[2]

Poitier va dirigir un cert nombre de pel·lícules populars com Uptown Saturday Night, i Dos tramposos amb sort (amb el seu amic Bill Cosby), i Bojos rematats amb Richard Pryor i Gene Wilder). El 2002, 38 anys després de rebre l'Oscar, Poitier va ser triat per l'Acadèmia per rebre el premi honorífic, que atorgava a "Sidney Poitier en reconeixement de les seves contribucions notables com a artista i com a ésser humà."^[3]
Des de 1997 ha estat l'ambaixador de les Bahames al Japó.

Biografia

Primers anys

Segons explica el mateix Poitier, va néixer a Miami, Florida, però va passar la seva infantesa a les Bahames i més tard es va traslladar als Estats Units^[4] Segons altres fonts, va néixer en el mar, camí de Miami, on els seus pares (de les Bahames), Evelyn Outten i Reginald James Poitier,^[5] van anar a vendre tomates i altres productes de la seva petita granja de Cat Island. Poitier va néixer prematurament i inicialment no s'esperava que sobrevisqués al viatge en vaixell; el seu naixement e va registrar a Miami (tot i que pot no haver nascut allà). Va passar els seus primers anys a la remota Cat Island, que tenia una població de 4.000 habitants i sense electricitat.

Als 10 anys, Poitier va anar a Nassau Bahames amb la seva família, que tenia cura de les esglésies anglicana i catòlica, i Poitier també estava implicat amb la tradició local del vudú^[6] a mesura que es feia més gran, mostrava una tendència creixent cap a delinqüència juvenil. Als 15, els seus pares l'enviaven a Miami per viure amb el seu germà més gran. Als 17 anys, Poitier va a anar a la Ciutat de Nova York i va tenir una sèrie de feines domèstiques. Durant aquest temps, se'l va arrestar per a vagància després que el fessin fora del seu allotjament per no pagar el lloguer, i va decidit apuntar-se a l'exèrcit.

Com a actor

Poitier va provar sort al Teatre Negre americà, on va ser rebutjat per les audiències. Decidit a refinar les seves habilitats i a treure's el seu evident accent de les Bahames, va passar els sis mesos següents dedicant-se a aconseguir l'èxit teatral. Així, després el trobem en el paper principal a la producció Lysistrata de Broadway, de la qual va aconseguir ressenyes excel·lents. Al final de 1949, va haver de triar entre papers principals al teatre i una oferta de treballar per a Darryl F. Zanuck a la pel·lícula No Way Out (1950). La seva actuació a No Way Out com un metge que tractava un blanc beat, el va portar a més papers, cadascun més interessant i millor del que aconseguien molts actors negres d'aleshores, lluny però del que aconseguien els actors blancs.

El paper trencador de Poitier va ser com a membre d'una classe d'institut incorregible a la pel·lícula de 1955 La jungla de les pissarres. Als vint-i-set anys, com la majoria dels actors de la pel·lícula, no era un adolescent. Poitier va ser el primer actor negre en ser proposat per a un Premi de l'Acadèmia (per Fugitius, 1958), i també el primer a guanyar l'Oscar al millor actor (per a Els lliris dels prats el 1963). (James Baskett va ser el primer a rebre un Oscar, un Premi Honorífic de l'Acadèmia per a la seva actuació com Oncle Remus en la producció de Walt Disney Song of the South el 1948, mentre Hattie McDaniel es va avançar a ells dos, amb l'Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper el 1939 a Allò que el vent s'endugué).

Va actuar en la primera producció de A raisin in the Sun a Broadway el 1959, i més tard va protagonitzar la versió cinematogràfica el 1961. També va tenir actuacions memorables a Estat d'alarma (1965), A Patch of Blue (1965) coprotagonitzant amb Elizabeth Hartman i Shelley Winters; Endevina qui ve a sopar 1967; i Rebel·lió a les aules (1967). Poitier feia de Virgil Tibbs, un detectiu de Filadèlfia a la pel·lícula de 1967 En la calor de la nit i les seves dues continuacions: They Call Me Mister Tibbs (1970) i The Organization (1971).

Com a director

Sydney Poitier

Poitier va dirigir unes quantes pel·lícules, la més reeixida va ser la comèdia de Richard Pryor i Gene Wilder Bojos rematats, que durant anys va ser la pel·lícula amb més recaptació dirigida per una persona de color. El seu debut com a director va ser el western Buck and the Preacher que Poitier també va protagonitzar al costat de Harry Belafonte i on Poitier va reemplaçar Joseph Sargent. El trio de Poitier, Cosby, i Belafonte es va reunir una altra vegada (sota la direcció de Poitier) a Uptown Saturday Night. Poitier també va dirigir Cosby a Let's Do It Again, A Piece of the Action, i Ghost Dad.

Vida personal

Poitier es va casar primer amb Juanita Hardy (1950 a 1965). Després es va casar amb Joanna Shimkus, una actriu canadenca d'origen lituà, el 23 de gener de 1976. Té quatre filles del seu primer matrimoni i dues del seu segon matrimoni. La seva cinquena filla és l'actriu Sydney Tamiia Poitier.

Ha escrit tres llibres autobiogràfics, This Life (1980), The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography (2000) i Life Beyond Measure - letters to my Great-Granddaughter (2008).

L'abril de 1997, Poitier va ser nomenat ambaixador de les Bahames al Japó. És també l'ambaixador de les Bahames a la UNESCO. Des de 1998, ha estat Membre de la Junta Directiva de The Walt Disney Company.

Filmografia

Actor

Director

Televisió

Reconeixement

• 
  Orde de l'Imperi Britànic, atorgat el 1974, ja que Poitier és un ciutadà de les Bahames, un reialme de la Commonwealth que es subscriu al Sistema d'Honors Britànic. Això el reconeix com a "Sir".

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidney Poitier

• 
  Sidney Poitier a Internet Movie Database (anglès)
  


• 
  Sidney Poitier a TCM Movie Database (anglès)
  


• 
  Sidney Poitier a Allmovie (anglès)
  


• 
  Biografia de Sidney Poitier a HarperCollins (anglès)
  


• 
  Poitier guanya l'Oscar (BBC, 13 d'abril de 1964) (anglès)
  


• 
  The Purpose Prize: Sidney Poitier (anglès)