Hassan Kettani





























Infotaula de personaXeic
Hassan al-Kettani
حسن الكتاني
Nom original
(ar) حسن الكتاني
Biografia
Naixement
16 agost 1972 (46 anys)
Salé Marroc
Religió
Islam
Activitat
Ocupació
Alfaquí
Modifica les dades a Wikidata

Hassan al-Kettani —en àrab حسن الكتاني, Ḥassan al-Kattānī— (Salé, 16 d'agost de 1972) és un predicador musulmà i ex-pres polític marroquí. Empresonat per suposades connexions amb els atemptats de Casablanca de 2003, Kettani va ser indultat per Mohammed VI vuit anys més tard després dels esforços del seu advocat, els grups de drets humans i l'èxit dels islamistes al Parlament del Marroc.




Contingut






  • 1 Vida personal


  • 2 Sentència


  • 3 Després de l'alliberament


  • 4 Visió


  • 5 Referències





Vida personal


La família Kettani ha estat històricament part de l'autoritat religiosa del Marroc, que ha actuat com a acadèmics i predicadors durant segles, és el besnét de Muḥammad ibn Jaʿfar al-Kattānī.[1] Kettani era un estudiant alumne del clergue marroquí Muhammad Abu Khubza junt amb Abdullah al-Ghumari i Abd al-Aziz al-Ghumari, així com el clergue albanès Abdul Qader Arnaoot.[2] La seva família també és membre d'Ahl al-Bayt, descendents del nét del profeta Mahoma, Al-Hàssan ibn Alí.



Sentència


El 18 de febrer de 2003 Kettani va ser detingut per les autoritats marroquines.[3] El 23 de setembre fou condemnat a 20 anys de presó en relació amb els atemptats de Casablanca de 2003, dels quals les autoritats el van acusar de ser-ne instigador ideològic. Kettani va confirmar la seva innocència, al·legant que la seva condemna va ser il·legal i per motius polítics, i els grups de drets humans van criticar la seva sentència com a injusta.[4][5] En juny de 2005 ell i 664 altres islamistes començaren una vaga de fam a la presó per protestar llurs condemnes.[3] El polític marroquí Mohamed Bouzoubaa va criticar la mesura com a més preocupada per la política que pels drets humans, tot i que l'advocat de Kettani Mustafa Ramid va confirmar que ell i els altres islamistes van ser víctimes de judicis injustos. Es va dur a terme una segona vaga de fam a la presó de Kenitra en 2010, encara que la majoria dels detinguts van cessar-la després de les negociacions amb les autoritats; Kettani va continuar la vaga més temps que tots els altres detinguts, sense deixar de mantenir la seva innocència i exigint la reobertura del seu cas.[6]


El 5 de febrer de 2012 Mohammed VI del Marroc va perdonar Kettani juntament amb altres islamistes, cosa que els grups de drets humans celebraren perquè havien estat empresonats injustament.[7] L'advocat de Kettani, Ramid, qui més tard esdevindria Ministre de Justícia del Marroc, es va referir al perdó com un intent per part del govern per sostenir la branca d'olivera als islamistes disposats a fer contribucions positives a la vida pública i evitar l'extremisme, comentaris amb els quals va coincidir Kettani.[5][8]



Després de l'alliberament


Des del seu perdó, Kettani ha denunciat l'extremisme i ha encoratjar el seu rebuig entre els conservadors del Marroc; de totes maneres, ell i un altre islamista van ser deportats a l'arribar a l'Aeroport Internacional de Tunis el 14 de maig de 2012.[4][8] Kettani, que havia estat convidat al país pels islamistes de Tunísia, va afirmar que tenia la impressió que podria entrar a Tunísia lliurement després de la revolució de Tunísia.[9] Malgrat la seva expulsió, Kettani va lloar la seguretat de l'aeroport de Tunísia, al·legant que havia estat ben tractat per les autoritats i fins i tot va rebre una disculpa dels funcionaris del Moviment Ennahda abans de la seva expulsió.[4]



Visió


Kettani ha estat descrit com a líder ideològic del moviment Salafia Jihadia, encara que ell i els altres detinguts ho va rebutjar i es veuen a si mateixos com a musulmans sunnites normals amb una orientació salafista.[10] Des del seu perdó ha criticat obertament el que ell defineix com a wahhabisme, i els seus comentaris han causat divisions entre els marroquins salafistes. Sovint ha parlat contra el que veu com a depravada influència occidental de la societat marroquina, i els seus punts de vista abans del seu empresonament havia estat considerats com a extrems per molts.[3][10] Des del seu alliberament, Kettani i molts dels altres antics detinguts s'han assenyalat denunciat l'extremisme i la violència.[8] Kettani, junt amb altres marroquins conservadors, es distanciaren de la branca marroquina d'Ansar al-Sharia, negant-se a donar suport al grup en potència.[11]


La família de Kettani és arrelada en les escoles religioses tradicionals del Marroc, és un expert en les escoles de llei islàmica zahirita i malikita,[2] encara que els seus punts de vista conservadors s'han descrit com en desacord amb aquesta última.[3][10]



Referències





  1. ↑ https://www.youtube.com/watch?v=kKHIbdaqeTo


  2. ↑ 2,02,1 Cordoba Academy Faculty, © 2012 Cordoba Academy. Accessed February 17, 2013.


  3. ↑ 3,03,13,23,3 Ilhem Rachidi, Pushing Islam to the extremes a Asia Times Online. July 1, 2005.


  4. ↑ 4,04,14,2 Mohamed Saadouni, Moroccan cheikhs reflect on Tunisia deportation for Magharebia. June 12, 2012.


  5. ↑ 5,05,1 Naoufel Cherkaoui, Royal Pardon Marks New Approach To Salafi Issue at the Eurasia Review. February 28, 2012.


  6. ↑ Mawassi Lahcen, Casablanca prisoners end hunger strike for Magharebia. June 1, 2010.


  7. ↑ Morocco king pardons jailed Islamist leaders at Morocco World News. Reuters reporting in Rabat, February 5th, 2012.


  8. ↑ 8,08,18,2 Mohamed Saadouni, Morocco pursues salafist reconciliation for Magharebia. May 18, 2012.


  9. ↑ Houda Trabelsi, Tunisia denies entry to Moroccan salafists by Magharebia. May 18, 2012.


  10. ↑ 10,010,110,2 Alison Pargeter, The Islamist Movement in Morocco. The Jamestown Foundation, May 23, 2005.


  11. ↑ Mawassi Lahcen, Ansar al-Sharia emerges in Morocco by Magharebia. October 19, 2012.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more