Ramon Estruch i Ferrer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1816 Barcelona |
Mort | 1884 (67/68 anys) Figueres |
Activitat | |
Ocupació | Polític |
Ramon Estruch i Ferrer (Sitges, 1817 - Barcelona, 1884) va ser un polític i industrial català. Tenia nombrosos interessos en els sectors bancaris i ferroviaris. Ostentà el càrrec de diputat a Corts i també el de senador a Barcelona en diverses legislatures (1872, 1876, 1877, 1879-80), essent un dels membres més significatius del partit progressista.
Com a senador, va coincidir amb Víctor Balaguer en la gestió de diversos projectes ferroviaris catalans i en les campanyes proteccionistes. I malgrat les diferències polítiques afavorí la carrera política de Balaguer i la seva elecció com a diputat a Corts pel districte de Vilanova i la Geltrú, tot considerant les seves aptituds com a gestionador dels interessos catalans.[1] Com a mostra d'amistat i d'agraïment Víctor Balaguer li escrigué una carta l'any 1883 en la que li explicava el seu projecte de construcció de la seva Biblioteca Museu, per la que li oferia compartir la titularitat. Oferta que Estruch refusà al seu torn en una nova carta. Ambdues missives es publicaren en un llibret en el que s'explicava també la fundació de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[2]
Estruch donà a Balaguer el quadre Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, de Jacob Jordaens (atribuït des de l'any 2011 al taller de Rubens[3]) per al seu museu. L'obra estigué exposada al Museu des de la inauguració de la Institució l'any 1884 i com a agraïment la Junta de Patrons encarregà al pintor Josep Parera la realització d'un retrat de Ramón Estruch que també s'exposà al Museu.[4]
Entre altres càrrecs Estruch fou cavaller de la Gran Cruz de Isabel la Católica, era president de la Junta de govern de la Casa de la Misericordia de Barcelona, de la del Govern del ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses i era membre de la Junta del Banc Hispano Colonial i de la Catalana General de Crédito.[5]
A Sant Boi de Llobregat va habitar la Casa Gran, al peu de l'antic camí de Sant Climent i va construir el llac que encara avui es conserva, al costat del camí de Sant Ramon. El seu fill, Josep Estruch i Comella, construí l'ermita de Sant Ramon en la muntanya de Montbaig l'any 1887 en memòria del seu pare.[6]
Referències
↑ "Víctor Balaguer: Renaixença, Revolució i Progrés". Joan Palomas. 2004. Ed. Biblioteca Antina.
↑ Discursos académicos y memorias literarias. Imp. y Fundición de Manuel Tello, 1885
↑ http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/423970-rubens-o-jordaens.html
↑ Museu Víctor Balaguer
↑ La Vanguardia, 26 de gener de 1884, p.4
↑ "Vides Santboianes"Carles Serret i Maria Lledó Barreda. Publicat per MSB-AHMSBL. [1]