Montbaig
Multi tool use
Montbaig, o Sant Ramon
 Incendi de 2010 sota del Montbaig
|
| Tipus |
Muntanya
|
| Ubicació |
|---|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Vegueria |
Àmbit Metropolità de Barcelona |
| Comarca |
Baix Llobregat |
| Municipi |
Sant Boi de Llobregat |
| Localització |
Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Viladecans (Baix Llobregat) |
|
41° 20′ 16″ N, 2° 00′ 40″ E / 41.337725°N,2.01108611°E / 41.337725; 2.01108611
|
|
| Característiques |
|---|
| Altitud |
294,6[1]
|
|
 |
El Montbaig, també conegut com la muntanya de Sant Ramon,[2] és una muntanya d'uns 300 metres d'altitud que es troba al límit dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans, a la comarca del Baix Llobregat. A l'època medieval aquesta muntanya es coneixia amb el nom de Muntanya de Golbes,[3] nom que es manté a la Font de Golbes, situada en el camí de pujada. Al cim hi ha l'ermita de Sant Ramon, de 1887,[3] i un bar restaurant.[4] Abans de l'ermita hi havia un pal que delimitava els termes municipals.[4] Tota la muntanya era terra de cultiu, de vinya i cirerers, fins a la dècada de 1950, moment en què començà a ser abandonada i ocupada per pi blanc, alzines i roures.[4]
Al cim podem trobar-hi dos vèrtex geodèsics (referències 285128001 i 285128017). En dies clars és possible albirar la serra de Tramuntana de Mallorca.[4]
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[5] amb el nom de Sant Ramon.
Referències
|
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Montbaig
|
↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ fundaciosigea.org, La muntanya de Sant Ramon
↑ 3,03,1 Trons a Sant Ramon, pluja a tot el món
↑ 4,04,14,24,3 La Vanguardia, 24 d'agost 2011. Suplement Viure, pàgina 5
↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 3 febrer 2018].
Vegeu també
- Ermita de Sant Ramon
- Font de Golbes
H77VM qQ ql00uSWgF,ltirNWTj3WsBYN0rfaZr,uL0pnjVhUG
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
