Robert Prosinečki

































































Infotaula de personaRobert Prosinečki

Robert Prosinečki.jpg
Biografia
Naixement
Robert Prosinečki
12 de gener de 1969 (1969-01-12) (50 anys)
Schwenningen, Alemanya
Altres noms
Žuti
Alçària
182 centimetres (1,82 m)
Pes
77 kg
Activitat
Ocupació
Futbolista i entrenador de futbol
Esport
futbol
Posició a l'equip
Centrecampista
Equip actual
Retirat






















































































































































Clubs juvenils
Anys
Equip

1974–1980
Stuttgarter Kickers
1980–1986
Dinamo Zagreb
Clubs professionals
Anys
Equip
PJ
(g)
1986–1987
Dinamo Zagreb
2
(1)
1987–1991
Estrella Roja de Belgrad
117
(25)
1991–1994
Real Madrid
55
(10)
1994–1995
Oviedo
30
(5)
1995–1996
Barcelona
19
(2)
1996–1997
Sevilla
20
(4)
1997–2000
Croatia Zagreb
50
(14)
2000
Hrvatski Dragovoljac
4
(1)
2000–2001
Standard Liège
21
(4)
2001–2002
Portsmouth
33
(9)
2002–2003
Olimpija
23
(3)
2003–2004
Zagreb
26
(5)
2005
Savski Marof
4
(1)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1987
Iugoslàvia U20
5
(1)
1989–1991
IugoslàviaIugoslàvia
15
(4)
1994–2002
CroàciaCroàcia
49
(10)
Equips entrenats
Anys
Equip

2006–2010
CroàciaCroàcia (assistent)
2010–2012
Estrella Roja de Belgrad
2012–2013
Kayserispor
2014–
AzerbaidjanAzerbaidjan


Participà en

2002
Mundial de Futbol 2002
1998
Mundial de Futbol 1998
1996
Eurocopa 1996
1990
Mundial de Futbol 1990
Modifica les dades a Wikidata

Robert Prosinečki [ˈrɔbɛrt ˈprɔsinɛtʃki] (Villingen-Schwenningen, Alemanya Occidental, 12 de gener, 1969) fou un futbolista i entrenador de futbol croat.


Prosinečki va néixer a Alemanya dins d'una família d'imigrants iugoslaus. Ben aviat retornà a Iugoslàvia, iniciant-se en el món del futbol al Dinamo de Zagreb. Posteriorment fitxà per l'Estrella Roja de Belgrad on fou campió de la Lliga de Campions de la UEFA l'any 1991.


Posteriroment jugà als clubs Real Madrid, Real Oviedo, FC Barcelona, Sevilla FC, NK Hrvatski dragovoljac, Standard Liège, Portsmouth FC, Olimpija Ljubljana, i Zagreb. Tot i ser una jove promesa del futbol europeu (guanyà el Trofeu Bravo el 1991), les lesions i la seva fragilitat li van impedir esdevenir un dels grans del moment.


Prosinečki fou 49 cops internacional amb Croàcia (marcant 10 gols) a més de 15 cops i 4 gols per Iugoslàvia. El 1987 fou nomenat millor jugador del Mundial Juvenil de Xile. Amb Iugoslàvia disputa el Mundial de 1990 i amb Croàcia els de 1998 (on assolí la tercera plaça) i 2002. També disputà l'Eurocopa de 1996.


Actualment és entrenador de l'Estrella Roja de Belgrad i abans va ser l'assistent de la selecció de futbol de Croàcia.




Contingut






  • 1 Palmarès


    • 1.1 Selecció


    • 1.2 Club


    • 1.3 Individual




  • 2 Enllaços externs





Palmarès



Selecció




  • Campionat del Món Juvenil: 1987

  • Tercera posició a la Copa del Món de futbol 1998



Club




  • Lliga iugoslava de futbol: 1988, 1990, 1991


  • Copa iugoslava de futbol: 1990


  • Copa d'Europa de futbol: 1991


  • Copa Intercontinental de futbol: 1991


  • Copa del Rei de futbol: 1993


  • Supercopa espanyola de futbol: 1993


  • Copa Iberoamericana: 1994


  • Lliga croata de futbol: 1998, 1999, 2000


  • Supercopa croata de futbol: 1998


  • Copa eslovena de futbol: 2002



Individual



  • Pilota d'Or del Campionat del Món Juvenil de 1987


  • Trofeu Bravo 1991



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Prosinečki Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Estadistiques al Portsmouth

  • Estadístiques

  • Entrevista en eslovè











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more