Street Fighter II: The World Warrior

Multi tool use
Street Fighter II
 Presa de pantalla del Street Fighter II, durant un combat.
|
Sèrie |
Street Fighter
|
Publicació |
Arcade Març de 1991 Abril de 1992 (Champion Edition) Desembre de 1992 (Hyper Fighting) Octubre de 1993 (Super) Abril de 1994 (Super Turbo) |
Gènere |
Lluita
|
Característiques tècniques |
Modes |
Fins a 2 jugadors alhora |
Plataforma |
Arcade, Super NES, Mega Drive, PC Engine, Amiga, Atari ST, Commodore 64, ZX Spectrum, PC, 3DO, Sega Master System, Game Boy, Game Boy Advance, PlayStation, Sega Saturn, PlayStation Portable, PlayStation 2, Xbox, Mobile Phone, Xbox 360 (XBLA), Virtual Console (Wii) |
Format |
ROM, cartutx, HuCard, Compact Cassette, floppy disk, CD-ROM, DVD-ROM
|
Dispositiu d'entrada |
joystick de 8 direccions, 6 botons |
Arcade cabinet |
Dret |
Arcade system board |
CPS-1
|
CPUs |
10 MHz
|
Arcade display |
Raster, orientació horitzontal, 384 x 224 píxels, 4096 colors, 60 Hz refresh rate
|
Equip |
Desenvolupador |
Capcom
|
Publicador |
Capcom |
Productor |
Yoshiki Okamoto 
|
Dissenyador |
Arika 
|
Compositor |
Yoko Shimomura 
|
Distribuidor |
Tectoy 
|
ESRB |
Everyone 10+ 
|
Més informació |
MobyGames |
street-fighter-ii
|
 |
Street Fighter II (ストリートファイターⅡ, , Sutorīto Faitā Tsū?) és un videojoc de lluita del 1991 produït per Capcom originalment publicat com a màquina recreativa a monedes. És la continuació del videojoc de lluita de 1987 Street Fighter de Capcom, Street Fighter II va millorar tota una sèrie de conceptes introduïts en el primer videojoc (incloent-hi l'ús moviments i sis butons), mentre que s'incorporava l'opció de poder jugar amb una gran quantitat de personatges jugables, cadascun amb el seu propi estil de lluita i moviments especials. Street Fighter II és considerat en crear el boom dels jocs de lluita durant la dècada de 1990. El seu èxit va permetre més continuacions i versions noves, cadascun amb els mateixos personatges de les versions anteriors, com també en les versions domèstiques. Algunes versions domèstiques del Street Fighter II han venut milions de còpies, amb la SNES pel Street Fighter II estant el videojoc de Capcom més venut de tots els temps fins al 2008.
Bibliografia
Studio Bent Stuff. All About Capcom Head-to-Head Fighting Games 1987-2000 (en japonès). Dempa Publications, Inc., Sept. 2000 (A.A. Game History Series (Vol. 1)). ISBN 4885546761.
Enllaços externs
Street Fighter II a la Killer List of Videogames
- Super Street Fighter II Turbo Wiki
7vm3uBBtZ3tgjmV5SY,v,gWwswU,4JJ2kD,IEM Wv6HyB0M9OZg UdSQM,AKo zJP,m2BIZLU8N8BQAmS53s,z4LluJ,IG nxxM
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...