Antipartícula

Multi tool use
Una antipartícula és una partícula subatòmica que té la mateixa massa i espín que una altra partícula donada, però que té totes les càrregues oposades (electromagnètica, forta, dèbil, etc.).[1]
Tota partícula té una antipartícula associada, tot i que hi ha partícules que són les antipartícules de si mateixes:[1] és el cas del fotó. Una altra antipartícula elemental notable és el positró, antipartícula de l'electró.
No sols les partícules elementals tenen antipartícules: les partícules compostes també tenen antipartícules, formades aquestes d'antipartícules elementals. És el cas de l'antiprotó i l'antineutró. Un altre exemple d'antipartícula és l'antiquark.
Si una partícula i una antipartícula es troben, es desintegren, ja sigui en forma de radiació electromagnètica, o bé en forma d'altres partícules més lleugeres. A la inversa, parells de partícula-antipartícula es poden formar a partir de col·lisions suficientment energètiques.
Vegeu també
Antimatèria.
Aniquilació de matèria amb antimatèria.
Referències
↑ 1,01,1 «antipartícula». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Model estàndard de física de partícules
|
Elementals |
Fermions |
Quarks |
u · d · c · s · t · b
|
Antiquarks |
u · d · c · s · t · b
|
|
Leptons |
e- · μ- · τ- · ν (νe · νμ · ντ)
|
Antileptons |
e+ · μ+ · τ+ · ν (νe · νμ · ντ)
|
|
|
Bosons |
Gauge |
γ · g · W± · Z · E38
|
Escalar |
H0
|
|
Altres |
Fantasmes |
Hipotètiques |
Supercompanyes |
Sfermions |
Squarks |
u͂ · d͂ · c͂ · s͂ · t͂ · b͂ |
Sleptons |
e͂ · μ͂ · τ͂ · ν͂ (ν͂e · ν͂μ · ν͂τ) |
|
Gaugins |
B͂ · γ͂ · g͂ · G͂ · W͂ · Z͂ |
Altres |
Axí · Carreguí · Higgsí · Neutralí
|
|
Altres |
A0 · D · Fermió de majorana · Fotó magnètic · G · Gravifotó · Inflató · Leptoquark · J · m · neutrí estèril · Preó · Taquió · X · Y · W' · Z'
|
|
|
Compostes |
Hadrons |
Barions |
Nucleons |
p · n · p · n
|
Hiperons |
Δ · Λ · Σ · Ξ · Ω
|
|
Mesons & Quarkonia
|
π · ρ · η · η' · φ · ω · J/ψ · ϒ · θ · K · B · D · T
|
|
Altres |
Nucli atòmic · Àtom · Diquark · Àtom exòtic ( Positroni · Muoni · Tautoni · Oni ) · Superàtoms · Molècula
|
Hipotètiques |
Hadrons exòtics |
Barions exòtics |
Dibarió · Pentaquark · Skyrmió
|
Mesons exòtics |
Bola de gluons · Tetraquark
|
|
Altres |
Molècula mesònica · Pomeró
|
|
|
Quasipartícules |
Solitó de Davydov · Excitó · Holó · Magnó · Fonó · Plasmaró · Plasmó · Polaritó · Polaró · Rotó · Trió
|
Descartades |
Partó |
Llistes |
Llista de partícules · Cronologia de la física de partícules · Llista de Particle Data Group
|
Llibres (anglès)
|
Book:Particles of the Standard Model · Book:Hadronic Matter · Book:Leptons · Book:Quarks
|
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antipartícula 
|
Registres d'autoritat |
|
Bases d'informació |
|
Viccionari
wFfZzuFf,9L3gWPQ0BBgW Nf6,XhGIH,Alsa3Uoz2n9m,D,uAYUX610gh5,NMJ7evwd
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...