Mesó

Multi tool use
 |
Aquest article tracta sobre la partícula. Vegeu-ne altres significats a «Mesó (actor)».
|
Mesó
Classificació |
hadró, bosó i mixed matter 
|
Interaccions |
força nuclear forta i gravetat
|
Antipartícula |
Mesó
|
 |
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar fortament. A diferència dels barions, tenen espín enter (poden tenir espín 0 o 1) i són, per tant, bosons. Els mesons juntament amb els barions formen la família dels hadrons (partícules compostes per quarks). Un exemple de mesó és el pió.
La major part dels mesons tenen una estructura de quark anti-quark, qq¯′{displaystyle q{bar {q}}'}
, en què cada quark pot tenir un sabor diferent. Aquests consisteixen en el parell de quark anti-quark de valència, més un mar de parelles qq¯{displaystyle q{bar {q}}}
i de gluons virtuals. En el cas general, tenim, doncs, mesons sense sabor, si la suma dels quarks amb un sabor determinat iguala a la suma dels anti-quarks del mateix sabor, o mesons sense sabor, si no s'iguala.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesó 
|
Registres d'autoritat |
GND: 4169475-2
NDL: 00573902
|
Model estàndard de física de partícules
|
Elementals |
Fermions |
Quarks |
u · d · c · s · t · b
|
Antiquarks |
u · d · c · s · t · b
|
|
Leptons |
e- · μ- · τ- · ν (νe · νμ · ντ)
|
Antileptons |
e+ · μ+ · τ+ · ν (νe · νμ · ντ)
|
|
|
Bosons |
Gauge |
γ · g · W± · Z · E38
|
Escalar |
H0
|
|
Altres |
Fantasmes |
Hipotètiques |
Supercompanyes |
Sfermions |
Squarks |
u͂ · d͂ · c͂ · s͂ · t͂ · b͂ |
Sleptons |
e͂ · μ͂ · τ͂ · ν͂ (ν͂e · ν͂μ · ν͂τ) |
|
Gaugins |
B͂ · γ͂ · g͂ · G͂ · W͂ · Z͂ |
Altres |
Axí · Carreguí · Higgsí · Neutralí
|
|
Altres |
A0 · D · Fermió de majorana · Fotó magnètic · G · Gravifotó · Inflató · Leptoquark · J · m · neutrí estèril · Preó · Taquió · X · Y · W' · Z'
|
|
|
Compostes |
Hadrons |
Barions |
Nucleons |
p · n · p · n
|
Hiperons |
Δ · Λ · Σ · Ξ · Ω
|
|
Mesons & Quarkonia
|
π · ρ · η · η' · φ · ω · J/ψ · ϒ · θ · K · B · D · T
|
|
Altres |
Nucli atòmic · Àtom · Diquark · Àtom exòtic ( Positroni · Muoni · Tautoni · Oni ) · Superàtoms · Molècula
|
Hipotètiques |
Hadrons exòtics |
Barions exòtics |
Dibarió · Pentaquark · Skyrmió
|
Mesons exòtics |
Bola de gluons · Tetraquark
|
|
Altres |
Molècula mesònica · Pomeró
|
|
|
Quasipartícules |
Solitó de Davydov · Excitó · Holó · Magnó · Fonó · Plasmaró · Plasmó · Polaritó · Polaró · Rotó · Trió
|
Descartades |
Partó |
Llistes |
Llista de partícules · Cronologia de la física de partícules · Llista de Particle Data Group
|
Llibres (anglès)
|
Book:Particles of the Standard Model · Book:Hadronic Matter · Book:Leptons · Book:Quarks
|
Viccionari
XFjEJ,JZFLvA dcXwDDwm9t,MSbw,zhwHD,pgY9j,Hec5r,yRlkhLAUibxkGm
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...