Coalició Europea
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | Coalició europea |
| Ideologia | Regionalisme i nacionalisme a Espanya |
| Història | |
| Fusió de | Coalició Canària Partit Aragonès Partit Andalusista Unió Valenciana Unió Mallorquina (2004-2009) Convergència de Demòcrates de Navarra (2004-2009) Extremadura Unida (2004-2009) Partit Asturianista (2004-2009) |
| Fundació | 1999 |
| Activitat | |
| Organització i govern | |
Seu central |
|
 | |
Coalició Europea és una coalició de partits per presentar-se junts a les Eleccions al Parlament Europeu de 1999 i les Eleccions al Parlament Europeu de 2004.
Contingut
1 Eleccions al Parlament Europeu de 1999
2 Eleccions al Parlament Europeu de 2004
3 Referències
4 Enllaços externs
Eleccions al Parlament Europeu de 1999
En aquestes eleccions es van aplegar diversos partits nacionalistes o regionalistes de centre i centredreta: Coalició Canària (CC), Partit Aragonès (PAR), Partit Andalusista (PA) i Unió Valenciana (UV). Els quatre primers llocs de la llista van ser ocupats per Isidoro Sánchez (CC), Carlos Bautista (PA), Enric Monsonís Domingo (UV) i Juan Manuel Ferrández Lezaún (PAR). La coalició va obtenir un total de 677.094 vots Espanya (3,2%), sent la cinquena força política i obtenint dos dels 64 eurodiputats en joc. La coalició va obtenir els seus millors resultats a Andalusia (246.847 vots, 6,64%), Aragó (60.186 vots, 9,27%), Canàries (276.186 vots, 33,78%, la primera força de la comunitat) i País Valencià (89.785 vots, 3,96%), sense sobrepassar el 0,1% en cap altra comunitat autònoma.[1]
D'acord amb els pactes de coalició, s'establiren dos torns per a cada escó obtingut. Per al primer escó, el primer torn l'ocupà el cap de llista, Isidoro Sánchez (20 de juliol de 1999 - 19 de març de 2003), que s'integrà en el grup del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus.[2] Posteriorment dimití i el seu càrrec fou ocupat per Enric Monsonís (26 de març de 2003 - 19 de juliol de 2004), que va romandre en el mateix grup.[3] El segon escó fou ocupat successivament per Carlos Bautista (20 de juliol de 1999 - 6 de juliol de 2003), en el grup Els Verds-Aliança Lliure Europea,[4] i Juan Manuel Ferrández (7 de juliol de 2003 - 19 de juliol de 2004), en el mateix grup.[5]
Eleccions al Parlament Europeu de 2004
En aquestes eleccions van formar la coalició partits de caràcter regionalista de centre i centredreta com Unió Valenciana i Partit Aragonès, encara que també els havia de centreesquerra com el Partit Andalusista o el Partíu Asturianista. Els seus integrants foren Coalició Canària (CC), Partit Aragonès (PAR), Partit Andalusista (PA) i Unió Valenciana (UV), als que s'hi afegiren aquest cop Convergència de Demòcrates de Navarra (CDN), Unió Mallorquina (UM), Partíu Asturianista (PAS) i Extremadura Unida (EU). Tots els membres de la coalició tenien llavors representació a les seves assemblees autonòmiques, excepte UV, PAS i EU. Molts d'aquests partits han arribat a acords d'integració en llistes conjuntes o governs de coalició amb el Partit Popular. Els quatre primers llocs de la llista van ser ocupats per Alejandro Rojas-Marcos (PA), Alfredo Belda Quintana (CC), Valero Eustaquio (UV) i Juan Manuel Ferrández Lezaún (PAR).[6]
La coalició va obtenir un total de 197.231 vots (1,27%), sent les sisena força política, però perdent els dos eurodiputats que havia aconseguit a les anteriors eleccions. La coalició va obtenir els seus millors resultats a Andalusia (63.783 vots, 2,57%), Aragó (14.157 vots, 2,94%), Illes Balears (8.120 vots, 3,11%), Illes Canàries (90.619 vots, 16,92%) i País Valencià (19.627 vots, 1,12%), sense sobrepassar el 0,5% en cap altra comunitat autònoma.[7] El principal impulsor d'aquesta coalició, Coalició Canària, va obtenir el 16,62% de vots a les illes, el resultat més baix de la seva història. Així mateix, ni el PAR ni el PA van aconseguir superar el 3% de vots en les seves respectives autonomies. Altres components de la coalició, com Unió Valenciana, estan també en crisi de resultats, ja que només va rebre el 0,48% de vots al País Valencià.
Referències
↑ Resultats de le eleccions al Parlament Europeu de 1999.
↑ Fitxa d'Isidoro Sánchez García, al web del Parlament Europeu.
↑ Fitxa d'Enric Monsonís Domingo, al web del Parlament Europeu.
↑ Fitxa de Carlos Bautista Ojeda, al web del Parlament Europeu.
↑ Fitxa de Juan Manuel Ferrández Lezaún, al web del Parlament Europeu.
↑ Candidats de Coalició Europea.
↑ Resultats de les eleccions al Parlament Europeu de 2004.
Enllaços externs
Eleccions al Parlament Europeu de 1999, al web d'eleccions espanyoles de Carles Tek.
Eleccions al Parlament Europeu de 2004, al web d'eleccions espanyoles de Carles Tek.
Resultats eleccions al Parlament Europeu a Europe Politique.
