Neoromànic
Multi tool use
Catedral de la Major de Marsella.
El Neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme del segle XIX, basat en la reinterpretació de l'art romànic.[1] Alguns exemples del neoromànic són;
A Alemanya
- El castell de Neuschwanstein
A Andorra
- Església de Sant Esteve d'Andorra la Vella
A Àustria
- Basílica de Sant Francesc d'Assís de Viena (Església del Jubileu de l'emperador)
A Franca
Catedral de la Major i Basílica de Notre-Dame de la Garde, a Marsella
Basílica del Sacré Coeur (París)
- Intervenció de Paul Abadie a la catedral de Sant Front de Périgueux.
A Hongria
- El Bastió dels pescadors, a Budapest
A Itàlia
- la Catedral de Reggio di Calabria;
A Mònaco
A Espanya,
- la cripta de la Catedral de l'Almudena de Madrid
- la Basílica de Covadonga.
A Catalunya
- l'edifici històric de la Universitat de Barcelona de l'arquitecte Elies Rogent i Amat.
- La restauració de l'església del monestir de Ripoll, del mateix Elies Rogent
- Monestir de Sant Benet de Montserrat
- Absis de la basílica i claustre del monestir de Montserrat
- Església de Sant Esteve de Parets
- Interior de l'església del Sagrat Cor de Jesús (Jesuïtes de Casp), a Barcelona, de Joan Martorell i Camil Oliveras
- Façana de l'església del Santuari de Núria, projecte de Josep Danés de 1922-23 modificat als anys 40 del segle XX
Vegeu també
- Arquitectura neobizantina
- Rundbogenstil
- Neogòtic
- Neomudèjar
- Neobarroc
- Neoclassicisme
Referències
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.116. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
Ye9 ZG,bl6fa1fa2p,wrTcemUBd,GITKepCD Gy,ZrVAy
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
