Sèmola
Multi tool use
La sèmola és la farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]
La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya etc.[2]
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuïnats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.[3] La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]
Uns plats típics a base de sèmola
İrmik helva, postre turc
Sopa de mandonguilles de sèmola, Àustria[4]
Sopa de sèmola, Ulldecona[5]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola 
|
Referències
↑ 1,01,1 «Sèmola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina». Tot Sant Cugat, 11-03-2018.
↑ «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
↑ Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.
↑ Guimerà Sales, Vicent. «Sopa de sèmola». Cultura Catalana Poble a Poble. Festa.cat, s.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
b7,9Fv 2w,T7bB4pk F,yBk,A
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
