Ngtjyty

Bussenita
Fórmula química	Na2Ba2Fe2+Ti(Si2O7)(CO3)(OH)3F
Epònim	Irina Vladislavovna Bussen
Localitat tipus	Mont Kukisvumtxorr, Massís de Jibiny, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.65
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.65
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,419 Å; b = 7,042 Å; c = 16,334 Å; α = 102,45°; β = 93,20°; γ = 90,00°
Simetria	1 - pedial
Grup espacial	p1
Color	groc-marró
Macles	no observades
Exfoliació	perfecta en (001), (110) i (1_10)
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,63(2) g/cm3 (mesurada); 3,65 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,671 nβ = 1,694 nγ = 1,734
Birefringència	δ = 0,063
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 71° (1), calculat: 76°
Dispersió òptica	r>v, forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2000-035
Referències	[1]

La bussenita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Irina Vladislavovna Bussen (1915-2013) mineralogista, geòloga, petròloga i especialista en massissos alcalins.

Característiques

La bussenita és un silicat de fórmula química Na₂Ba₂Fe²⁺Ti(Si₂O₇)(CO₃)(OH)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu mineralògic Fersman, a Moscou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bussenita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Kukisvumtxorr, al massís de Jibiny, un massís que es troba a la província de Múrmansk, dins el Districte Federal del Nord-oest, Rússia. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències