Ngtjyty

Belkovita
Fórmula química	Ba3(Nb,Ti)6(Si2O7)2O12
Epònim	Igor Vladimirovich Bel'kov
Localitat tipus	Massís de Vuoriyarvi, Carèlia Septentrional, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.75
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.14
Heys	17.8.11
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 8,96Å; c = 7,79Å;
Grup espacial	space group 189
Color	marró
Duresa	6 a 7
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,928 nε = 2,002
Birefringència	δ = 0,074
Impureses comunes	Zr, Al, Fe, Ta, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-053
Any d'aprovació	1991
Referències	[1]

La belkovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Igor Vladimirovich Bel'kov (1917-1989), mineralogista soviètic, director del Centre Científic de Kola, a Rússia, qui va explorar la Península de Kola.

Característiques

La belkovita és un silicat de fórmula química Ba₃(Nb,Ti)₆(Si₂O₇)₂O₁₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la belkovita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, a la regió de Carèlia Septentrional, a la Província de Múrmansk, Rússia. També ha estat descrita al proper massís de Sebl'yavr, així com al també jaciment rus Ust'-Biraya, un jaciment de ferro i terres rares que es troba a la província d'Irkutsk. Aquests indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències