Rock psicodèlic








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.



















Infotaula de gènere musicalRock psicodèlic
Origen
Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Creació
1965
Part de
rock i música psicodèlica
Modifica les dades a Wikidata

El rock psicodèlic, conegut també com a acid rock, és un estil musical que vol evocar l'estat alterat de la ment provocat per les drogues de tipus al·lucinogen i, més concretament, les experiències provocades per l'LSD. Comença a mitjans dels anys 60 a la Costa Oest dels Estats Units, concretament a la ciutat de San Francisco.


Sota la influència del moviment hippie i de la filosofia de la generació beat neix la psicodèlia, que ve a definir un estat de percepció sensorial expansiva que proporciona el consum d'àcids. La legalitat d'aquestes drogues n'afavoreix la seva difusió i consum entre els artistes, i aquesta nova percepció es reflecteix tant en el pop art d'Andy Warhol, com en la literatura, amb Jack Kerouac o William Burroughs, i en la música.


Els músics també componen sota els efectes de l'LSD i per a un públic en el mateix estat. Aquest fet, junt amb el desig d'originalitat de la filosofia hippie, produeix una música amb una gran varietat d'estils de tendència avantguardista: s'utilitzen molts efectes de distorsió (el fuzz, el wah-wah o el flanger), es creen nous sons instrumentals gràcies als sintetitzadors electrònics i en el procés de gravació, gràcies als avenços tecnològics, es produeixen diversos efectes com ara ecos, superposicions de cintes, gravacions reproduïdes al revés, intentant crear un ambient al·lucinogen pròxim al que produeix l'LSD. Es fan obres complexes, amb llargs desenvolupaments instrumentals provinents de la improvisació jazzística. Per primer cop, la música pop-rock es pren massivament d'una manera seriosa; el rock deixa de ser música per ballar; ara s'escolta.


Els grups més famosos del rock psicodèlic californià són Jefferson Airplane i Grateful Dead. El nou estil aviat s'estén i apareixen molts grups influenciats per la psicodèlia: The Beach Boys (1966, Pet Sounds), The Byrds, (1966, Eight Miles High), The Doors, 13th Floor Elevators, Blues Magoos, etc. Fins i tot, la seva influència arriba al R&B i al soul amb grups com Sly and the Family Stone.


Encara que el rock psicodèlic neix als Estats Units, a Gran Bretanya també es farà música psicodèlica: The Beatles (1967, Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i The Rolling Stones (1967,Their Satanic Majesties Request) editaran discs influïts per aquest estil.


A Catalunya cal destacar el grup Màquina! i músics com Sisa i sobretot Pau Riba.



Artistes



  • Grateful Dead

  • Jefferson Airplane


  • The Animals (Sky Pilot)

  • Arthur Brown

  • Tame Impala

  • Genesis

  • Cream

  • The Horrors

  • The Doors

  • Family

  • Iron Butterfly

  • The Rolling Stones


  • The Beatles(album Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band, 1967)


  • Captain Beefheart (album Trout Mask Replica, 1969)


  • Frank Zappa & Mothers Of Invention

  • Quicksilver Messenger Service


  • Jimi Hendrix (Purple Haze)


  • Pink Floyd (Syd Barrett)


  • Love (album Forever Changes, 1967)

  • The Move

  • The Beach Boys

  • Kaleido Scope

  • The Pretty Things

  • The Small Faces

  • Vanilla Fudge

  • Velvet Underground

  • Wizard

  • The Zombies





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rock psicodèlic Modifica l'enllaç a Wikidata










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more