Nord d'Itàlia el 1494; al començament de la guerra el 1508, Lluís XII havia expulsat als Sforza del Ducat de Milà i va afegir el seu territori a França.
Tipus
organització
Data
1508 - 1516
Lloc
Itàlia, França, Anglaterra i Espanya
Bàndols
1508-10 : Estats Pontificis Regne de França Sacre Imperi Romà Espanya Ferrara 1510-11 : Regne de França Ferrara 1511-13 : Regne de França Ferrara
1513-16 :
República de Venècia Regne de França Escòcia Ferrara
1508-10 :
República de Venècia
1510-11 : Estats Pontificis República de Venècia 1511-13 : Estats Pontificis República de Venècia Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Mercenaris suïssos 1513-16 : Estats Pontificis Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Milanesat Mercenaris suïssos
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Contingut
1Antecedents
2Etapes del conflicte
3La guerra
4Referències
Antecedents
El Papa Juli II, pintat per Rafael
El papa Juli II volia intentar minvar per la força la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a això va idear una aliança entre les principals potències europees, que es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic.
Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península Itàlica i el seu repartiment entre els aliats:
Maximilià afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
França uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
Ferran es quedaria amb Òtranto i
Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.
Etapes del conflicte
La Guerra de la Lliga de Cambrai,[1] que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i la Primera Guerra italiana (1515-16). Al seu torn, La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14).[2]
Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren el Regne de França, els estats pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir les Espanyes, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i la Confederació Suïssa.
La guerra
El 1515, l'aliança franco-veneciana derrota la Sagrada Lliga a la batalla de Marignano
El 15 d'abril de 1509, un exèrcit francès al comandament de Lluís XII de França va sortir de Milà i va envair el territori de la República de Venècia. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit mercenari, prop de Bèrgam. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli II i Lluís XII va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució (1510).
L'aliança Papal amb Venècia contra França finalment es va convertir en una Sagrada Lliga, que va eliminar el govern republicà reimposant els Mèdici a Florència.[3] El 1512, Venècia abandonà l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de Francesc I de França, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians pogueren, a través de la seva victòria a la batalla de Marignano el 1515, recuperar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brussel·les, tornarien essencialment el mapa d'Itàlia a l'statu quo de 1508.
Referències
↑Norwich, John Julius. A History of Venice (en anglès). Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72197-5.
↑Axelrod, Alan; Phillips, Charles. The Macmillan dictionary of military biography (en anglès). Macmillan, 1998. ISBN 0028619943.
↑Brucker, Gene A. Florence, the Golden Age, 1138-1737 (en anglès). University of California Press, 1998, p.257. ISBN 0520215222.
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
