Sistema de transmissió

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |

|
L'article o secció necessita millores quant al seu format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
|
En sistema de transmissió és un conjunt d'elements interconectats que s'utilitza en telecomunicació per transmetre un senyal d'un lloc a un altre. El senyal transmès pot ser elèctric, òptic o de radiofreqüència.
Alguns sistemes de transmissió estan dotats de repetidors que amplifiquen el senyal abans de tornar a retransmetre-l. En el cas de senyals digitals aquests repetidors reben el nom de regeneradors, ja que el senyal, deformat i atenuat pel seu pas a través del medi de transmissió, és reconstruït i conformat abans de ser retransmès de nou. Els elements bàsics de qualsevol sistema de transmissió són la parella multiplexor/demultiplexor, que poden ser analògics o digitals, els equips terminals de línia i si s'escau, els repetidors o regeneradors.
Els multiplexors poden ser de divisió de freqüència o de divisió de temps. L'equip terminal de línia consta dels elements necessaris per adaptar els multiplexors al medi de transmissió, siga aquest un conductor metàl·lic, fibra òptica o l'espai radioelèctric. En l'equip terminal s'inclouen, a més, els elements de supervisió de repetidors o regeneradors i, si cal, l'equip necessari per alimentar elèctricament (telealimentar) aquests repetidors o regeneradors intermedis quan això es fa a través dels propis conductors metàl·lics de senyal.
En els equips de transmissió que usen la Jerarquia Digital Síncrona (SDH) aquestes funcions de supervisió i adaptació al medi, generalment òptic, estan concentrades.[Cal aclariment]
Vegeu també
- SONET
- Jerarquia Digital Plesiòcrona
- DWDM
vMof,M478,TjGOgUc,yo6kMhwvkwaf4mB7HGzzi7aeyGvB cKrHTHfKzu0HEF3nfMc2i4Vm41j0Z,V9rfxk,mXO42mZU,fFBUw
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...