Catadau
Catadau | |||||
---|---|---|---|---|---|
Antiga plaça de la Font de Catadau | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | Ribera Alta | ||||
Capital | Catadau | ||||
Municipi | 1 | ||||
Població | |||||
Total | 2.830 (2018) | ||||
• Densitat | 79,72 hab/km² | ||||
Gentilici | Catadauí, catadauïna | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 35,5 km² | ||||
Altitud | 94 m | ||||
Limita amb | Alfarb Carlet Llombai Tous Dosaigües | ||||
Partit judicial | Picassent | ||||
Història i celebracions | |||||
Festa major | Segona setmana d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Pedro Juan Bisbal Oltra | ||||
Economia | |||||
Pressupost | 1.776.083,59 € (2008) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46196 | ||||
Codi de municipi INE | 46093 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46093 | ||||
Altres | |||||
Lloc web | www.catadau.es | ||||
Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres"), és catauïns; altres indiquen catadauïns.
Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).
Contingut
1 Geografia
2 Història
3 Demografia
4 Economia
5 Política i Govern
5.1 Composició de la Corporació Municipal
5.2 Alcaldes
6 Monuments
7 Festes
8 Fills il·lustres
9 Referències
10 Enllaços externs
Geografia
El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.
Història
Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".
En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.
Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.[1]
La continuïtat del règim senyorial durant el segle XVIII va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.[2]
En 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.
Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.230 | 2.201 | 2.225 | 2.189 | 2.273 | 2.345 | 2.371 | 2.487 | 2.578 | 2.619 |
Economia
L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.
Política i Govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 3 de Compromís i 3 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Pedro Juan Bisbal Oltra | 719 | 43,37% | 5 (-1) | ||
Compromís per Catadau | Hèctor Roig Roig | 464 | 27,99% | 3 (0) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Manuel Enrique Bono Donat | 454 | 27,38% | 3 (+1) | ||
Vots en blanc | 21 | 1,27% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.658 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 23 | 1,37%** | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.681 | 78,88%** | ||||
Abstenció | 450* | 21,12%** | ||||
Total cens electoral | 2.131* | 100 %** | ||||
Alcalde: Manuel Enrique Bono Donat (PSPV) (13/06/2015) Hèctor Roig Roig (Compromís) (2017) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de Compromís i 3 de PSPV[3]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de Catadau és Manuel Enrique Bono Donat (PSPV).[7][8]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979 - 1983 | Vicente Bono Gimeno | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983 - 1987 | Vicent Bono Zapata | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987 - 1991 | Celestino Llorens Sanz | AP | 30/06/1987 | -- |
1991 - 1995 | Celestino Llorens Sanz | PP | 15/06/1991 | -- |
1995 - 1999 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 17/06/1995 | -- |
1999 - 2003 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 03/07/1999 | -- |
2003 - 2007 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 14/06/2003 | -- |
2007 - 2011 | Rafael Pellicer Esteve | PP | 16/06/2007 | -- |
2011 - 2015 | Pedro Juan Bisbal Oltra | PP | 11/06/2011 | -- |
Des de 2015 | Manuel Enrique Bono Donat | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[8] |
Monuments
- Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.
Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.
Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.
Festes
- Festes Majors. En honor a Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.
Fills il·lustres
Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941), enginyer i polític
Referències
↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.
↑ Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.
↑ Talavera, A; García, M «Compromís se une y consolidará los gobiernos socialistas de Cullera y la Pobla Llarga» (en castellà). Las Provincias [Alzira], 08-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 39 [Consulta: 3 agost 2015].
↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catadau», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
↑ 8,08,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catadau |
- Pàgina web de l'Ajuntament de Catadau
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment