Catadau
















































































































Infotaula de geografia políticaCatadau










Escut de Catadau

Plaza y calle Nueva de Catadau.jpg
Antiga plaça de la Font de Catadau




Localització







Localització de Catadau respecte del País Valencià.png

39° 16′ 33″ N, 0° 34′ 11″ O / 39.275833333333°N,0.56972222222222°O / 39.275833333333; -0.56972222222222



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Ribera Alta

Capital
Catadau
Municipi
1
Població
Total
2.830 (2018)
• Densitat
79,72 hab/km²
Gentilici
Catadauí, catadauïna
Predomini lingüístic
Valencià
Geografia
Superfície
35,5 km²
Altitud
94 m
Limita amb

Partit judicial
Picassent
Història i celebracions
Festa major
Segona setmana d'agost
Organització política
• Alcalde
Pedro Juan Bisbal Oltra
Economia
Pressupost
1.776.083,59 € (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal
46196

Codi de municipi INE
46093
Codi ARGOS de municipis
46093
Altres



Lloc web
www.catadau.es
Modifica les dades a Wikidata

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.


El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres"), és catauïns; altres indiquen catadauïns.


Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol).




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Història


  • 3 Demografia


  • 4 Economia


  • 5 Política i Govern


    • 5.1 Composició de la Corporació Municipal


    • 5.2 Alcaldes




  • 6 Monuments


  • 7 Festes


  • 8 Fills il·lustres


  • 9 Referències


  • 10 Enllaços externs





Geografia


El terme ocupa 35 km² de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.



Història


Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques, la primera prova de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadaur que significaria "propietat del Daur".


En 1238, Jaume I fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaubia i així queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passà successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, segons el Cens de Caracena, comptava amb 130 cases de moriscos, l'expulsió dels quals va produir la despoblació de Catadau fins al 1611 en què es va concedir carta pobla: l'1 de juny de 1611 s'hi assentaren quaranta-dos noves famílies procedents d'àrees pròximes mitjançant establiments emfitèutics.


Entre els anys 1705 i 1707 (Guerra de Successió) els seus habitants no van satisfer les seues càrregues senyorials; va ser després de la recuperació del control borbònic (batalla d'Almansa) quan s'hi va restablir l'orde, encara que l'activitat dels miquelets austriacistes degué continuar fins a 1714. La repressió borbònica es va concentrar en aquells llauradors que exerciren càrrecs municipals durant la contesa. Des d'aleshores, els oficials municipals varen ser més estretament vigilats per la senyoria.[1]


La continuïtat del règim senyorial durant el segle XVIII va ser una realitat cada volta més qüestionada. Els fraus en la partició de collites i les rompudes sense permís s'hi troben àmpliament documentades durant aquell segle de creixement demogràfic sostingut. Enmig d'un clima d'oposició antisenyorial, l'any 1733 els veïns de Catadau mamprengueren un llarguíssim plet contra el duc de Gandia i marqués de Llombai per a la incorporació del Marquesat a la Corona, que més tard abandonarien el veïns de Llombai i d'Alfarb. El litigi acabà el 1806 amb la segregació de Catadau del Marquesat i la seua incorporació a la Corona. Catadau recuperava així el domini directe de les terres i la Corona rescatava la jurisdicció, les regalies i el terç delme.[2]


En 1843 la seua parròquia assoleix independència de la de Llombai. El 22 de juny de 1851 el Diario Mercantil de Valencia informava del bateig en l'església de Catadau d'una xiqueta, Luisa Boulet y Vera, filla dels marquesos de Liédena, que residien a Catadau i estaven emparentats amb la família reial. A Catadau també va nàixer el 1830 Joaquín Rodríguez Valcárcel del Castillo, comte de Pestagua, diputat moderat i militar. L'aveïnament d'aristòcrates sembla ser, en part, conseqüència de l'esmentat procés judicial d'incorporació a la Corona.



Demografia






























Evolució demogràfica

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.230 2.201 2.225 2.189 2.273 2.345 2.371 2.487 2.578 2.619


Economia


L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura.



Política i Govern



Composició de la Corporació Municipal


El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 3 de Compromís i 3 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.















































































Escudo de Catadau (Valencia).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catadau


Candidatura

Cap de llista

Vots

Regidors


Partit Popular de la Comunitat Valenciana

People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
Pedro Juan Bisbal Oltra
719
43,37%
5 (Red Arrow Down.svg-1)


Compromís per Catadau

Compromís (isotip).svg
Hèctor Roig Roig
464
27,99%
3 (Straight Line Steady.svg0)


Partit Socialista del País Valencià-PSOE

PSPV-PSOE.svg
Manuel Enrique Bono Donat
454
27,38%
3 (Green Arrow Up.svg+1)


Vots en blanc

Transparent.gif

21
1,27%


Total vots vàlids i regidors

1.658

100 %

11


Vots nuls
23
1,37%**


Participació (vots vàlids més nuls)
1.681
78,88%**


Abstenció
450*
21,12%**


Total cens electoral

2.131*

100 %**


Alcalde:
Manuel Enrique Bono Donat (PSPV) (13/06/2015)
Hèctor Roig Roig (Compromís) (2017)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 3 de Compromís i 3 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)


Alcaldes


Des de 2015 l'alcalde de Catadau és Manuel Enrique Bono Donat (PSPV).[7][8]




















































































Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període

Alcalde o alcaldessa

Partit polític

Data de possessió

Observacions

1979 - 1983
Vicente Bono Gimeno

PSPV-PSOE

19/04/1979

--

1983 - 1987
Vicent Bono Zapata

AP-PDP-UL-UV

28/05/1983

--

1987 - 1991
Celestino Llorens Sanz

AP

30/06/1987

--

1991 - 1995
Celestino Llorens Sanz

PP

15/06/1991

--

1995 - 1999
Rafael Pellicer Esteve

PP

17/06/1995

--

1999 - 2003
Rafael Pellicer Esteve

PP

03/07/1999

--

2003 - 2007
Rafael Pellicer Esteve

PP

14/06/2003

--

2007 - 2011
Rafael Pellicer Esteve

PP

16/06/2007

--

2011 - 2015
Pedro Juan Bisbal Oltra

PP

11/06/2011

--

Des de 2015
Manuel Enrique Bono Donat

PSPV-PSOE

13/06/2015

--
Fonts: Generalitat Valenciana[8]


Monuments




Façana de l'església de Catadau



  • Església de Sant Pere Apòstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.


  • Centre Catòlic Social de Catadau, d'Enric Viedma i Vidal.


  • Castell de Catadau. Es tracta d'una casa construïda sobre les restes d'una possible muralla per a defensar la població de Catadau durant l'època medieval, o bé d'alguna torre o petita fortificació. Les restes que s'han conservat són molt poques; malgrat això, s'hi pot distingir un llenç de mur, construït a base de maçoneria i argamassa.



Festes


  • Festes Majors. En honor a Santa Bàrbara i la Divina Aurora, en la primera setmana d'agost.


Fills il·lustres



  • Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941), enginyer i polític


Referències





  1. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 512.


  2. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 591.


  3. Talavera, A; García, M «Compromís se une y consolidará los gobiernos socialistas de Cullera y la Pobla Llarga» (en castellà). Las Provincias [Alzira], 08-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].


  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].


  5. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 90, 28-04-2015, pàg. 39 [Consulta: 3 agost 2015].


  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catadau», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].


  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].


  8. 8,08,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catadau. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catadau Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament de Catadau


  • Institut Valencià d'Estadística.


  • Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


  • País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment










Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka